Ullastret-La Fonsanta-La Pedra Lliure-l'estany d'Ullastret-Llabià-Poblat ibèric-Ullastret

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Ruta plàcida amb pocs desnivells, que ens permet fer tot el perímetre de l’Estany de Ullastret sense trepitjar la carretera i visitar el poble de Llabià.
Deixem els cotxes aparcats a la plaça de la Llotja on desprès de caminar, esmorzarem al restaurant Can Quel, situat a la mateixa plaça.
Sortim de la vila pel carrer Marcel Ralló que fineix a la carretera GI-644, la travessem per continuar per un camí enquitranat amb constant baixada, passant pel davant de alguna masia i algun que altre xalet, (és el camí de la Fontsanta). Camí que passa entre camps de conreu i que ens acosta a un petit bosc on trobem una cruïlla. Seguim per l’esquerra i anem a buscar uns pals de línia elèctrica. Quant estem sota la línia, seguim aquesta fins arribar a un camp conreat. (aquí tenim dos opcions...una es passar per el llindar del camp (dreta) fins travessar un rec per un pas habilitat entre el canyissar i sempre seguint la línia elèctrica. L’altre opció ( és la que vàrem optar) és passar camp a través aprofitant que el cultiu estava molt baix.
A partir del rec canviem el sentir de la marxa i ara ens encarem direcció al estany d’Ullastret, tresquem per un camí dins la zona anomenada “la pedra Lliure” i en un tres i no res arribem a la carretera que connecta Ullastret i Palau-Sator, just on es troba la Granja Coll, antiga granja que servia de viver i engreix de visons per aprofitar les seves pells per pelleteria.
Ja estem dins l’estany d’Ullastret. L’estany alimentat per les aigües del Daró i per altres recs i torrents de la seva conca, tenia una superfície aproximada de d'uns 3 km quadrats. S'estenia al peu de l'antic poblat ibèric de la tribu dels indigets, el "Puig de Sant Andreu", situat a 53 m d'altura màxima sobre el nivell del mar. Les excavacions i recerques han comprovat que comunicava amb el mar a través d'un seguit d'embassaments litorals i que hi havia dues illes al llac: “L’Illa d'en Reixac”, situada a 400 m al nord-est del Puig de Sant Andreu i a 13 m d'altura màxima, era un segon poblat ibèric. L'existència de l'estany assegurava l'aigua, la caça i la pesca als habitants dels poblats.
L'altra illa, l'actual "Puig d'en Serra", esdevingué la necròpolis o cementiri dels dos poblats dels ibers.
Igual que altres zones humides de Catalunya, l'estany d'Ullastret fou dessecat entre el final del segle XVIII i el segle XIX amb un sistema de canals. L'antiga conca lacustre fou convertida en camps de conreu. Malgrat això encara avui, en èpoques de fortes pluges, l'extensa àrea que ocupava l'antic llac es torna a omplir d'aigua.
Ens acostem al Mas Blanc, masia de turisme rural, situada al llindar de l’estany. Caminem amb la vista posada a la vila de Llabià, enfilat damunt un turó. Abans de assolir Llabià passem pel costat del camp de vol de Llabià, amb un petit hangar per guardar avionetes.
Entrem a Llabià per Can Pau, casa de turisme rural, envoltada de escultures de ferro reciclat d’en Josep de Can Pau, seguim pels seus carrerons fins arribar a la església de Sant Romà. És un temple romànic del segle XIII d’una nau capçada per un absis semicircular.
Seguim pels carrers empedrats fins sortir de la vila, passant pel costat de la creu de terme amb un plafó ceràmic a la base, amb un poema que ens crida l’atenció...és un poema de mossèn Pere Ribot i aquest, diu així:
LLABIÀ
Dolç i obert com una mà
el poblat de Llabià
us dóna la seva imatge:
suavitat del paisatge
i l’ajut de sant Romà,
l’església i el repòs
de l’esperit i del cos.
Cor obert com una brasa
de servei d’amor us diu,
Primavera, hivern i estiu:
-Entreu, que ja sou a casa.
Mossèn Pere Ribot
Seguim camí per la carretera avall, una estona fins prendre un caminet a l’esquerra que ens baixa altra vegada a ras de estany i on es troba el mas de la Bomba. Degut a la inundació periòdica de l'estany d'Ullastret, l'any 1850 es va acordar fer una sèrie d'obres per desaiguar l'estany, i la constitució d'un sindicat entre els amos dels terrenys afectats. Així es va construir una mena de presa feta amb terra (mota) i un edifici per la ubicació de tota una sèrie de bombes destinada a treure l'aigua de l'estany quan aquest s'omplia. En l'edifici també s'hi va preveure un parell de mòduls destinats a zona residencial pels vigilants de la bomba.
Seguim caminant tot resseguint l’estany fins el Turó de Sant Andreu i el poblat Ibèric d’Ullastret. Passat l’aparcament del poblat Ibèric, surt un camí (esquerra) que en 10 minuts ens deixa a les portes d’Ullastret.
Avants d’esmorzar, fem un tomb pe la vila, passant per l’exterior de les muralles, la presó, l’interior emmurallat i l’església de Sant Pere, acabant a la plaça de la Llotja, ara si, fem un bon esmorzar a Can Quel, i donem així per acabada aquesta plàcida sortida.
Salut i bones caminades!!