Ullastret-La Fontsanta-Puig i Mare de déu de Socors-El Guru-Guru-Puig d'en Vidal-Sant Martí de Llaneres-Les Serres

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Molt important saber que travessem alguns camps erms i d’altres de conreu. Aquesta ruta es pot fer còmodament al hivern o l’estiu, quant els camps conreats o encara estant per plantar o ja s’han segat. En cas de fer-la quant els cultius estan crescuts, s’ha de bordejar pel límit del camp. Això és un apunt que no presenta cap destorb però que prefereixo comentar...
Deixem els cotxes a la plaça al costat de la Llotja (Plaça coberta gòtica de planta rectangular que data dels segles XIV o XV), Aquí mateix es troben les escales que ens permet traspassar les muralles accedint dins el recinte emmurallat, passant al costat de l’església de Sant Pere i descobrint bells racons.
Sortim de dins muralles i caminem a tocar de les primeres cases del nucli del poble, just a l’altra banda de la carretera i de la plaça que dóna entrada al poble, hi ha una àmplia zona d’aparcament i el començament del vell camí de Palau-sator, actualment una ampla pista asfaltada. La seguim una estona i aviat la deixem, girant a la dreta per agafar un camí que ens acosta fins la Fonsanta...l’agrupament de unes quantes cases. A l’alçada de la tanca d’una d’aquestes residencies, deixem el camí per girar a la dreta, passar pel llindar del camp i enfilar-nos cap a la Garriga Grossa. Un cop superat el turó, caminem entre corriols i algun camp erm, després pel llindar d’un camp de conreu i travessem la carretera GI-644 (Vulpellac-Serra de Daró) per acostar-nos a visitar les restes de l’ermita de la Mare de Déu de Socors, situada dalt el Puig de Socors (el primer dels quatre puig que assolirem).
L’ermita de la Mare de Déu de Socors, datada al segle XVII ens evoquen la bellesa i majestuositat d’un dels temples més desconeguts del nostre patrimoni arquitectònic. Busquem entre l’atapeïda vegetació el començament d’un corriol força empinat, que ens permet accedir en poca estona pel vessant oest del Puig a l’ermita. Les pedres de la façana de davant estan fortament erosionades pels elements. El teulat fa anys que va desaparèixer. L'entrada conserva complet el llindar de pedra rossa de Peratallada, probablement extreta de les antigues pedreres que avui conformen els Clots de Sant Julià, amb forma d'arc de mig punt típic del romànic, tot i que hi ha alguna pedra de la part baixa que gairebé ha desaparegut. Tres graons, també de pedra rossa en un bon estat de conservació li donen accés. Hi ha també una finestra rectangular a l'esquerra de la portalada, i una finestra circular damunt de la portalada amb els vells encaixos d'un enreixat de ferro, ara inexistent. El seu interior està envaït de vegetació que fan difícil entrar-hi. L'edificació posterior al temple, de forma circular era una torre de guaita adossada a l'edifici principal, tot i que a primer cop d'ull es pot confondre amb un absis, una vegada a dintre sorprèn la seva forma circular. Cal a dir que el seu estat de conservació, com la resta, és molt precari. Malgrat el seu encant i valor, és un element força desconegut, que no es troba a cap de les guies turístiques de la zona. La seva visita és molt recomanable, sobretot pel seu privilegiat emplaçament, des del qual antigament, es devia tenir unes magnífiques vistes. Josep Pla el considerava un dels miradors més privilegiats de l’Empordà.
Fetes les fotografies de rigor, seguim avall pel camí principal d’accés a l’ermita fins a mitja baixada que ens desviem a la dreta per seguir un corriol que en el seu inici està força tapat. El corriol ens porta fins un gran camp pel conreu del farratge i ara segat i que travessem pel mig...(en cas de no estar segat, hauríem que resseguir tot el seu perímetre). Al final del camp tenim el modest turó del Guru-Guru que superem sense cap dificultat. A dalt tenim unes boniques panoràmiques...(ja hem tenim dos!).
Baixem pel altre vessant fins la pista asfaltada que uneix Castell d’Empordà i Ullastret, seguim una estona per l’esquerra fins una corba molt tancada, on neix un camí (dreta) que en constant pujada ens deixa al cim del Puig d’en Vidal, un turó amb una plataforma de fusta que servia de guaita dels bombers, ara força trontollada que ens permet albirar el fantàstic paisatge que des d’aquets lloc se’ns obre...(i ja son tres!)
La baixada la fem seguint el camí més marcat i més dret fins una pista forestal que seguim per l’esquerra (direcció Castell d’Empordà). En poca estona arribem a l’església de Sant Martí de Llaneres...
L'església de Sant Martí està situada en un descampat, no gaire lluny del nucli de Castell d'Empordà, al costat de l'edifici de la rectoria i de la masia de Can Torró. Està documentada des de l'any 1101 tot i que l'edifici actual és una construcció de l'any 1584, data que veiem inscrita a la llinda de la porta. Aquesta és de tipus renaixentista, denominada a l'època "a la romana", amb pilastres estriades als brancals, amb capitells jònics, i un frontó triangular al timpà del qual hi ha l'emblema dels Margarit, juntament amb una ferradura, al·lusiva al sant patró. L'església té una sola nau, coberta amb volta de creueria, i dues capelles laterals a cada banda, en una de les quals hi ha l'ossari gòtic dels nobles Bernat i Guerau de Vilagut. Les claus de volta estan esculpides amb relleus de sant Martí partint la capa, de la Verge, de sant Miquel trepitjant el diable i de sant Martí vestit de bisbe.
Seguim una estona més direcció Castell d’Empordà fins assolir una cruïlla que agafem (dreta), passant entre la masia de Can Reixac que ens queda a l’esquerra i el refugi per animals Bú Bup Parc a la dreta. El camí es va endinsant al bosc i en pujada travessem el turó de La Serra...(i quatre!).
Pel altre vessant agafem un camí que ens porta de dret a Ullastret i pels seus carrerons arribem altre vegada a la plaça de la Llotja, on després de un bon esmorzar a Can Quel, donem per finalitzada aquesta interesant sortida...
Salut i bones caminades!!