UME1963: BARCELONA - MODERNISTA

Aprofitant que en molts llocs feia vent i que estava plovent o nevant, avui he fet una Ruta pels voltants de Barcelona amb tranquilitat i amb dos track un per la zona del Passeig de Gracia i l'altre per la zona del Mercat de Sant Antoni.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ume1963-barcelona-barcinona-125389852

Començo la Ruta en el Passeig de Gracia davant de la Casa Lleó Morera obra del arquitecte Lluís Domenech i Montaner de l’any 1902

Pujo pel Passeig de Gracia i enseguida em trobo la Casa Amatller obra de Josep Puig i Cadafalch de l’any 1898 i 1900

Al costat es troba la Casa Batlló que es una de les important obres de Antoni Gaudi i Cornet de l’any 1904 i 1907

Continuo la Ruta veient a l’altre costat del Passeig de Gràcia la Casa Milà o anomenat com La Pedrera que es una obra de Antoni Gaudí i Cornet de l’any 1906 i 1912

Deixo el Passeig per anar a passar per la Rambla de Catalunya i anar a veure la Casa Serra o Edifici de la Diputació obra de Josep Puig i Cadafalch de l’any 1903 i 1908

Continuo per l’Avinguda Diagonal passant per la Casa Sayrach obra de Manuel Sayrach i Carreras de l’any 1915

En arribar a la alçada del carrer Muntaner lloc on es troba el Hotel President he pujat per anar a veure i recordar vells temps de la Casa Jorba obra de C. Cardenal Pujals situada al costat de la actual Fundació Julio Muñoz Ramonet, després de parlar una estona amb el porter i recordar vells temps.

Continuo la Ruta baixant pel carrer Muntaner i agafar la Travessera de Gracia, passant per la Via Augusta fins arribar al carrer Gran de Gracia on baixo per veure la Casa Fuster obra de Lluís Domenech i Montaner de l’any 1908 i 1911

Continuo per la Diagonal per veure la Casa Comalat obra de Salvador Valerí i Pupurull d l’any 1909 i 1911 i per veure la Casa Ferradas o mes coneguda com la Casa de les Punxes obra de Josep Puig i Cadafalch de l’any 1905

A partir d’aquí baixo pel carrer Roger de Llùria fins arribar al carrer d’Aragó don em desvio cap a la dreta per anar a buscar el passeig de Gràcia i donar per acabat aquesta Ruta Modernista, molt interessant.

ANTONI GAUDÍ i CORNET (Reus o Riudoms 25.06.1852 - Barcelona 10.06.1926). El lloc exacte del seu neixement es discutit, segons uns es situa a Reus, on la seva casa natal hi te una placa dedicada i segons altres al Mas de la Calderera a Riudoms.
Cinquè fill del matrimoni format per Francesc Gaudí Serra de Riudoms i Antonia Cornet Bertran de Reus, des de petit va tenir un problema reumàtic, que li va impedir portar una vida normal per la seva edat i que l'acompanyà sempre. Això li va comportar tenir un caracter retret i reservat. Els metges li van recomanar una dieta vegetariana i que passeges, es va fer vegetarià i gran caminador. A causa de la malaltia no podia jugar amb els altres nens i faltava sovint a classe, a les quals arrivaba a lloms d'una somera.
Va estudiar bartxillerat als Escolapis de Reus.Son pare i avi eren calderers i tenien el taller a la casa que tenien al raval de Sant Francesc de Riudoms. Gran coneixedor a fons de les ruïnes del monestir de Poblet.
El 1876, moren tant la seva mare com el seu germà Francesc, i tres anys més tard la seva germana Rosa, i Gaudí ha de fer-se càrrec de la Rosa Egea, la filla disminuïda psíquica de la seva germana Rosa.
No fou un alumne especialment brillant i, fins i tot, suspengué unes quantes assignatures. Finalment, el 15 de març del 1878, va obtenir el títol d'arquitecte.
Güell i Gaudí, catalanistes tots dos, van simpatitzar de seguida i, durant 35 anys, fins al 1918, any en què Güell va morir, la relació es va mantenir forta i es va traduir en diverses realitzacions. De fet, Eusebi Güell va ser en part el seu mecenes, tot i que tan sols era sis anys més gran que Gaudí, però comptava amb una fortuna, ja que havia heretat els negocis del seu pare i, a més, s'havia casat amb Isabel López, filla d'Antonio López y López, marquès de Comillas, i li va correspondre administrar les notables fortunes familiars.
Per a la família Güell, va projectar un panteó que havia de realitzar-se a la muntanya de Montserrat; només se'n té notícies per la descripció de Josep F. Ràfols, que va veure els plànols, i diu que era una tomba excavada a la roca amb un vestíbul per capella.
El 7 de juny de 1926 caminava per al Gran Via i un tranvia el va atropellar. Està enterrat a la cripta de la Sagrada Familia de Barcelona.

LLUIS DOMENECH i MONTANER (Barcelona 30.12.1849 - 27.12.1923.
Des de la docència, va formar deixebles com Gaudí, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol.
Les seves obres més importants son L'Institut Pere Mata de Reus, el Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau, la casa Navàs a Reus , la casa Thomas, etc.
Políticament s'inicià de molt jove i el 1870 participà en la fundació de la Jove Catalunya i del Centre Català, grup del qual se separà el 1887. Ingressà a la Lliga de Catalunya, de la qual fou president el 1888, i el 1891 fundà la Unió Catalanista, partit del qual l'any 1892 fou el primer president, amb Enric Prat de la Riba com a secretari. Aquell mateix any presidí l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que posava els fonaments per a la devolució de les constitucions catalanes.
La seva actuació política i la tasca d'investigador el portaren tres vegades a la presidència de l'Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913). El 1881 fou mantenidor dels Jocs Florals, i el 1895 en fou president. Fou membre de l'ara denominada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1901) i ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres (1921).

JOSEP PUIG i CADAFALCH (Mataró 17.10.1867 - Barcelona 23.12.1956.
Les seves obres més conegudes son la casa Amatller, la casa de les Punxes, la casa Macaya, les Caves Codorniu.
També va fer moltes restauracions l'Esglèsia de Santa Maria a Sant Martí Sarroca, el monestir de Sant Benet de Bages, Sant Joan de les Abadesses, Catedral de la Seu d'Urgell, Monestir de Montserrat, Esglèsies de Sant Pere de Terrassa.
Va ser nomenat professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1901–1902), on va desenvolupar les seves qualitats com a arquitecte i on va tenir com a alumne Joaquim Raspall. També va impartir classes a la universitat de la Sorbona (1925, 1937–1939), la de Harvard, la de Cornell (1926) i a l'Institut d'Art et Archéologie de París (1930).

MANUEL SAYRACH i CARRERAS ( Sants 10.01.1886 - Sant Feliu de Llobregat 22.01.1937
Les obres més conegudes son les cases Sayrach a la Diagonal de Barcelona.

SALVADOR VALERI i PUPURULL (Barcelona 1873-1954)
Les obres més conegudes son la casa Comalat al carrer Còrsega de Barcelona , can Trian a Sant Vicenç dels Horts, la fàbrica Roca i Ros a Igualada.