UME1963: COLLSEROLA: SANTA MARIA DE MONTCADA - TURÓ DELS QUATRE PINS - TURÓ DE MONTCADA - FONT DE MITJA COSTA

Avui he fet una Ruta pels voltants de Montcada i Reixat en concret en el Barri de Santa Maria de Montcada, per visitar el Turó de Montcada que tantes vegades he vist al passar per l'Autopista i que sempre he dit, un dia miraré com es va i pujaré, aquell dia es avui.
També he anat a veure el Turó dels Quatre Pins, la Font de Mitja Costa , la Pau del Turó, la entrada de la Mina Llarga i per casualitat me trobat un lloc molt acollidor i tranquil amb un gronxador molt ben fet de fusta i ben agafat a l'arbre, recomano passar per aquest indret per veure’l.
Començo la Ruta en l’aparcament, on he deixat el cotxe en el carrer del Cargol en el Polígon Industrial del Coll de Montcada. On he arribat per la Carretera de Montcada a Terrassa N-150 que em portarà a la rotonda del Coll de Montcada i a l’inici de la Ruta.

Des de el començament he seguit el PR C-35, que el deixaré per anar a pujar al Turó dels Quatre Pins, on hi ha un Punt Geodèsic i un gran dipòsit d’aigua, continuo la Ruta passant pel Mirador d’Occident, lloc amb unes bones vistes, continuo la Ruta deixant la pista per agafar un corriol que fent alguna grimpada em portarà fins el Turó de Montcada de 273 metres, on hi ha un Punt Geodèsic, des de on les vistes son de 360 graus veient des de Montserrat i Sant Llorenç de Munt (La Mola) fins el Tagamanent i el Montseny, a part de tots el pobles del voltant i el Tibidabo.
La baixada la he fet pel camí mes clàssic, que si no es vol fer ninguna grimpada es el que es deu de agafar per pujar i baixar.
Continuo la Ruta passant pel costat de uns planells Informatius i agafant un corriol que em portarà fins un gran dipòsit d’aigua que es troba molt a prop del Cementiri de Montcada i Reixac, a partir d’aquí enllaço novament amb el PR C- 35 i en el GR-92 que em portarà a passar per la Font de Mitja Costa , lloc on deixo el GR-92 i continuo el PR C-35 que no el deixaré fins el final de la Ruta.
Passant per l’anomena’t, La Pau del Turó, lloc molt agradable on esta habilitat com zona de Àrea Lleure, on hi han uns blocs de grafitis de les antigues pedreres que estan coronades per dos escultures de ferro. Lloc molt tranquil i amb molta pau.
Continuo la Ruta deixant un moment el PR C-35 per agafar un corriol on em trobo per sorpresa una gronxador molt nou de fusta en un lloc molt acollidor, continuo el corriol però al veure que esta molt tancat torno endarrere , per continuar per la pista i agafar un altre corriol per anar a veure la entrada de la Mina que a la entrada te una porta de ferro, després de veure una mica la mina, desfaig el camí per continuar el PR C-35 que em portarà a l’inici de la Ruta, lloc on la dono per acabada.
He agafat el cotxe per anar a veure l'Església de Santa Maria de Montcada.

ASLAND ASOCIACIÓ
La Companyia General d'Asfalts i Pòrtland o simplement Asland SA fou una empresa cimentera catalana.
La societat la va fundar Eusebi Güell i Bacigalupi, (comte de Güell, fou industrial, politic i meceses català) el 15 de juliol de 1901 a Barcelona per comprar les mines, pedreres i salts d'aigua necessaris per a la producció de ciment en general, i específicament el pòrtland. El nom Asland es deriva de les paraules Asfalt i Pòrtland.
A finals dels anys 20 produïa unes 300.000 tones anuals. A més a més en aquells temps tenia llaços amb les companyies elèctriques.
Al llarg de la seva història aquesta empresa va explotar el sector del ciment des de les seves fàbriques de Castellar de n'Hug (la Fàbrica de Ciment Asland, actualment un museu, a la vora de la Pobla de Lillet), Montcada (instal•lada el 1917), Sagunt i València; i també tenia factories fora dels països catalans: Villaluenga de la Sagra, Toledo, Còrdova, Niebla i Huelva.
La maquinària de la fàbrica de Montcada de 1917 procedia de la planta que Riegos y Fuerzas del Ebro va muntar per construir la central hidroelèctrica de Talarn. Un cop acabades les obres, va vendre la maquinària a Asland. Des de la fàbrica de Montcada es va subministrar el ciment per a la central hidroelèctrica de Camarasa. El ciment era transportat per tren de la Companyia del Nord fins a Mollerussa, i després, amb el tren de la Sucrera de Menàrguens fins a Balaguer, on el carregaven als Locomòbils i/o trens Renards fins al peu de la presa.
El grup industrial va produir diversos materials per a la construcció: ciment, formigó preparat, ceràmica, guix, etc. així com va comercialitzar tecnologia. També havia tingut una certa activitat immobiliària. El pintor Francesc Planas Doria fou autor d'un quadre que representava la fàbrica situada a Montcada.
Finalment la companyia fou comprada per la cimentera francesa Lafarge el 1993. Durant un període continuà operant amb la denominació Lafarge Asland.
El 19 d´octubre de 2010 el Govern de la Generalitat va declarar com a Parc Natural la Serra de Collserola incloïen en la zona el Turó de Montcada.

S’assolia d’aquesta manera una bona part d’una llarga reivindicació dels habitants del municipi de Montcada i Reixac, lloc on es troba el Turó de Montcada. El turó ha estat explotat des del 1917 per Asland (ara Lafarge) amb la finalitat d’extreure material calcari per produir ciment.
Actualment se està reomplint amb terres les pedreres fi de millorar e seu entorn.
La figura coneguda dels Montcada és, sens dubte, a l’aigua de Montcada que arribava a Barcelona per la sèquia Comtal, actualment quasi desapareguda.
L'any 1989 la Casa de les Aigües, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, va deixar de funcionar per problemes de concentració de contaminants a les aigües de l'aqüífer de Besòs.