UME1963: EL MONT - 1125 m ( Comarca del Alt Empordà)

Avui he fet una Ruta a prop de la població de BEUDA, per pujar a EL MONT de 1125 m., on es troba el Santuari de la Mare de Déu del Mont, en la Comarcal del Alt Empordà.

El cotxe l'he deixat en l’aparcament del Santuari de Sant Llorenç de Sous, on he arribat des de la AP-7 Sortida 4 Figueres/Roses C-26, N-260, a partir d’aquí durant 18 km asfaltat i amb pintura al costat de la carretera per la GIV-5238Cabanelles, GIV-5237 Sant Martí Sesserres, Ctra. De la Mare de Déu del Mont fins Sant Llorenç de Sous.

Aquest camí es mes bo que el que va per Besalú i Beuda.

Començo la Ruta en l’aparcament seguint les indicacions de El Mont agafant una mica per carretera i després un corriol a ma dreta indicat amb una marca de color groc, que em portarà fins al Santuari.

Seguint aquesta marca i varius corriols em portarà fins l’entrada del Santuari de la Mare de Deu del Munt on hi ha una estàtua Monument a Mossèn Cinto Verdaguer, un Mirador i un Planell de Situació.

Les vistes son de 360 graus poden veure i apreciar algun Cims com el Canigó, el Pedraforca, el Puigmal, el Bassegoda, Sant Patllarí, el Bastiment, i el Puig Neulós que vaig estar el dimarts.

A part de tot l’indicat al costat del Santuari hi ha el Restaurant que te una terrassa amb molt bones vistes.

Lloc on aprofito per esmorzar i fer un bon cafè, gaudint de les precioses vistes.
El Restaurant esta obert Divendres, Dissabtes i Diumenges.

Després de gaudir de l’estància aquí dalt començo la baixada, desfent el camí de pujada fins al Santuari de Sant Llorenç de Sous on he aprofitat per fer una volta i veure el estat en que es troba.

Ruta curta, interessant i formativa, per tot el referent a Verdaguer i els Santuaris.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL MONT:
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà). La seva Mare de Déu és considerada la patrona de l'Empordà i del Bisbat de Girona.
Accés
Tradicionalment, els pelegrins han accedit a peu al santuari de la Mare de Déu del Mont per diferents camins de la muntanya i aquest era, fins fa relativament poc, l'únic mitjà possible. Actualment, s'hi pot accedir també per carretera asfaltada, des dels dos vessants. Per l'est, la carretera (19 km) parteix de la A-26 de Figueres a Olot, al trencant del Restaurant Can Vilà, poc abans de la cruïlla de la carretera de Banyoles, i cal desviar-se a l'esquerra abans d'arribar al poble de Cabanelles en direcció a Sant Martí Sesserres. Pel sud, també s'hi pot accedir des del poblet de Segueró, on cal arribar des de Beuda o des de Maià de Montcal.
El 1940 es convertí l'antic camí de muntanya que s'hi enfilava per l'est en una pista forestal (però només fins a Sous), la qual fou asfaltada el 1971 quan s'instal·là al cim de la muntanya una estació repetidora de senyals de televisió i ràdio, que és visible des de molts punts. La pista que hi pujava pel sud fou asfaltada el 1996. Una i altra són, lògicament, carreteres de muntanya costerudes i amb molts giravolts.
Història
Any 1908
La imatge de la Mare de Déu que ha donat nom al santuari i, per extensió, a la muntanya és, en origen, una marededéu trobada, que ja era venerada, almenys des de 1222. L'evidència documental d'aquesta veneració i de l'existència de clergues per servir-la ha fet suposar erròniament l'existència primitiva, sobre el cim de la muntanya, d'un santuari previ a l'actual, quan el document es refereix al culte efectuat dintre del monestir de Sant Llorenç del Mont. Fou a principis del segle XIV, entre 1311 i 1318, que l'abat Bernat va fer construir un santuari per a la imatge fora del monestir, al punt més elevat de la muntanya. L'èxit de la iniciativa, amb gran atracció de pelegrins, provocà una disputa amb el bisbe de Girona, Guillem de Vilamarí, que senyorejava el monestir, per controlar-lo. El bisbe interposà un plet, que acabà el 1319 amb un conveni entre les parts, segons el qual l'abat en mantindria l'admninistració i el bisbe el dret de visitació i la jurisdicció, i a més rebria un cens anual 10 lliures de cera.
El 1461, en la vigília de la Guerra Civil Catalana, el bisbe hi va intentar prohibir el culte per considerar-lo un lloc on es reunien elements remences i antifeudals. El 1577 l'abat nomenà dos seglars com a administradors, amb facultats molt àmplies, que s'organitzaren en la confraria de sant Joan Baptista. Aquesta confraria és el precedent de la comissió per a la reconstrucció del santuari, creada el 1962 i transformada en Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont el 1969, i de l'encara més recent Associació Amics del Mont.
Des de 1592 els abats de Sant Llorenç del Mont, molt minvat, van ser substituïts per priors, en ser agregat el monestir al de Sant Pere de Besalú. Des del 1833 el capellà custodi fou nomenat pel bisbe i, un cop suprimits tots dos monestirs el 1835, es feu càrrec també de la parròquia rural de Sant Llorenç de Sous instal·lada entre les ruïnes del monestir del Mont. El 1936, poc després de l'alçament feixista que desembocà en guerra civil, fou saquejat pels anarquistes.
Entre 1949 i 1957 s'hi establí una comunitat de caputxins, que no prosperà per les difícils comunicacions que encara hi havia, abans de la construcció de la carretera. Entre 1962 i 1964 el patronat del santuari emprengué obres de consolidació i restauració, especialment a l'església. A partir de 1997, el bisbat de Girona, l'Ajuntament d'Albanyà i la Generalitat de Catalunya han renovat totalment l'hostatgeria i el restaurant.
Des d'antic el santuari ha atret pelegrins i romeus, sobretot de les contrades del voltant. Molts pobles de l'Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany hi organitzen anualment romiatges. La Mare de Déu del Mont és patrona de l'Empordà.
Estades de Verdaguer
L'estiu del 1884 Jacint Verdaguer va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil·litat per a escriure. Durant la seva estada va escriure alguns fragments del poema Canigó, que ja tenia molt avançat, alguns poemes menors i un relat de gran interès sobre el santuari, la muntanya i la seva gent (L'ermita del Mont). L'any següent s'hi va tornar a estar pocs dies, i gestionà la compra, a Barcelona, d'un harmònium per a l'església, que encara s'hi conserva.
En la primera estada va escriure la Cobla a la Mare de Déu del Mont, que ha substituït els antics goigs (documentats al santuari des del segle XV):
A LA VERGE DEL MONT
Oh Mare de Déu del Mont,
¿Com tan alta en sou pujada,
en un trono de penyals
dalt al cim d'una muntanya?
¿És per sentir els Angelets,
o per rebre el bes de l'alba
o per abastar un estel
el més bell de l'estelada?
No és per sentir els Angelets,
puix us volten en garlanda;
ni per veure eixir el sol;
per Vós no s'és post encara;
ni per abastar un estel:
prou n'esteu ben coronada;
sinó sols per beneir
d'Empordà l'hermosa plana
que teniu a vostres peus
pregant-vos agenollada.

MONESTIR DE SANT LLORENÇ DE SOUS:
L'església de Sant Llorenç de Sous fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de Sous (Albanyà, Alt Empordà), actualment deshabitat. Antigament pertanyia a l'extingit municipi de Bassegoda, pertanyent a la Garrotxa.
Història
En un document de l'any 872, es parla de la basílica de Sant Llorenç, però el 898 consta que l'església no era més que una cel·la o ermita; aquesta havia estat fundada pels monjos benedictins de Sant Aniol d'Aguja. Una vegada assolida la condició d'abadia i havent passat a dependre d'ella la seva casa originària de Sant Aniol, el monestir de Sant Llorenç de Sous perllongarà la seva existència independent fins a ser incorporat, arran d'una butlla del papa Climent VIII, signada l'any 1592, al de Sant Pere de Besalú.
La ruïna de l'església del monestir de Sant Llorenç del Mont, molt danyada ja en els terratrèmols del segle XV, obligà a abandonar-la definitivament en el segle XVIII. La nova església de Sant Llorenç de Sous fou consagrada el 1829 per l'abat Melcior de Rocabruna i Taverner de Sant Pere de Besalú. Després de l'exclaustració (1835), aquesta església fou servida pels capellans del santuari de la Mare de Déu del Mont, situat al cim de la muntanya. Durant la seva estada al santuari, l'any 1884, Verdaguer assistí a la festa major del poble de Sous, celebrada en aquesta església, i en deixà testimoni literari. En el segle XX el lloc ha quedat despoblat.
És un temple d'una sola nau que aprofita els murs de la construcció medieval. La façana és coronada per un esvelt campanar de cadireta de doble obertura.
La supressió de la comunitat monàstica i l'existència posterior d'aquesta església ha fet que modernament s'apliqui el nom de Sant Llorenç de Sous a l'antic monestir de Sant Llorenç del Mont.
Protecció
L'església de Sant Llorenç de Sous està inclosa en les disposicions legals de protecció del patrimoni històric que afecten el conjunt del monestir de Sant Llorenç del Mont.

Font d'Informació Viquipèdia