UME1963: LA POTA ROJA. TRAIL-CAMINADA 8 KM (ANY -2022)

Avui he fet la Trail-Caminada de LA POTA-ROJA DE CERVELLÓ.

La POTA-ROJA es celebra cada any amb diferents modalitat, 8 Km Trail o Caminada, 14 Trail, 24 Trail i 42 Km Trail, a part BTT de 20 Km i BTT de 35 Km.

Es una prova molt ben Organitzada gracies a la col•laboració de l’Ajuntament i del personal del poble de Cervelló.

A Cervelló he arribat per la A-2 , B-24 i N340, el cotxe el he deixat en una zona de aparcament que hi ha habilitat per la Organització en el Institut Ses Cervelló al carrer del Pi.

Començo la Caminada en la Avinguda Catalunya (N-340), baixant pel carrer de la Riera, passant pel costat del Camp de Futbol i per sobre de la B-24 fins arribar a la Creu de Terme de Santa Maria, continuo la Ruta passant per sota de l’Església de Santa Maria de Cervelló (que la veure a la tornada lloc on hi ha l’Avituallament).

Continuo la Caminada per senders marcats amb cintes i en els encreuaments amb fletxes de fusta amb els diferents recorreguts i colors.

Abans de la Masia de Can Sala de Baix em desvio a l’esquerra agafant un corriol i després de caminar per diferents corriols i pistes arribo novament i passo entre les cases de Can Sala de Baix i començo la pujada cap l’Església passant abans per les Tombes Antropomorfes.

En la explanada de l’Església es el lloc on es troba l’Avituallament, després d’agafar força continuo la Ruta cap a la dreta seguint les fletxes de color groc, les altres van cap a l’esquerra i passant pel Castell de Cervelló.

Continuo la Ruta travessant la carretera BV-2007, la B-24, un bosc amb corriols molt bonics i la Riera de Cervelló on es troba la Font de Fluvià (el creuament de la Riera, si baixa molta aigua es complicat) i entro al poble de Cervelló, pujant unes escales i passant pel costat del Ambulatori fins arribar a la N-340, lloc on es troba el final de la Caminada, punt d’inici de la Ruta.

Ruta curta però molt maca amb senders i corriols amb bastanta vegetació als costats.
Felicito a la Organització de la POTA-ROJA pel treball realitzat en la organització i condiciona’t dels corriols.

UNA MICA D’HISTORIA:

SANTA MARIA DE CERVELLÓ és una santa nascuda i morta a Barcelona (1230-1290). Va fundar la branca femenina de l'orde mercedari. També és popularment coneguda com a Santa Maria del Socors o del Socós.
Maria nasqué al Palau dels Cervelló (actual Palau Cervelló-Giudice, al carrer de Montcada, seu de la Galeria Maeght) l'1 de desembre de 1230. Era filla dels barons de Cervelló i fou batejada a l'església de Santa Maria del Mar. Va rebre direcció espiritual de fra Bernat de Corbera, primer sacerdot de la llavors fundada Orde de la Mercè.
Als divuit anys, va fer vot privat de castedat i, des de llavors, incrementà les seves pràctiques pietoses. En morir el seu pare l'any 1260, Maria va convèncer la mare perquè venguessin el patrimoni patern i els títols nobiliaris: el producte va ser donat als pares mercedaris per a la redempció de captius, mentre elles van anar a viure a una caseta de l'actual carrer Ample.
Va morir al convent del carrer Ample el 19 de setembre de 1290, causant commoció a la ciutat, que ja llavors la considerava poc menys que santa.
El sepulcre de Santa Maria de Cervelló es a la Basilica de la Mercé de Barcelona.

ESGLÉSIA DE CERVELLÓ:
Temple situat sota el castell de Cervelló. A principis del segle X era dedicada a la Santa Creu a Sant Esteve i Sant Dalmau. L'any 904 el comte Guifré Borrell, que residia en el castell, va cedir unes terres, dins les que es trobava l'església, a l'abat de Sant Cugat.
Es creu que quan els senyors de Cervelló van tenir el control total sobre el temple van decidir la construcció de l'actual església en ple segle XI. En 1224 Jaume I arriba a les portes del castell de Cervelló i el va conquerir després de tretze dies de combat, causant nombrosos desperfectes a l’església a causa d'aquest setge. Per aquest motiu, en 1231 es tornà a consagrar el temple després d'haver estat reparat i estar en funcionament fins l'any 1872 en que es construeix una nova parròquia en el nou nucli de Cervelló.
El temple té una única nau coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals.
La restauració de principis de segle va eliminar elements que no fossin originals com una torre campanar que hi havia sobre el cimbori. S’ha de destacar que al voltant de l’església hi ha un espai cementirial antic amb tombes antropomorfes medievals

EL CASTELL DE CERVELLÓ:
El Castell de Cervelló és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional. Actualment està en ruïna. Situat en una posició elevada, defensada naturalment, sobre l'església de Santa Maria de Cervelló.
El castell es troba esmentat el 904, en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat. El comte l'utilitzava llavors de residència. Tradicionalment es diu, sense que es pugui verificar la seva autenticitat, que aquest castell, juntament amb el de Montcada, no va ser pres pels sarraïns i es va salvar de la campanya d'Almansor del 985, fins i tot serví de refugi als barcelonins.
El 992 els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell vengueren el castell amb les seves rendes i beneficis a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló, des de llavors va servir de seu de la família i de la baronia.
El segle XIII els Cervelló s'enfrontaren a la monarquia i el 1224, en època de Guillem I de Cervelló. Jaume el Conqueridor assetjà el castell tretze dies i el va prendre. Consta que el 1230 es va tornar a consagrar l'església de Sant Esteve, possiblement després d'una reconstrucció feta a conseqüència del setge. Guillem II de Cervelló tornà a enfrontar-se al monarca, el que va fer empobrir les terres. Encara més endavant, el 1274, el successor de Guillem II, Guerau VII de Cervelló, va tornar a revoltar-se contra el poder. Finalment, el 1297, va vendre la baronia a Jaume el Just per 130.000 sous.
Jaume el Just, el 1309, va bescanviar el castell amb Sibil•la de Pallars per altres propietats, en aquesta ocasió es fa constar que era gairebé en ruïna. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell les baronies de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.
El 1462 es va fortificar. Encara va tenir algun paper, militarment parlant, donat que el 1714 s'ordena el seu enderroc. Possiblement estigui abandonat des de llavors. El castell fou abandonat i destruït durant la Guerra de Successió.
Entre els anys 2010-2011 el conjunt monumental del castell fou restaurat i consolidat per tal de fer-lo visitable. Durant aquesta restauració es van portar a terme diverses intervencions arqueològiques que van permetre deixar a la vista bona part de les estructures que configuraven el castell i delimitar diferents fases constructives d'aquest, incloent una ocupació de l'indret en l'edat del bronze.