UME1963: RIERA DE MARTINET - (AIGUAFREDA)

Avui he fet una Ruta a prop de la població de Aiguafreda, per anar a veure la riera de Martinet (avui seca completament, ni una gota d’aigua), L’ Afrau, Aiguafreda de Dalt, la Font Fresca i el Dolmen de Cruïlles.

Ruta fàcil amb una mica de tot, pista de terra, carrer asfaltada, corriol pel costat de la riera de Martinet amb molt bona fresca i un tram amb una corda per ajudar a pujar mes fàcil.
El cotxe l'he deixat en l’aparcament que hi ha davant de la Residencia La Font, on he arribat per la C-32, B-20, C-33, C-17 Sortida Muntanyà-Sant Martí, Carrer dels Enamorats nun 1 de Aiguafreda.

Començo la Ruta en l’aparcament, passant per la Font dels Enamorats que es troba al davant de l’aparcament i segueixo la pista i les marques del PR-C 200 (color groc i blanc) fins passat el Dolmen de les Cruïlles, lloc on el deixaré.

Aquest camí està perfectament senyalitzat amb els pals curts com a PR-C 200
Al començament de riera ja he vist que estava completament seca, cosa que s’ha confirmat en arribar al Mirador i a la Resclosa, lloc que amb aigua deu de ser espectacular i on es veu el separador d’aigües.

Continuo la Ruta passant pel pont de fusta situat en el Gorg de la Sort, a partir d’aquí el corriol es de pujada i per ajudar i fer mes fàcil hi ha habilitada una corda.

Aquest corriol em porta a la pista que la seguiré i em portarà a la Casa -Museu de L’Afrau, on hi han una sèrie de escultures del escultor Francisco Ballesteros.

Continuo la Ruta travessant la Riera per un gual que avui no fa falta ja que no porta aigua, aquesta pista em portarà fins a Aiguafreda de Dalt, on es troba la Església de Sant Martí del Congost o de Aiguafreda de Dalt, la Mina d’aigua i el Comunidor.

Continuo la Ruta passant per la Font Freda, lloc on aprofito per esmorzar, després de carregar força continuo la Ruta passant per la Cova de l’Infern ( que en el Garraf es diria Avenc), el Dolmen de Cruïlles i entrant en Aiguafreda pel camí de Aiguafreda de Dalt.

SANT MARTÍ DEL CONGOST:
Sant Martí del Congost o Església d'Aiguafreda de Dalt és una església del municipi d'Aiguafreda (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La seva consagració, promoguda per l'abadessa Emma, filla del comte Guifré el Pelós, la va dur a terme el bisbe Gotmar de Vic el dia 5 d'agost del 898 amb el nom de Sant Martí de la vall del Congost. A l'acta de consagració s'indica que els servidors de lésglésia seran sacerdots, monjos i Deodicades. L'any 1105 es va tornar a consagrar el temple, reconstruït en l'estil romànic; d'aquesta segona data procedeixen els vestigis més antics de l'església.

Situada a la part alta de la muntanya, a 3 km del nucli urbà actual. Planta de creu llatina. Nau única coberta amb volta de canó. Absis cobert amb volta de quart d'esfera, amb set absidioles i decorat a l'exterior per una cornisa amb arcs i faixes llombardes. Hi ha alguna finestra d'espitllera. Els braços del transsepte (segle XVI) són coberts amb volta de creueria d'un gòtic molt senzill. A banda i banda de l'absis es practicaren dues obertures per ubicar la sagristia i la capella del Sant Crist. L'antiga porta d'accés orientada a migjorn fou tapada i substituïda el segle XVI per una altra porta situada al seu costat. A la façana de ponent es conserva una antiga finestra bessona no visible a l'exterior degut al campanar d'espadanya, el qual fou substituït al segle XVI per l'actual cloquer.
Als peus del massís de pedra tosca on està construïda l'església hi ha una cova formada pel creixement de la tosquera, que conserva restes de sepultures tallades a la roca de cronologia altmedieval. De fet, les excavacions arqueològiques en curs a la rodalia del conjunt monumental estan aportant coneixement sobre l'ús funerari del massís des de la Tardoantiguitat.
La primera acta de consagració de l'església data de l'any 898. En l'edifici es troben diferents etapes constructives posteriors, referents als segles XII-XX. Cal esmentar l'existència d'un comunidor del segle XVIII situat davant l'església.

COMUNIDOR:
Un comunidor, també anomenat conjurador, és un petit edifici amb funcions religioses que es troba obert als quatre vents, situat prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades. La construcció dels comunidors és simètrica, sòlida i permanent. L'edifici té un gran arc obert a cada punt cardinal i està fet de pedra amb teulada a quatre vessants. Dins d'aquests edificis tenien lloc rituals religiosos, amb un fort caire del folklore ancestral, per comunir (és a dir, per conjurar amb oracions o fórmules exorcitzadores) les calamitats com tempestes, aiguats excessius i plagues. Són força comuns al pobles antics del Prepirineus i els Pirineus, normalment com a edificis adjacents a esglésies, ermites o capelles. Varen caure en desús ja fa segles i actualment molts es troben en estat de ruïna.

Font Viquipedia