UME1963: SANTUARI DE BELLMUNT 1248 m (Osona)

Avui he fet una Ruta pels voltants de Sant Pere de Torelló, per pujar al Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt de 1248 m en la Comarca de Osona.

El cotxe l'he deixat en l’aparcament en la plaça Mossèn Cinto Verdaguer, on hi he arribat venint per la AP-7, C-17 Sortida 69 direcció Olot/Torelló/Manlleu , BV-5225, BV-5224 Torelló, Sant Vicenç de Torelló fins a Sant Pere de Torelló.

La pujada al Santuari es pot fer des de Sant Pere de Torelló com l'he fet jo o des de Vidrà, en aquest cas he considerat millor fer-lo des de Sant Pere de Torelló.
Al igual que el recorregut es pot fer en els dos sentit jo per evitar la forta baixada he decidit fer-la en sentit anti-horari.

Començo la Ruta agafant el carrer Josep Badrena i el carrer Bellmunt per seguir per un corriol que em porta a la carretera a partir d’aquí seguint el PR-C45 marques de color blanc i groc que no el deixaré fins arribar al Santuari, en algun lloc les marques no son visibles i passat el Mas El Serrat el PR-C45 deixa el camí i marxa cap a la dreta cosa que no he fet, he seguit el track que portava.
Deixo la carretera per agafar un camí asfaltat que em porta al Torrent de les Pedroses que hi ha que passar a Gual per sobre de unes grans pedres.

Continuo la Ruta seguint el sender per damunt de grans roques planes i abans de arribar a l’ermita de Sant Roc es pot seguir per dalt o per Baix, en aquest cas he anat per Baix (per la dreta), sense veure cap marca del PR-C45
Després de fer les fotos de l’Ermita de Sant Roc, continuo la Ruta per un sender que em portarà fins al Mas El Serrat.
En aquest punt després de passar el Mas i la tanca elèctrica, les marques del PR_C45 van cap a la dreta deixant el camí, al no saber per on va, he desfet el camí i he seguit el track que portava, sortint dels terrenys de El Mas per l’altra tanca elèctrica, lloc on he vist que enllaça novament les marques del PR-C45 (segurament han canviat el recorregut per no passar pel mig de la finca on estan totes les vaques).

Continuo la Ruta i a partir del Collet de L’Artiga Dolenta el sender es va enfilant amb una pendent que en algun lloc es del 42% i passant per dintre de un bosc de roures amb les fulles al terra tapant el sender en molts llocs.

A partir del Collet de Font de Xeca el sender es on mes pendent te, tenint en algun lloc que grimpar, agafat a les roques o a les arrels.
En arribar a la carretera continuo per ella i passat l’aparcament es pot continuar o pujar per les escales, aquestes escales em portaran fins el Mirador que hi ha a sota del Santuari.
A part del Santuari hi ha una Font i a la part de davant es troba el Cim de Bellmunt on les vistes son molt bones, amb una gran Creu i un Vèrtex Geodèsic.

Aprofito la esplanada del Santuari que avui el Restaurant es troba tancat, per esmorzar i gaudir de les vistes.

A partir d’aquí començo la baixada novament per les escales fins arribar a la carretera lloc on veig una indicació “Camí dels Matxos”, així que decideixo baixar per aquí fins l’aparcament, però en vista de com es troba de desgastat el sender desfaig el camí i baixo per la carretera seguint les marques Vermell i blanc del GR-151 que no el deixaré fins el final de la Ruta, travessant varies vegades la carretera i passant per la Font Vidranera, el Refugi.
Con es pot veure en el Track hi ha un tram que es camina per la carretera i es passa pel Pedró de la Verge de Montserrat, a poca distancia es deixa la carretera per agafar un altre corriol que em porta al Coll de L’Hostal del Mal Gorven.

Continuo la Ruta seguint el GR-151 i en arribar al turonet que hi ha abans del Diposit d’aigua el track que porto va per la dreta tenint que rectificar la Ruta passat el Dipòsit, com es pot veure el sender correcte es per la Esquerra.
Continuo la Ruta entrant a Sant Pere de Torelló pel carrer de Bellmunt i passant per la Font d’en Pinyol, on a poca distancia es troba el punt d’inici de la Ruta, lloc on la dono per acabada.

NOTA:
Com a conseqüència que la Ruta passa per sobre de roques en cas de estar mullat serà molt relliscosa, així que no fer la Ruta si ha plogut els dies abans.
La Ruta segueix de pujada el PR_C45 amb molta manca de pintura sobre tot en els punts mes importants, al igual que el GR-151 que en molts llocs sobren marques, en canvi falten en lloc estratègic con els encreuaments.

EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE BELLMUNT:
El santuari de Bellmunt és un santuari del municipi de Sant Pere de Torelló (Osona) que està situat al cim de la serra de Bellmunt, a 1.246 m d'altitud. Disposa d'un mirador des d'on es veu la plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges i el Bisaura. El Santuari -totalment edificat sobre roca viva- disposa de servei de restaurant i hostatgeria al mateix edifici. S'hi pot accedir a peu o en cotxe des de Sant Pere de Torelló, i a peu des de Vidrà. La imatge de la Mare de Déu de Bellmunt és una estàtua d'alabastre pintat de 22 cm.Jacint Verdaguer, en un dels versos inicials de L'emigrant, l'anomenà ermita al cel suspesa.
El santuari ocupa probablement el lloc de l'antic castell de Ça Reganyada, documentat el 1020 en els testaments del comte de Besalú, Bernat I de Besalú, relacionat amb els castells de Besora, Curull, Urig i Lluçà. Durant el segle XIII, diverses donacions i testaments esmenten el lloc, encara que no és fins al segle XV que en tenim notícies més directes amb els Llibres d'Obra. Entre el 1587 i el 1607 es feren unes obres que modificaren tot l'edifici. A partir d'aquest moment, i durant els segles XVIII-XIX, el santuari sofreix múltiples danys i restauracions a causa de diferents incendis, robatoris, destrosses i saquejos (1666, 1822, 1835, 1878), essent finalment molt malmès després de la Guerra Civil, després de la qual es feu l'última restauració.
L'origen de l'església és incert tot i que el podem relacionar amb el del castell, no és fins al segle XIII que apareix en diverses donacions i testaments com la deixa testamentària del 19 de març del 1240 del vigatà Pere de Serra. A partir del segle XV disposem de dades més concretes recollides en els Llibres d'Obra on, en el primer dels inventaris coneguts, es fa la descripció d'una església que sembla de factura romànica. Les grans reformes dutes a terme entre el 1587 i el 1607 donen a l'església la forma actual amb l'afegitó del dos trams finals. El 1623 es contracta la construcció d'un nou altar a Domènec Casimira, escultor de Ripoll, i una nova imatge de la Verge. Des de 1438 i fins 1830 cada any dos feligresos diferents, un pagès i un vilatà, vinculats al rector s'encarregaven de l'església. Apareixen anomenats com obrers en els Llibres d'Obra de Bellmunt (1599-1879). D'aquests sobresurten Bernat Vinyoles i Bernat Joan Espona que dugueren a terme les reformes entre 1587 i 1607 juntament amb Pere Pau el mestre cases de Torelló, Francesc Parrau i Toni Maurell.