UME1963: TURÓ DE MONTSORIU (633 m ) Des de BREDA

Avui he fet una Ruta pels voltants de Breda, per pujar al Turó de Montsoriu de 633 m lloc on es troba el Castell de Montsoriu. (Cim Essencial inclòs en la llista de la Comarca de La Selva).

El cotxe l'he deixat aparcat en el passeig de les Escoles al costat de la Plaça de Lluís Companys, on hi he arribat venint de la AP-2 Sortida 11 Sant Celoni/Montseny, C-35, La Batlloria, GI-552 fins a Breda.

Començo la Ruta per dintre del poble pel carrer Rovira i passant pel costat de les Basses de Ca l’Huget i enllaçant al el PR-C201 (marques grogues i blanques) que el seguiré tota la estona , al igual que la anomenada Ruta de La Roureda que em portaran a passar pel Coll de n’Orri i seguint pistes i corriol fins una esplanada on comença la ultima pujada per un corriol amb bastant pendent, si no es vol pujar pel corriol es pot pujar per la pista que es la que he agafat per baixar.

Seguint els pals curts del PR-C201 he arribat a dalt del Turó de Montsoriu, lloc on es troba el Castell de Montsoriu amb les seves impressionants muralles i torres, La visita guiada del castell (s'ha de reservar amb antelació i solament es uns dies a la setmana), després de fer les corresponent fotos del Castell i del entorn, continuo la Ruta passant per les restes del que podria ser la Torre de Telègraf documentat en algun mapa i que acontinuació detallo, continuo anant a veure les restes de la Torre de les Bruixes, lloc des d’on les vistes del Castell, el Montseny i les Guilleries, son molt bones.

Començo una curta baixada però forta pel estat del terra que em porta a la pista.
Continuo la baixada per la pista enllaçant en el lloc on he comentant abans que es troba el corriol de pujada, lloc on aprofito per esmorzar.

A partir d’aquí la baixada es seguint el camí del PR C-201 de pujada menys en algun lloc que he agafat algun corriol molt agradable per evitar tota la estona anar per pista i passant pel costat de un dipòsit d’aigua en el Pla de Talavera.

En arribar al poble de Breda he seguit en tot moment el PR-C201 que m’ha portat a la carretera (Breda – Arbúcies) que caminant per la vorera he arribat fins el carrer Nou, lloc on he deixat el PR-C201 per desviar-me a la dreta i passar pel costat del Ajuntament, de l’església de Sant Maria, la plaça del Convent i arribar al punt d’inici de la Ruta, lloc on la dono per acabada.

Revisan a casa les Rutes, sembla que el PR-C201 comença en Els Forn de Breda:
Els Forns de Breda - Centre Cultural i d'informació turística
Museo en Breda
Dirección: Carrer Sant Iscle, 27, 17400 Breda, Girona
"Antic obrador de terrissa del segle XIX. Compta, al seu interior, amb dos forns moruns, que eren els que es feien servir amb el mètode tradicional de la cocció de la terrissa. S’hi troba una exposició permanent dedicada a la terrissa bredenca i dues sales dedicades a exposicions temporals. També és un centre d’informació turística des d’on s’atenen els visitants al poble."

CASTELL DE MONTSORIU:
El castell de Montsoriu ha estat des de sempre un element que ha presidit la vida dels habitants del seu entorn, que ha despertat l'admiració dels forans, ja des de la seva construcció, i que ha estimulat la imaginació de tothom. Si bé les primeres referències escrites daten de l’any 1002, Montsoriu ja havia estat un recinte ocupat pels ibers.
Més tard va esdevenir un centre de defensa i d’estratègia durant més de cinc-cents anys i fou un punt de referència de la noblesa catalana i una fortalesa inexpugnable per la seva impecable construcció i pels sistemes de defensa. Al llarg de la història va patir nombroses ampliacions fins als segles XIV i XV, i la seva funció militar va evolucionar per esdevenir residència palau, moment en què el castell va arribar a la seva màxima esplendor amb una estructura que és la que actualment pot contemplar el visitant.

LA TORRE DE LES BRUIXES:
La Torre de les Bruixes o Torre del Polvorí es troba en l'extrem oposat del turó on s'assenta el castell de Montsoriu. La missió de la torre era protegir el castell i vigilar la vall d'Arbúcies i la carretera del Rieral, que comunicava amb Hostalric.

EL TELÈGRAF ÒPTIC:
Durant la Revolució Francesa, l'enginyer lionès Claude Chappe va inventar i va aconseguir imposar a l'estat francès el seu sistema revolucionari de transmissió per semàfors.

El primer telègraf era òptic i totalment manual. Per transmetre un missatge entre dues ciutats, calia instal•lar, al capdamunt de torres altes, un sistema de braços articulats maniobrats per un operador. Des d'una torre l'operador veia la torre precedent i la següent. L'operador de cada una observava els senyals emesos amb l'ajuda dels braços articulats i els retransmetia a la torre següent.

Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall. Per exemple, connectava París amb Marsella en algunes hores utilitzant un codi format de centenars de paraules i frases que accelerava la transmissió i garantia una certa confidencialitat. Els grans defectes del sistema, però, eren que no podia funcionar ni a la nit ni amb mala visibilitat i mobilitzava una gran quantitat d'operadors.

LA TELEGRAFIA ÒPTICA CATALANA:
A Catalunya van coexistir dues línies, una de civil o general (Madrid-La Jonquera), i una altra de militar. A vegades hi havia dues torres de cantó al mateix indret (per exemple, les dues de Puigsardina, a Riudarenes).

La xarxa catalana de telegrafia òptica militar el telègraf estava situat al terrat de les torres (en altres llocs era a sobre un campanar o alguna construcció elevada). Tenia una bola que es podia moure verticalment i ocupar 5 posicions diferents i una barra situada a mitjana altura que podia girar i disposar-se en quatre orientacions. Cadascuna de les 20 combinacions resultants tenia un significat numèric.
La successió de valors numèrics constituïa el missatge que era traduït amb un diccionari o codificador que només tenien les autoritats militars pertinents.

Les torres de la línia anaven reproduint successivament les disposicions del telègraf que observaven (amb un petit telescopi) en les torres veïnes i així el missatge circulava fins al seu destí.

El disseny i construcció de la xarxa es va fer en dos anys del 1848 al 1849. Es va fer tan ràpid perquè es construïren poques torres de nova planta (la d'Avinyó n'és una d'elles) i molts telègrafs es col•locaren sobre campanars (a Artés) i construccions situades estratègicament en llocs elevats. La xarxa arribà a tenir unes 80 torres i una longitud de 800 km. Estava estructurada en línies radials que sortien de Barcelona.
Les principals eren: la línia de Lleida, la de Solsona, la del Lluçanès (per Manresa), la de Vic i la de Girona-La Jonquera. Algunes d'elles s'intercomunicaven (Lluçanès amb Vic, i Vic amb Girona). Funcionà durant 14 anys: des del 1848 fins al 1862 (molts més que la xarxa civil espanyola).

La línia de Barcelona a Lleida s'iniciava al castell de Montjuïc i continuava cap a la torre de Sant Pere Màrtir, la torre de Sant Pere del Romaní i la torre de Castellbisbal, situada a tocar de Martorell.
La línia civil de telegrafia òptica Madrid-València-Barcelona entrava a Catalunya i passava per indrets com la torre de la Guardiola damunt de Sant Carles de la Ràpita, la torre de les Guàrdies del Perelló, la torre de Salim al costat del castell de Sant Jordi d'Alfama, la torre actualment anomenada "del Sol" a Miami Platja (Mont-Roig del Camp) la torre de l'Esquirol de Cambrils, la torre de la Tossa a Salou, la torre del Pretori de Tarragona, la torre de Sant Antoni a Altafulla, la torre dels Masos a Coma-Ruga, l'Arboç, Vilafranca del Penedès, la torre de la Guàrdia (Subirats), la torre de l'Ordal i damunt de l'ermita desapareguda al cim de Sant Pere Màrtir, finalitzant també al castell de Montjuïc. La distància entre la torre de Sant Pere Màrtir i la de l'Ordal és de 18 km, una distància gran, ja que habitualment la distància entre les torres era d'uns 10 km.

ESTAT ACTUAL DE LES TORRES DE TELEGRAFIA ÒPTICA:
Algunes torres a Catalunya han desaparegut degut a la seva degradació progressiva, i al fet que la telegrafia òptica va estar operativa poc temps. Moltes estan en mal estat, i només unes poques tenen un bon estat de conservació. A part de l'interès arquitectònic i històric, s'hi afegeix l'atractiu turístic, perquè en estar en llocs alts, el paisatge que ofereixen sol ser extraordinari. Malgrat tot, algunes estan emboscades i la vegetació no tan sols les està malmetent, sinó que les ha envoltades i els hi ha tret la vista.
Informació: Wikipedia