Wikiloc | Itinerari Naturalista - Els Estanys de la Jonquera Trail

Download

Trail photos

Photo ofItinerari Naturalista - Els Estanys de la Jonquera

Author

Associació de Naturalistes de Girona Natus

407 12 506

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 4.34 mi
Elevation gain: 121 ft
Technical difficulty: Easy
Elevation loss: 121 ft
Max elevation: 499 ft
TrailRank: 49
Min elevation: 355 ft
Trail type: Loop

Moving time: one hour 27 minutes
Time: 3 hours one minute
Coordinates: 1162
Uploaded: May 25, 2023
Recorded: May 2023

1 Clap

near Veïnat de Canadal, Catalunya (España)

Viewed 167 times, downloaded 4 times

Trail photos

Itinerary description

L’itinerari transcorre, gairebé a peu pla, per diferents ambients i paisatges. Bosquines de sureres, estanys, vinyes i monuments megalítics singulars ens acompanyaran al llarg d’aquest recorregut. Aquesta ruta passa pels Estanys de la Jonquera: Un conjunt de petits estanyols i de zones de mulladius i prats humits, alimentats per aigua freàtica al peu del vessant meridional de l’Albera. És un espai protegit que forma part del PEIN des del 1992, declarat com a reserva de fauna salvatge i inclòs a la XN2000.

Lluny dels boscos alpins i les estacions d’esquí, l’Albera és també part del Pirineu. En aquest indret de contrastos trobem una gran diversitat florística. Just a les faldes hi trobem alguns espais protegits, ja que són hàbitats d’interès comunitari. Aquests ecosistemes són els estanys temporals, petites masses d’aigua que es mantenen inundats durant uns mesos a l’any i que acullen a una gran diversitat d’espècies vegetals i d’invertebrats aquàtics. Aquests ecosistemes són molt delicats i s’enfronten a nombroses problemàtiques. La més greu, juntament amb la destrucció directa de l’hàbitat, és el canvi climàtic amb les sequeres i temperatures extremes que comporta.

View more external

Waypoints

Aparcament

Podeu deixar el cotxe en aquest aparcament de terra. Des d'aquest punt comença la ruta.

Plafó informatiu estanys

Llegiu aquest cartell amb informació sobre aquest Espai d'Interès Natural

Mur de pedra seca

Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent identitari a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor dominats sobretot per l'olivera, la vinya, l'ametller i els cereals, plenament adaptats als sòls i al clima. Els murs de pedra seca, per la seva banda, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses).

Alzines sureres cremades

Aquests arbres estoics mostren encara l'empremta de l'incendi del 22 de juliol de 2012, un dels 10 incendis més grans i virulents de tota Catalunya. Al llarg de gran part del recorregut podrem apreciar l'escorça de suro encara carbonitzada. El suro és un material molt lleuger, porós i impermeable, la funció del qual és aïllar l'escorça interna de l'alzina dels agents climàtics externs, com podrien ser elevades temperatures, sequera i, sobretot el foc. Gràcies a aquest material, la majoria d'alzines sureres van sobreviure a aquest incendi. La vegetació arbustiva i herbàcia ràpidament es va recuperar, i avui en dia gairebé no s'aprecien més evidències d'aquest incendi.

Estany petit

En aquesta massa d'aigua temporània hi apareixen comunitats vegetals interessants, algunes d'elles catalogades com a Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC). Aquestes sotmeses a una pressió de pastura i de dallades controlades. Com bé diu el plafó, a les aigües de l'estany, quan aquest té aigua, hi habiten espècies molt rares i escasses a Catalunya, per exemple escarbats aquàtics com Haliplus variegatus, Hydrovatus clypealis, Bidessus goudoti i Hydaticus seminiger. Les basses temporànies són refugi per una altra espècie d'invertebrat força escassa: l'espiadimonis blau (Aeshna affinis).

Cap a la dreta

Agafem el camí de la dreta per a poder començar l'itinerari megalític del voltant dels Estanys.

Filat de pastor

Agafeu el sender de la dreta que s'enfila per la carena. Cal obrir la tanca i, un cop hàgiu passat, deixar-la tal com l'heu trobada.

Mirador dels Estanys

Des d'aquest punt no només podreu veure els Estanys, sinó que també podreu gaudir dels contraforts occidentals del Massís de l'Albera i els seus cims. Des d'aquest turó no és estrany poder veure algun rapinyaire remuntant utilitzant corrents tèrmiques ascendents, com per exemple l'àguila marcenca (Circaetus gallicus), un rapinyaire estival (març-octubre) que s'alimenta principalment de serps.

Dolmen dels estanys III

Els megàlits són construccions en les quals únicament s'empren enormes pedres. De fet, la mateixa paraula prové del grec, de μέγασ, Megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra). Davant nostre tenim el primer dels megàlits que trobarem en el recorregut. Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític (10000 aC - 3000 aC) i del calcolític (aprox. 2500 aC). Els monuments megalítics que veurem en aquest itinerari daten del Neolític mitjà i els inicis de l'edat del bronze (3500 aC - 2500 aC). El mot "dolmen" procedeix del bretó i significa «taula de pedra», de dol (taula) i men (pedra). Com podeu observar, es tracta de lloses de pedra verticals amb una gran llosa al capdamunt.

Plafó informatiu

Aquest plafó explica les principals característiques de l'Estany Gros.

Estany Gros

Gairebé té aigua tot l'any, excepte a l'estiu que s'acaba assecant. Aquesta estacionalitat està sent cada cop més acusada per culpa del canvi climàtic. Les calors extremes i la sequera fan que el període sense aigua cada cop sigui més llarg. Així com a l'Estany Petit, aquí també apareixen comunitats vegetals d'alt valor ecològic, també catalogades com a HIC. A més dels canyissars, jonqueres i prats de dall -que es dallen i pasturen-, apareixen herbassars d'isòets i herbassars de càrex. Cal destacar la presència de lentibularia (Utricularia vulgaris), una planta flotant que treu unes inflorescències grogues a finals de primavera, així com la presència de diverses espècies d'ocells aquàtics com el cabusset (Tachybaptus rufficollis).

Cap a l'esquerra

Agafeu el camí de l'esquerra, marcat per roderes.

Cap a l'esquerra

Preneu el camí de l'esquerra per continuar amb l'itinerari megalític. El camí segueix per la zona afectada per l'incendi de 2012.

Dolmen dels Estanys I

Aquests monuments megalítics tenien, principalment, una funció mortuòria. Probablement, s'hi duen a terme cerimònies i rituals al seu voltant. Les excavacions dutes a terme per arqueòlegs han revelat la presència de cossos enterrats amb objectes personals (armes, joies, peces de ceràmica, etc.). Les cultures neolítiques creien que aquests objectes servirien en la futura vida del difunt en el més enllà.

Dolmen dels Estanys II

Alguns dòlmens presenten corredors d'entrada a la cambra principal, com és el cas d'aquest. Els passos bàsics consistien a tallar la pedra als afloraments que servien de pedrera, tallar els blocs extrets per ajustar la forma i mesures desitjades, transportar les pedres fins al lloc escollit i per fi col·locar-les després d'haver preparat el terreny per fer-ho. Aquesta tasca requeria de varies persones. Per a poder posar la coberta sobre de les lloses verticals calia construir un túmul amb terra i roques per tal de fer pujar la llosa que serviria de capçalera.

Menhir dels Estanys I

Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical. El mot prové del bretó , 'pedra', i , 'llarga', que va ser adoptat pels prehistoriadors i ja ha passat al llenguatge comú.

Menhir dels Estanys II

Els menhirs, a diferència dels dòlmens, no tenien una funció mortuòria. Es creu que tenien com a funció la de marcar un territori o delimitar els camps de cultiu, així com ser un punt de reunió i trobada on realitzar diverses celebracions. Aquest menhir en concret es va trobar tombat i es va tornar a erguir en el seu forat original. El mètode per col·locar-lo verticalment era similar als dels dòlmens. Aquest en concret és de tipus fal·liforme (Amb forma de fal·lus).

Menhir del Quer Afumat I

El monument és de tipus frare, és a dir, que té una forma vagament humana, antropomorfa. Va ser localitzat l'any 1986 pel Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l'Arquitectura Rural i Tradicional fou excavat i restaurat l'any 1997. Està situat cronològicament 3000 aC i 2500 aC. La paraula és un mot prellatí, que significa "promontori rocallós" o simplement "roca". El fet que es digui afumat fa referència al fum, fet que indicava que el lloc estava habitat probablement.

Cap a la dreta

Gireu cap a la dreta, en direcció al Mas del Quer Afumat. De camí, si és entre abril i setembre, és possible que us topeu amb algun capsigrany (Lanius senator), un petit ocell insectívor que sol posar-se al capdamunt d'arbres i arbustos.

Suro del Mas Oliva

A la dreta del camí, al costat de la Font del Mas Oliva, hi trobareu aquesta immensa alzina surera. Es tracta d'un exemplar molt vell (poden arribar a viure 500 anys). Aquest fet, sumat a les sequeres dels darrers anys han provocat la pèrdua de fulles i la mort d'algunes de les branques, procés anomenat senescència. La història d’aquest emblemàtic exemplar de suro explica que sota les seves branques s’hi reunien els 50 batlles dels pobles de la comarca per prendre decisions en els atacs contra els francesos durant la Guerra de la Independència.

Font del Mas oliva

El petit safareig que hi ha a la font és un autèntic bullidor de vida aquàtica. És el lloc perfecte per observar diverses espècies d'animals i plantes aquàtiques i observar com interaccionen entre ells. Podreu veure amb facilitat nedadors d'esquena, larves i adults d'escarabats aquàtics, larves de libèl·lula i caragols aquàtics.

Intersecció

Deixeu la carretera i preneu la pista que s'enfila cap a l'est, en direcció als següents megàlits i deixant el Mas del Quer Afumat a la vostra esquerra.

Cap a la dreta

Preneu el camí de la dreta, que us portarà cap al dolmen i menhir del Quer Afumat.

Dolmen i menhir del Querafumat

Els dòlmens i altres megàlits que trobarem al llarg de l'itinerari estan construïts a base d'enormes blocs de roca plutònica. Es tracta d'una roca ígnia, formada pel refredament lent del magma a l'interior de la terra. Els minerals que formen aquestes roques són quars, feldespats, plagiòclasi i mica i es troben en proporcions diferents. Això condiciona quin tipus de roca es forma. En aquest cas, les roques que formen els dòlmens, així com les que trobem als voltants són principalment granits, granodiorites i tonalites. La llosa superior està gairebé coberta per líquens (organismes formats per la simbiosi entre una alga i un fong).

Cap a la dreta

Agafeu el corriol de la dreta

Roure martinenc (Quercus pubescens)

El roure martinenc (Quercus pubescens) és un arbre caducifoli mitjà de la família de les fagàcies, molt emparentat amb les alzines, amb les quals, de vegades s'hibrida, sobretot amb l'alzina surera. El reconeixem per tenir les fulles lobulades i peludes pel revers. Pot arribar a fer fins a 25 m d'alçada. És l'espècie de roure més tolerant a la sequera, fet que fa que el puguem trobar en zones amb un clima mediterrani, tot i que és més abundant a l'estatge montà. Aconsegueix sobreviure a les altes temperatures i la baixa humitat gràcies a aquesta capa de pèls blancs al revers de les fulles, que aïllen la fulla preservant entre els pèls i la fulla una capa d'aire més fresc i humit. Aquesta característica és també comuna en altres plantes mediterrànies, com l'estepa blanca (Cistus albidus).

Photo ofRecinte megalític del Mas Baleta

Recinte megalític del Mas Baleta

En aquest jaciment s'hi troba dos cromlecs adjacents (nom que deriva de l'irlandès crom leach (lloses corbades)). Es tracta d'un monument megalític format per pedres o menhirs clavats en el sòl i que adopten una forma circular o el·líptica, voltant un terreny. L'orientació del corredor d'accés del segon recinte coincideix, aproximadament, amb la posta de sol durant el solstici d'hivern de l'època. També amb la posta de l'estel Sirius. El jaciment també inclou 5 tombes tumulàries de l'Edat del Ferro (750-650 aC). Es creu que la funció d'aquest monument estava associada al culte solar i funerari. S'hi ha trobat diversos fragments de bols o cassoles de Vas Campaniforme Pirinenc, altres amb decoracions Campaniformes. Diversos fragments de vasos llisos de formes comunes en els conjunts del Neolític final-Calcolític.

Dolmen del Mas Baleta II

Sovint, a causa del pas del temps i a l'erosió dels túmuls laterals, molts dòlmens perden parcialment o totalment la seva estructura. No és estrany trobar-ne de restaurats, amb morter aguantant la coberta de pedra sobre les lloses laterals. Tant en aquest dolmen com a l'altre de Mas Baleta s'hi ha trobat sílex, ossos i fragments de ceràmica campaniforme, pròpia del final del calcolític.

Dolmen del Mas Baleta I

A més de trossos de ceràmica propis de la cultura del vas campaniforme, sovint trobem altres objectes característics d'aquest període: punyals de llengüeta, puntes de fletxa tipus palmela, joies d'or (diademes) i braçalets d'arquer entre d'altres. Tots aquests sempre en contextos funeraris masculins. En el cas d'aixovars femenins, aquests estaven formats sovint per punxons (per cosir) i peces de ceràmica. No solament existien diferències en l'aixovar funerari, sinó també en la col·locació dels cadàvers: mentre que els homes es col·locaven sobre el seu costat esquerre amb el cap orientat cap al nord, les dones jeien sobre el dret amb el cap adreçat al sud. Els tèxtils ricament tenyits diferenciaven l'estatus del mort. A Catalunya, fa uns 4000 anys, l'esperança de vida era d'uns 26 anys aproximadament.

Menhir del puig de la llosa

Aquest és l'últim dels monuments megalítics del recorregut. El menhir va ser descobert el 23 de novembre del 1986 per Enric Carreras i Josep Tarrús, que el varen trobar en la posició actual. Com podeu observar, es tracta d'un monument de granit de grans dimensions ubicat a dalt d'un puig. La tasca de transportar aquest gran bloc fins al cim deuria ser força complicada.

Comments

You can add a comment or review this trail