Un tomb entre vinyes de St Pere Riudebitlles, el Pla del Penedés i Torrelavit

Ruta circular que en va generalment per pistes molt fresades, que segueix en llocs concrets corriols que passen per llocs poc frequentats per raons diferents i que té uns 200 mts de carretera.
He sortit de Sant Pere Riudebitlles ( Cel Blau) i he anat a buscar el caminet que comença a l’altura del antic safareig ( en molt mal estat de conservació) del Torrent Cuitó, caminet que va per la zona de regadiu de Can Prades on es poden veure un munt de parcel-les abandonades. He pujat per la Costa de Sant Marti i desprès he anat seguint el cami en direcció a la C15 per acabar girant , abans d’arribar-hi, cap al Mas d’en Tort. Des d’aquest mas he tornat a girar per anar a trobar la cadireta de la Miravinya. Des d’aquest mirador he anat direcció a la finca de Jean León, per començar a caminar entre les vinyes d’aquesta propietat una mica abans d’arribar-hi. Seguint les vinyes he començat a pujar cap a la Serra però a mig camí he agafat un corriol molt estret, que es conserva gràcies a les mountain-bike, que em va portar a enllaçar amb una pista que em permeteria baixar al mas de l’Aguilera. No hi he anat sino que he girat pista amunt fins arribar al punt més alt de la muntanya que sembla que també porta el nom d’Aguilera ( segons el mapa ráster). Es tracta d’una plana bastant gran, potser d’un centenar de metres de llargada que en passat havia estat conteuada i ara està totalment abandonada però que té molt bones vistes a 360 graus al no haver-hi quasi res que les tapi. Des d’aqui vaig baixar per pista en molt bon estat fins arribar a conectar amb la carretera BV-2153 que baixa de la Creu de la Vit i que va al Plà del Penedès. Aquí vaig caminar uns pocs centenars de metres per acabar girant a l’esquerra i tornar a agafar una pista de fäcil caminar, tot i que en pujada. Quan vaig arribar a dalt de la carena vaig conectar amb el camí que porta des de Can Rossell a la Creu de la Vit, camí que vaig deixar per baixar una mica cap el Clot de les Comes, indret que fins fa un temps no era habitual anar-hi perquê hi havia qui hi tenia abelles de mel i no era recomenable de passar-hi. Ara ja no hi son les abelles i el trajecte es pot fer amb tota tranquilitat. Un cop retornat al camí principal ja tins a tocar la Creu de la Vit. Vaig creuar la carretera i per curt i estret corriol vaig arribar a la carena de la Serra que ja vaig anar resseguint pràcticament en la seva totalitat fins que vaig agafar el camí de baixada cap a Sant Pere de Riudebitlles

El recorregut el pot fer tothom, es molt senzill i encara que potser per alguna persona pot semblar uns mica llarg, només es tracta d’agafar-s’el amb calma. Si el dia es calurós no es pot fer al mig del dia perquè no hi ha ombres quasi enlloc. En canvi fer-lo ara, al setembre, de bon matí o a mitja tarda es una bona opció: no es pateix massa calor i es gaudeixen moltissim les vinyes,encara verdes i sovint encara amb raïms als ceps.