Un tomb pel Cardó visitant les ermites de Santa Teresa, Sant Jeroni, Sant Joan i Santa Anna des del Balneari de Cardó *

Anant per la C-12 entre Mora d’Ebre i Tortosa arribem a Rasquera, travessem el poble i sortim per la TV-3021 i en poc més de nou quilòmetres arribem al Balneari de Cardó, aquí deixem el cotxe.

Breu historia de Cardó:
A primers del segle XVII el lloc de Cardó pertanyia al monestir de Benifassà, tot i que era compartit amb altres propietaris.
En aquesta època els Carmelites varen començar a establir convents als “deserts”, llocs allunats de poblacions on portaven una vida asceta.
Fra Jeroni de l’Assumpció, prior del convent de Tortosa, va escollir el Cardó per crear un d’aquests deserts, ja que reunia les condicions oportunes per establir-se, allunat de poblacions i tenia abundant aigua.
El primer assentament el van fer al 1604 a una petita cova, situada als peus de la roca on hi ha l’ermita de la Columna, coneguda com la Cova del Fundador.
Inicialment es va construir una petita casa i una capella, per al 1606 començar la construcció del Monestir i posteriorment les catorze ermites disseminades per l’entorn i que coneixem ara.

Abans de començar val a dir que la majoria de camins que farem avui han estat recuperats pels companys de l’Associació Excursionista La Picossa, als quals estarem sempre molt agraïts per la feina feta.
Comencem a caminar per la pista que senyala Ermitori de la Vall de Cardó.
En pocs metres trobem un camí a la dreta, l’agafem deixant la pisa, i tot seguit un altre a l’esquerra que senyala cap a Santa Teresa, el seguim.
Aviat trobem un altre camí a la dreta, l’agafem i de seguida arribem a l’ermita de Santa Teresa (1612).
Continuem camí i aviat trobem un petit camí, l’agafem per anar i tornar i visitar un petit polvorí on guardaven la pólvora i demés estris per la construcció de l’embotelladora d’aigua.
Seguim pel mateix camí i tot seguit trobem una bifurcació, ara agafem a la dreta per un camí que ens porta fins l’ermita de Sant Jeroni (1613).
Continuem camí per pujar fins a la pista Camí de Tivenys al Balneari de Cardó, seguim la pista a la dreta.
Quan portem uns metres caminant trobem a l’esquerra un antic forn de calç.
La pista fa un parell de tombs i a mà esquerra surt el camí que ens portaria a la font de ‘Argelagar, però avui seguim per la pista.
Uns metres més enllà trobem a mà dreta un camí que seguint-lo ens porta fins a l’ermita de Sant Joan (1616), seguim i retornem a la pista.
Seguim una bona estona per la pista fins que trobem un camí que baixa a la dreta per la Vall de Sant Joan, baixem uns seixanta metres fins que trobem una bifurcació, a l’esquerra podríem anar a visitar l’ermita de Sant Bernat, però avui seguim a la dreta per la Vall de Sant Bernat, seguint al costat del Barranc de Riudabelles, el qual travessarem una mica més avall.
En aquest punt es trobem els barrancs de Riudabelles pel que baixem i pe la dreta arriben les aigües del barranc de la Font de l’Oliver, a partir d’aquí el barranc rep el nom del Barranc del Pastor.
Baixem uns metres i trobem una bifurcació, a l’esquerra surt el camí que va fins l’ermita de Santa Anna, el seguim, visitem l’ermita i tornem al mateix punt, per ara seguir avall.
Trobem una bifurcació i seguim recte, per de seguida anar caminant pel Passeig dels Xiprers i arribar de nou al Balneari de Cardó i al cotxe.