Un tomb pel Catllaràs. - Mines - Mirador Roc de la Lluna - Xalet del Catllaràs

Parquing

Mina del Moreno

La mina del Moreno forma part del conjunt de mines del Catllaràs que foren explotades per Asland S.A., en concret aquesta s'hi va extreure mineral des del 1908 fins al 1920. El carbó que sortia d'aquestes explotacions era transportat amb telefèric fins a l'estació de l'empalme, des d'on amb el tren era portat fins a la fàbrica de ciment del Clot del Moro,.

Es tracta d'una mina de carbó de la qual en veiem la bocamina i la part inicial de la galeria, en desconeixem la llargada i si consta de més d'una galeria; ha de ser però, de llargada considerable ja que és una de les mines de les quals es va extreure més carbó. La boca de la mina és un forat picat a la roca amb unes dimensions aproximades de dos metres d'ampla per dos metres d'alçada. Avui dia encara podem veure al terra de la galeria travessers de fusta per on circulaven les vagonetes.



A l'exterior de la mina, cap al costat est podem veure-hi restes de diferents construccions, bàsicament uns pilars fets de formigó encofrat, i al davant una construcció de planta quadrangular i alçada considerable, bastida amb pedra i ciment, és una gran sitja o dipòsit, consta de dos nivells. El nivell superior és un gran receptacle on s'hi abocaria el carbó, que sembla hi arribaria amb vagonetes que des de l'interior de la galeria arribarien aquí a través d'una via que el seu últim tram estaria recolzat sobre pilars, damunt dels quals hi hauria una passarel·la; el nivell inferior és cobert amb volta encofrada amb una obertura al centre per on es carregaria el carbó a les vagonetes d'un cable o telefèric. A partir d'aquí el telefèric portava el carbó cap a la mina del Teixó, des d'on a través d'un complex recorregut en que el carbó tornava a entrar en galeria tot passant per diversos trams (galeria, via exterior, telefèric, pou, galeria, pou, via exterior, telefèric) per acabar arribant a l'estació del telefèric general, el cable, des d'on es transportava a l'estació de ferrocarril de l'empalme del tren de Guardiola a la Pobla, aquí era emmagatzemat en uns altres dipòsits per finalment ser traspassat a les vagonetes del tren i empendre la darrera fase de transport cap al Clot del Moro.

Pou i Xemeneia del Moreno

El pou del Moreno era propietat de l'empresa Asland S.A, companyia que el va explotar entre els anys 1906 i 1920. Junt amb aquesta va ser pròpietaria de gran nombre d'altres mines a la serra del Catllaràs.

El lloc del pou del Moreno queda situat per sobre de la mina del Moreno, de fet estaven comunicats per un teleféric. A l'indret del pou del Moreno hi trobem restes de diferents infraestructures totes elles molt amagades enmig de la vegetació. Destaca l'estructura del pou (de profunditat important), avui està cobert amb una volta de pedra i ciment per tal d'evitar accidents, tot i que hi ha un forat. A pocs metres hi ha els basaments d'altres construccions annexes i l'element que més destaca, una xemeneia feta de maó massís, és troncopiramidal , fa uns 11 metres d'alcada, el fust és de secció quadrangular i redueix l'amplada de manera esglaonada a mesura que guanya alçada; el darrer tram és fet amb un totxo diferent a la resta. Es va construir el 1908. Encara podem veure un parell de bases del telefèric que comunicava aquest indret amb la mina del Moreno, una està situada al costat mateix de la majoria de restes, i l'altra a uns 35-40 metres. La xemeneia era la sortida de fums d'un màquina de vapor que feia anar el telefèric, podria ser també que s'utilitzés en el pou, per baixar i pujar el mineral.

Font de Prat Xispedor

Es tracta d'una bonica font boscana. Unes quantes pedres amuntegades i lligades formen una petita cisterna que recull l'aigua de la muntanya. L'aigua brolla generosament per un broc de pedra i omple un llarg abeurador fet amb un tronc d'arbre buidat.

Desviament a la Dreta

Deixem la pista i ens desviarem pel sender que hi ha a la dreta.

Prat Joc de Pilota

També anomenat Prat de les Dameses.
És un bonic planell, el nom ve del fet pels enginyers anglesos que van posar en marxa les mines de carbó del Catllaràs. Vivien al xalet i venien aquí a practicar el seu esport preferit.

Vistes Pedraforca

Boniques vistes del Pedraforca.

Font de la Devesa Jussana

Entrant a la pista si ens desplacem a l'esquerra, a pocs metres hi ha la font.

Sala de Màquines

La Sala de Màquines, antigament va ser una via de tren. Era el lloc on s’agrupava el carbó portat de diverses mines abans d’emprendre el complicat viatge cap a la carretera de la Pobla, on actualment s’ha construït la nova estació del carrilet, es pot observar una xemeneia i algunes parets.

Mirador Roc de la Lluna

La vista a 360 º de les que podem gaudir des del mirador del Roc de la Lluna són senzillament impressionants i inigualables.

D’esquerra a dreta tenim vista a la serra del Catllaràs, els Rasos de Peguera, la serra d’Ensija, al Cadí amb el Pedraforca com a protagonista, al Moixeró i a la serra de Tramuntana, al nostre davant.

Més a la dreta es poden veure gran nombre de cims del Pirineu com ara el Puigllançada, el Puigmal i el Torreneules entre d’altres.

Xalet del Catllaràs

El xalet del Catllaràs s'atribueix a l'Arquitecte Antoni Gaudí.

Aquest xalet es va construir com a habitatge dels tècnics i altres treballadors de les mines de carbó del Catllaràs, les quals van tenir una època de molta activitat, però finalment el xalet fou cedit a l'any 1932 a l'Ajuntament de la Pobla de Lillet. Se sap que el 1907 es va modificar el pendent de les viseres de les finestres i el basament de l'edifici, inicialment cobert per palets de riu, fou recobert amb ciment. El xalet va patir una forta degradació i el 1971 s'hi van fer reformes per adaptar-lo com a casa de colònies a cura de la Fundació Pere Tarrés.

A l'any 2015 es va efectuar una primera fase de recuperació de l'edifici eliminant l'escala metàl·lica i refent l'escala del xalet del Catllaràs, que recupera l'aspecte original. El destí de l'edifici un cop rehabilitat podria acollir l'Observatori de la Natura del Catllaràs i un centre d'esports de natura.

Al l'octubre de 2020 es va informar que ja havien acabat les obres de remodelació i que l'edifici podria recuperar la seva funció d'allotjament ara com a refugi de muntanya.

Mina del Cable i restes del telefèric

A la zona de la bocamina del cable s'hi localitzen gran quantitat de restes, avui dia molt amagades per la vegetació. El gran nombre de vestigis dóna testimoni de la importància d''aquesta mina de carbó i sobretot del telefèric, dins el conjunt de les mines que Asland va explotar al Catllaràs. Just per sota la pista que porta al Xalet del Catllaràs, a molt poca distància, trobem un petit túnel excavat a la roca, picat en forma de volta; era utilitzat pel pas de persones i animals de bast. Per sota s'inicia una explanada al llarg de la qual, i per sota d'aquesta, es localitzen alguns edificis en procés d'enrunament, i gran quantitat de restes de murs i pilars de diferents construccions; aquest conjunt de restes conformaven tallers, sembla que algun edifici podria ser vivenda, i grans magatzems on dipositar el carbó. La gran majoria d'aquestes restes tenen relació amb el telefèric general, conegut com el cable. Arran de la construcció d'aquest telefèric, el carbó extret a les mines del Catllaràs era portat aquí amb animals a bast, i posteriorment, una gran part hi arribava a través dels altres telefèrics que es construïren més tard (el de la Roca de la Lluna i el del Teixó). Aquest telefèric tenia una longitud de 2.013 metres i un desnivell de 444 m.; comunicava amb l'estació de l'empalme (o "Apartadero") del ferrocarril de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet. En aquest indret avui dia encara s'hi conserven diverses restes, entre les quals, part de l'estructura d'uns grans dipòsits per emmagatzemar el carbó i quatre pilars (que suportaven una estructura de fusta col·locada per evitar la caiguda de carbó sobre la carretera que hi circulava per sota). Aquí, el carbó s'emmagatzemava en grans dipòsits d'on seria traspassat a les vagonetes del ferrocarril que el portari fins la fàbrica del Clot del Moro. El telefèric era del tipus bicable, o sigui que comptava amb un cable carril i un cable tractor, que descansaven sobre torres metàl·liques. Funcionava pel sistema automotor, les vagonetes que baixaven plenes feien pujar, pel propi pes, les buides; comptava però amb un fre de cinta controlat per un treballador que en regulava la velocitat. Les vagonetes eren del tipus bolcador, amb un truck de dues rodes a la part superior.

Obsevacions :

Aquesta mina va ser una de les més importants del Catllaràs, tant per la durada d'anys d'explotació, per les tonelades de carbó extretes i per les pròpies particularitats, convertint-la en una de les poques mines a les quals es podia accedir per una boca i sortir per una altra, fet degut a la comunicació d'aquesta mina amb la del Teixó.