Un tomb per l'Empordanet d'en Josep Pla... Ullastret-Serra de Daró-Llabià-l'estany d'Ullastret

Avui hem tornar a fer ruta amb els caminants dels diumenges i els inseparables companys de “quatre potes”.
Si la setmana passada caminàvem per paratges que en Josep Pla anomenava “Terraprim de l’Empordà”, aquesta setmana toca fer-lo per l’Empordanet.
En el seu llibre de viatges, en Pla escrivia d’aquesta zona:
A l’Empordà, la bellesa del paisatge és pràcticament constant: la del paisatge d’Ullastret ho és fora de mida. Hom es troba al mig d’una vall, tancada a ponent, a llevant i a migdia i oberta de bat a bat al nord sobre una agricultura productiva a primer terme; unes frondes arbòries esponjoses, elegants i tendres, una mica més enllà i una fuga panoràmica sobre el Pirineu que només es pot qualificar d’inoblidable si no es vol pecar per defecte. La vall, que quan s’inunda forma l’estany, està tancada al sud en la perspectiva llunyana per les muntanyes de les Gavarres, que són d’un verd perenne i dens i tenen una melodia d’arabesc que, per discreció, no fatiga.
Així dons, ens acostem a Ullastret per començar aquesta “literària ruta”.
Ullastret té una estructura clarament medieval: unes muralles molt ben conservades encerclen un petit nucli de carrers estrets i costeruts que desemboquen en una esplanada on es creu que hi havia el recinte sobirà d’un castell, actualment desaparegut. Davant de la part nord de la muralla, es conserva una llotja o plaça gòtica coberta amb bigues de fusta sostingudes per dos arcs apuntats. El conjunt del poble ha estat declarat monument historicoartístic.
Deixem els cotxes al costat de la Llotja on es troba el restaurant Can Quel i que després donarem bona compta dels deus magnífics entrepans!!, travessem el poble per els seus carrerons fins creuar la carretera rural que uneix Ullastret amb Matajudaica i Casavells.
Deixem l’asfalt i caminem per un camí entre camps de conreu, passem pel molí d’en Bou abans de arribar al mas d’en Casadellà, situat al costat del Daró. Seguim Daró avall (dreta) fins la Carretera GI-644, just al costat del pont del Daró i d’una rotonda amb la cruïlla i carretera de anar a LLabià.
Seguim aquesta carretera uns 570 metres fins una entrada de camí, que prenem (dreta).
De seguida passem davant el Pont Romà i la Font de la Roqueta, voregem el Puig de Serra on es troba la Necròpolis del Puig de Serra, seguim caminant fins arribar al Mas de la Bomba.
Degut a la inundació periòdica de l'estany d'Ullastret, l'any 1850 es va acordar fer una sèrie d'obres per desaiguar l'estany, i la constitució d'un sindicat entre els amos dels terrenys afectats. Així es va construir una mena de presa feta amb terra (mota) i un edifici per la ubicació de tota una sèrie de bombes destinada a treure l'aigua de l'estany quan aquest s'omplia. En l'edifici també s'hi va preveure un parell de mòduls destinats a zona residencial pels vigilants de la bomba.
Llabià el tenim a tocar... però ens ho hem de guanyar, dons es troba enfilat sobre un turó. Caminem per la carretera que abans havíem deixat a la alçada del pont romà de la Roqueta, fins entrar al pobre. Tot just avants de arribar a la primera casa, un plafó ceràmic amb un poema ens crida l’atenció...és un poema de mossèn Pere Ribot i aquest, diu així:
LLABIÀ
Poema al peu de la Creu de Terme
Dolç i obert com una mà
el poblat de Llabià
us dóna la seva imatge:
suavitat del paisatge
i l’ajut de sant Romà,
l’església i el repòs
de l’esperit i del cos.
Cor obert com una brasa
de servei d’amor us diu,
Primavera, hivern i estiu:
-Entreu, que ja sou a casa.
Mossèn Pere Ribot
Passem per un seguit de petits carrers amb un encant especial fins arribar a la església de Sant Romà. És un temple romànic del segle XIII d’una nau capçada per un absis semicircular.
Sortint de Llabià, tenim una impressionant panoràmica de l’Estany d’Ullastret sota els nostres peus.
Ara caminem per una carretera asfaltada que ens baixa decididament fins al mas de l’Illa, dins del mateix estany d’Ullastret. Al costat de aquest mas surt un camí que dóna la volta a tota la finca, i resseguint el rec de Traient i el Daró Vell ens deixa als peus del Turó de Sant Andreu, on està ubicat el Poblat Ibèric d’Ullastret...(hem donat tota la volta a l’Estany d’Ullastret).
Al costat de l’aparcament del poblat ibèric, surt el camí ral que encara conserva petites restes de calçada empedrada i que ens deixa a les portes d’Ullastret.
Entrem a Ullastret resseguint la muralla i entrant dins el recinte emmurallat, on es troba la església de Sant Pere.
La primera referència documental sobre un temple al poble d’Ullastret data de l’any 889, en època carolíngia. L’edifici actual, però, correspon a una edificació romànica del segle XI que ha sofert nombroses modificacions, especialment als segles XVI i XVIII. L’església és de planta basilical amb tres naus cobertes amb volta de canó i tres absis semicirculars coberts amb volta de quart d’esfera.
Fem un tomb per el petit nucli de carrers estrets sortint a la Llotja on començàvem aquesta ruta i a on esmorzem a Can Quel, donant per acabada aquesta sortida.
Salut i bones caminades!!