Un tomb per les Gavarres- masies, arbres centenaris, molins de la conca del Daró i una ermita

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Caminada que ens ha permès passar per un seguit de masos, uns ben arranjats i d’altres que conserven un estat molt precari o força enrunats, visitar el suro monumental de Cal Xarpo i dins la conca del Daró els molins d’en Ribes i d’en Frigola i poc abans de finalitzar la ruta, hem passat per l’ermita de Sant Joan de Salelles tot trescant per camins “secundaris” i corriols poc transitats.
Aparquem sota la “palanca de Cruïlles” i comencem a caminar tot seguint el Daró, passem la granja del veïnat de Valloquera i els masos de Can Pocoli i el Mas Petit d’en Pont ambdós i viuen. Pugem fins el camí principal que duu a Sant Cebrià de Lledó (els Metges), una pista forestal ampla i ben consolidada, camí que travessem per seguir un altre que passa pel mig d’uns camps de conreu i ens porta fins la Riera de Pastells, on agafem un camí que neix a la dreta i per el qual accedim al mas Coia.
Casa abans anomenada Can Darnaculleta i que es conserva en estat ruïnós, situada estratègicament sobre uns camps de conreu i el polèmic Pont de les Dobles...la sentència salomònica del plet pel pont de les Dobles establí que el camí carreter per accedir a la plana seria el que passava per aquest mas, convertint així un camí privat en públic, fet que no devia agradar massa als propietaris de l’època. De totes formes, tot i el resultat de la sentència, tothom havia agafat el costum de passar pel pont de les Dobles, tot i les dificultats de la seva rampa d’accés, i s’hi continuà passant per desemboscar tots els productes dels boscos d’aquest sector de les Gavarres.
Seguim camí i a uns 300 metres del mas, neix un altre (dreta) que de seguida es converteix en corriol i va guanyant altura fins l’alçada del Puig d’en Llobet, a partir del qual es suavitza i mort a la pista forestal del Metges (la que abans aviem travessat).
Continuem per la dreta fins arribar a Can Font de Muntanya (Tapioles), mas molt ben arranjat i que actualment és un mas de turisme rural. A la alçada del portal per accedir al mas, es troba una cruïlla amb pal informatiu (esquerra), aquí deixem la pista del Metges i seguim direcció Cruïlles. El camí descendeix progressivament, camí que abandonem una estona per visitar les restes de Cal Xarpo, mas del qual queden dempeus quatre parets de pedra.
Tornem al camí i la baixada ja comença a ser més pronunciada, observant aquí i allà alguns exemplars de suros de considerable mida fins arribar al espectacular suro de Cal Xarpo un monumental exemplar que es troba a la dreta i arran de camí.
La baixada acaba al costat de la riera de Cantagalls, on seguim aquesta per un camí (esquerra) fins travessar-la i pujar al Mas Gran, mas força ben arreglat on actualment i viuen. Ara seguim el camí de l’esquerra en pujada fins la anomenada “plaça de les bruixes” d’on surten tres camins...nosaltres agafem el de la dreta que ens baixa fins el mas de Can Pou de Muntanya, un altre mas en ruïnes i un bon lloc per fer una parada per esmorzar.
Un cop refets i amb el ventrell ple, seguim per un viarany que ens porta directament fins el molí d’en Ribes, a la riba del Daró, l’edifici del molí presenta un estat ruïnós, per la qual cosa no és gens recomanable entrar-hi a dins. Tot i així, des de l’exterior es poden interpretar força bé les principals estructures del molí: canal d’entrada, bassa, molí, carcavà i canal de sortida. La bassa, força embardissada, està situada a la cara sud de l’edifici. A pocs metres també podem observar un pou adossat amb un safareig, (tampoc és recomanable acostar-s’hi pel perill que representa).
Ara seguim el Daró avall, el qual travessem varies vegades fins arribar a la resclosa del molí d’en Frigola, aquesta tenia la finalitat d'emmagatzemar aigua, elevar-ne el nivell i derivar-la cap al rec que la conduïa fins al molí. Actualment l’embassada que es forma és un refugi per fauna aquàtica molt interessant en les èpoques d’estiatge, quan el riu queda eixut. El nivell d’aigua alt i quasi permanent permet el desenvolupament d’un ombrívol bosc de ribera dominat aquí per freixes i verns. La resclosa va ser restaurada a l’any 2000.
Una mica més endavant, podrem veure l'aqüeducte del Molí d'en Frigola, que aportava l’aigua de la riera de Cantagalls a les que ja portava el rec del Molí d’en Frigola derivades del Daró.
I un cop travessar de nou el Daró, per fi arribem al Moli d’en Frigola. Segurament és el molí més emblemàtic de les Gavarres, i el més ben conservat gràcies a la restauració que s’hi va fer el 2001, però que malauradament i d’un temps ençà aquest molí no es pot veure de més a prop perquè hi ha un tancat amb animals. Fa uns anys que s’ha instal·lat un tancat al voltant del molí d’en Frigola, ho tenen llogat a una colla de “senglarneros”, que el mantenen i cuiden, però que impedeix acostar-s’hi. l’únic que es pot veure bé són els gossos, les ovelles i els rucs de l’altra banda de la tanca, que sembla que són els únics que hi conserven el dret de pas. A més, han desaparegut els plafons informatius. És una llàstima, i més si tenim en compte que el molí és Bé Cultural d’Interès Nacional.
Al àlbum de fotografies, aporto algunes fetes d’altres sortides a les quals encara no existia la maleïda tanca.
Travessem dos vegades més el Daró i sortim dels seus dominis, passant pels masos de Can Si-n’hi-queda (ara molt restaurat) i Can Bartomeu de les Serres i un tram més enllà, deixem el camí que dúiem i agafem un altre (esquerra) és l’entrada al mas de Can Font (també rehabilitat). Un corriol penjant sobre uns camps de conreu ens deixa al davant de l’ermita de Sant Joan de Salelles.
Aquesta ermita es troba situat al veïnat del mateix nom, entre les poblacions de Sant Sadurní de l'Heura i Cruïlles. És un petit temple bastit vers els segles X-XI en estil romànic, un edifici aïllat, que consta d'una nau amb absis semicircular molt allargat. La nau es cobreix amb volta apuntada i seguida, i l'absis amb volta de quart d'esfera. A la façana de migdia hi ha una porta d'accés d'arc de mig punt, i a l'absis una petita obertura d'una esqueixada, molt estreta. La façana, a ponent, presenta una porta allindada i una petita finestra també allindada a la banda esquerra, amb la data del 1596. Una altra porta més senzilla s'obre al mur de tramuntana. El conjunt es completa amb un campanar d'espadanya d'un sol ull situat sobre l'arc triomfal. Actualment només s’hi fa culte un cop a l’any, cada 24 de juny, quan s’hi celebra l’aplec en nom a Sant Joan de Baptista.
Seguim, ara per la pista asfaltada en direcció al final de la ruta, passant abans entre el masos de Can Pujol i Can Salelles i per un camí, els camps de conreu del Pla de Salelles que ens situa davant el mas Girbau, on caminem per asfalt el petit tram que ens separa del Daró i la palanca de Cruïlles, allà on vam començar la ruta i on tenim aparcats el cotxes, donant per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!