Un tomb per Sant Grau d'Ardenya: Vistes, natura, cova, possible menhir i paradolmen de Cal Federal

Fer un tomb pel Massís de Cadiretes o Ardenya sempre és un plaer. Però si a banda el recorregut et permet anar gaudint no només de la vegetació sinó també de les vistes sobre la mar, el plaer es multiplica.

Donem les gràcies a l'amic Montagut, que va ser el primer en compartir aquesta ruta que, en menys de dues hores i amb només dos trams una mica dificultosos, permet visitar alguns indrets d'aquesta Ardenya que no para de donar-nos sorpreses.

Si un dels punts d'interès visitats és un molt bonic possible menhir (seguint la proposta del capità haddock ja l'anomenem menhir d'en Monti), vàrem estar molt contents de trobar un molt probable paradolmen que no havíem vist senyalitzat en cap ruta ni mapa (en una zona on no gaire llunys en trobem d'altres com els del Senglar, d'en Garcia, del Reig, de les Rates ... i, per suposat, de l'esplèndid Pedra-sobre-altra). Com podeu veure en els comentaris del final, gràcies al bon i infatigable amic capità haddock, hem pogut saber que es tracte del Paradolmen de Cal Federal.

Sortim del bell mig del massís, del Santuari de Sant Grau d'Ardenya.
Lloc ben curiós. Us recomanem llegir la singular història que lliga a aquest Sant amb el fet de la concepció del rei Jaume I el Conqueridor. Quin bon i retorçat guió!
I que ens en dieu de la rondalla: "Sant Grau, Sant Grau, doneu-me marit si us plau, sigui lleig sigui pollós, marit fos" (*).
També és curiosa la història de l'edifici. Iniciat al 1408, la imatge exterior actual prové d'una restauració neogòtica del 1882. Des del 2009 es propietat de l'ajuntament de Tossa i a dia d'avui s'hi pot trobar una bar obert en alguns dies festius.

El camí comença seguint les indicacions d'un pal senyalitzador cap a Tossa de Mar i l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Es passa pel costat d'una font que i d'una esplèndida alzina al mig del camí. Inicialment, la pista està una mica asfaltada (suposem que també una resta de la macro urbanització que no va arribar a ser).
Quants conillets (o boques de lleó o botons de gat) al nostre voltant!
A l'esquerra, més enllà de la vegetació atapeïda de suros, pins i alzines, la mar.
En menys de 10 minuts, just quan veiem al davant a la dreta una rampa de fusta (que serà per on tornarem), una mica abans, també a la dreta, veiem una mena de columna-mur entre grans pedres. Doncs just al davant, cap a baix, per un corriol costerut, de seguida arriben a la Cova dels Lladres de Sant Grau o Cova ses Lladres.

Si fem l'exercici de no fixar-nos en les pintades que s'hi troben arreu (com a mínim, qui les va fer imitava matusserament l'art parietal i no allò tan típic de "jo vaig ser aquí el dia .." o similars), l'anomenada cova, encara que més aviat sembla un gran paradolmen (similar a la Cova d'en Riera de les Gavarres), és un indret espectacular. Algú en te informació? No és gaire coneguda.

De retorn al camí, passem pel davant de Cal Federal, masia important en els temps en que només es podia anar a Tossa per aquests camins interiors (la carretera GI-682 de les 365 corbes, tantes com dies té l'any, no va ser construïda fins a l'època de la Primera Guerra Mundial -més concretament, van començar al 1915 i no van acabar fins el 1928-).

Seguim aquest camí pla fins arribar a Sa Creu de Fusta.
Aquí "canviem de nivell" i, per una pista de sauló en mal estat però de poc més de 100 metres, anem a parar a una pista per la que tornem, més elevada que la de per on hem vingut.

I poc després vàrem tenir la gran sorpresa del dia.
A mà esquerra del camí, una mica per sobre d'ell però no gaire lluny i lleugerament visible des de baix, vàrem trobar el que ens sembla és un bon exemplar de paradolmen. De fet, el considerem un exemplar amb una estètica molt bonica, amb un vistós mur de roques petites a la part de davant. Es tracte doncs del Paradolmen de Cal Federal.

Retornats a la pista, seguim i passem per davant de la Font d'en Bigues i, poc després, entrem a la dreta a una petita rotonda on a la punta, ja sobre unes roques, tornem a veure la faldilla del massís als nostres peu i el mar al fons. Seguint per la pista, en poc més de 200 metres arribem a una bifurcació de camins. Ara girem a la dreta i seguim una pista que queda a un nivell entremig de les dues anteriors.

Ens uns 300 metres, a la dreta, just a dalt del camí veiem, erecte, una pedra que i tant que podria ser un menhir. Esperem que l'erosió del terra de sauló no el malmeti. Menhir d'en Monti.

Refem ara aquest tros de camí i tornem a la bifurcació on ara seguim recte per un corriol d'us sobre tot de mountain bikes, una trialera, que ens torna de seguida a la pista principal i en pocs minuts ja som de tornada a Sant Grau.

Gens malament per una ruta tan curta.
Esperem que us agradi.

Bloc nostre a www.ambotes.com
Salut i botes.

Per cert, hi veieu res a les roques de les fotografies 4 i 6 del reportatge? Cadiretes misteriosa ...

(*) Detalls obtinguts al número 1 de la revista trimestral molt recomanable Gavarres. Sort que hi ha iniciatives com aquesta!