Una volta pel passat miner d'Ogassa i visita al Museu de les Mines de Carbó.

Avui hem fet una ruta de turisme cultural visitant les antigues instal.lacions mineres d'Ogassa i Surroca, al Ripollès, i hem fet la ruta a peu curta per poder gaudir de les formidables explicacions del guia del museu que ens ha tocat, l'Enric Solà, gran coneixedor de la zona minera per haver-ho viscut en primera persona durant la seva infància i per haver dissenyat i construït a escala les maquetes del museu.
En aquesta zona s'hi van trobar i explotar grans jaciments de carbó de gran qualitat, des de l'any 1838 fins al 1967, quan es va tancar l'última mina.
L’ús principal del carbó de la conca minera d’Ogassa era per a la indústria manufacturera catalana, en plena expansió al començament del s. XX.
El principal problema de les mines era el transport del carbó. Per solucionar els grans desnivells de les muntanyes, els enginyers van crear els plans inclinats, que consistien en dues vies paral·leles, per on baixaven les vagonetes plenes i pel seu pes, feien pujar les buides.
El museu és a l'antiga fàbrica de Pans de Carbó. Havia estat un lloc on es feien conglomerats de pols de carbó amb brea i a molta temperatura; s’hi feien uns pans de carbó de 40x20 cm, que anaven als forns de vaixells, de màquines de tren o de fargues.
Hem pogut entrar (un curt tram) dins de la Mina Dolça per fer-nos una idea de l’espai on treballaven els miners.
Ja acabada la visita del museu hem seguit un camí indicat com Ruta Vides de Carbó que ens ha portat als Tallers on hi havia també l’economat.
Seguint amunt pujant pel costat del torrent, arribem a la Font Gran, on es va crear la primera turbina que donava llum a les cases mineres i a la indústria. Ogassa va ser el segon poble d’Espanya en tenir llum elèctrica, l’any 1900, aproximadament.
L’últim tram de la ruta ens porta al barri del Prat de Pinter, amb l’església parroquial de Sta. Bàrbara, feta pels miners en honor a la seva patrona. En aquest indret hi havia l’ajuntament antic i les dues escoles, per a nens i per a nenes.
Començant a baixar trobarem la casa dels Enginyers “la Torre” i les oficines ara convertides en casa de Turisme Rural.
Resta a dir que durant aquells anys el poble va arribar a tenir 1.500 habitants i ara tan sols són 240.
Per si voleu visitar el Museu, els horaris són: Dissabtes i diumenges: 1era sortida a les 10 i 2ona sortida a dos quarts d'una.