Una volta pel Puig Segalar des de Viladamat

Una setmana més, l’amenaça de pluja ens ha fet filar prim i buscar el racó amb menys possibilitats de remullar-nos. Sembla que a la comarca de l'Alt Empordà hi havia poques possibilitats de pluja, i cap allà ens hem dirigit.

La ruta d’avui l’hem començat al petit poble de Viladamat, antic campament romà a les afores d’Empuries, situat a la plana al·luvial de la dreta del Fluvià i a la cruïlla dels antics camins d’Empúries a Besalú, de Verges a Figueres i del que per Albons va a Torroella de Montgrí.

Tot i estar a la plana, el municipi disposa d’uns quants turons d’escassa elevació que formen la Serralada de Ventalló i que separa les valls del Fluvià i el Ter.

El punt més alt d’aquesta serra és el Puig Segalar, el nostre sostre d’avui i un magnífic mirador de de la plana de l'Empordà i sobretot del Golf de Roses.

El barri vell de Viladamat és pura tranquilitat, encara que estigui molt prop de grans destinacions turístiques. Moltes cases de pedra encara conserven elements arquitectònics decoratius medievals i modernistes. Ens ha cridat l’atenció l’església de Sant Quirze amb una façana ben curiosa, rematada amb un campanar d’espadanya de perfil piramidal amb dos arcades amb campana i al costat una altra espadanya amb coronament circular i lloc per tres campanes més, en posició vertical.

Per pujar a la Serra de Ventalló, agafem el GR1, sender històric que sortint d'Empúries arriba a l'atlàntic a Finisterre i ens passa pel mig de Viladamat.

El sender ens acompanya fins el veinat de Palauborrell. Un veinat de cinc grandioses masies agrupades i l’església de Santa Eulàlia, adossada en un d’ells, el mas d’en Batlle.

Arribats al Pont de Palau Borrell, deixem el Sender Històric GR1 i ens endinsem per una pista, de bon transitar, al mig de boscos de espessos pins tendres direcció a Sant Feliu de la Garriga.

Abans quan creuem el torrent del Puig, fem una petita marrada per tafanejar la Font de l’Ermedà. De ben segur que aquesta font, situada en un lloc tan frondós, era refugi de les donzelles del Castell de Sant Feliu de la Garriga situat no gaire més enllà.

El lloc de Sant Feliu de la Garriga, és en un replà sota del Puig Segalar, l’església i el castell formen un conjunt monumental que ens deixa bocabadats. Actualment són propietat privada i no s'hi pot accedir. El castell presenta un bon estat de conservació, mentre que el temple es troba en un estat lamentable i ruïnós.

És un llàstima que l’església es trobi molt deteriorada i en un estat d’abandó considerable, tot i així, per un corriol que han deixat, hi hem pogut veure uns espais que ocupaven unes sepultures que de ben segur eren de personatges de l’epoca i com a curiositat per la part de dins l’hemicicle, s’hi veuen set arcades cegues que li donen solemnitat.

El castell de Sant Feliu de la Garriga, de planta rectangular amb un pati central grandiós. A la part superior hi destaca una gran emmerletada que li dona la fesomia de típic castell medieval. A les cantonades, unes curioses garites angulars i cilíndriques li acaban de configurar singularitat.
Per radera Sant Feliu i seguint la pista, arribem al cim del Puig Segalar, un modest turó de 177 metres d'alçada, però que des d'on es veu ben bé el pla país empordanès, des de l'Albera fins el Montgrí.

Baixant per l’altre costat del Puig, a redós seu, la devoció d’un poble, el d’Albons, hi va edificar, fa més de mil anys, una ermita en honor a Sant Grau, en una claiana al mig de la pineda, és un lloc des d’on s’albira un extens panorama de l’empordanet taponat pel massís del montgrí.
El 13 d’octubre, per Sant Grau, els veïns d’Albons i rodalies pugen, en romería, la imatge del Sant que desen durant l’any a l'església del poble.

Per un corriol baixem a la font de Sant Grau, una font més seca que una pipa i a més, embrutida per uns maldestres grafitaires.

Ja només ens queda continuar baixant per un corriol juganer, al mig d’una frondosa pineda, entrant de nou al terme de Viladamat, passar pel Mas de Can Belga i retrobar el Sender Històric GR1 que ens retorna al nostre punt d’origen.