Una volta per les Penyes de Salomó, les Roques de la Plana i les Roques de Mas Maria

Vaig començar la ruta al nucli de Sant Pere i Sant Feliu de Font-Rubí. La meva idea era la de veure les Penyes de Salomó d'aprop, de pujar al Castellot seguint un corriol que, en teoria hi ha i que va paral-lel a les Penyes de Salomó, per anar després al Coll de la Barraca i, des d'allà provar d'arribar a les Roques de Mas Maria ( o de Mas Rovira que no acabo de veur clar com es diuen). Des d'aquestes roques, si es que podia acostar-me a la punta del penya-segat, cosa que no tenia clara, volia tornar enrere per vorejar el perímetre de les Roques de la Plana pel cami que passa per sota, relativament a prop d'aquestes Roques.
Vaig poguer passar per sota les Penyes de Salomó sense problemes, seguint un corriol que hi ha i que té marques verdes, però els pins quasi impossibiliten la visió de les penyes. Es més complicat de fer però jo crec que es millor agafar un altre petit pas que hi ha a mà esquerre del way point que he anomenat " Sota Penyes de Salomó" que obliga a passar per entre les pedres però que permet apreciar la cinglera des de sota mateix.
No vaig trobar el corriol que m'hauria d'haver permès pujar cap el Castellot i que estaría, segons el mapa, aproximadament a l'altura del punt en en que portava uns 2,85 km. des de la sortida. Com que dies enrera vaig provar de pujar bosc a través i vaig quedar ple d'esgarrinxades, vaig decidir no pujar i continuar cap el Coll de la Barraca. El cami fins arribar al Coll de la Barraca no presenta cap dificultat.
Sortint del Coll de la Barraca, quan portava 5,3 km vaig girar per un cami que sortia a mà esquerra. Volia pujar a la part més alta i veure si tenia una bona visió. Em vaig equivocar perquè la vegetació que hi ha a dalt impedeix de caminar. No val la pena anar-hi, arriba un punt en que només es pot avançar a canvi d'omplir-se d'esgarrinxades, tot i anant amb pantaló llarg. He marcat un way point que diu " no girar esquerra. Continuar recte".
Després d'aquest fracàs vaig continuar cap a las Roques de Mas Maria. Al arribar al punt en que marca aproximadament 7,5 km es pot girar a mà esquerre, que es el que vaig fer jo, i baixar una mica per veure un tram de les roques. Vaig tornar enrera i al tornar a passar pel punt dos 7,5 km. vaig agafar l'altre corriol. Es estret i arriba un punt en que també es perd. Un altre cop per entre mig de la vegetació, sense quasi camí, amb més esgarrinxades però vaig poguer seure sobre unes pedres, esmorzar tranquil-lament i daifrutar de les vistes. Al menys aquesta vegada el sacrifici ha valgut la pena. Vaig tornar enrere per anar al lloc que una placa metàl·lica anomena el Mirador de la Pineda. Torno enrera fins que a l'altura del km 9.9 del recorregut agafo corriol de baixada a mà dreta i començo a baixar. Es una mena de torrentera estreta amb molta pedra solta. Com que té molta pendent, s'ha d'anar amb compte al baixar. A partir d'aquest moment vaig anar vorejant les Roques de la Plana i ja em vaig dirigir cap al punt d'arribada, que era el mateix de sortida.

En resum excursió entretinguda, amb bones vistes però que em sembla que podria haver dissenyat millor. Un altre cop serà!!!