Unarre – Aurós – Cerbi

Passejada molt tranquil•la que enllaça aquests tres pobles de la vall d’Àneu.
L’itinerari és circular; es pot fer, doncs, en qualsevol dels sentits, i tant es por començar des d’Unarre com des de Cerbi.
Sortint d’Unarre, hi ha lloc on aparcar en arribar al poble. Si es vol pujar pel camí d’Aurós, continuem caminant per la mateixa carretera una mica més i, d’un revolt pronunciat a l’esquerra, surt, en direcció nord, el camí, que està marcat amb un fitó alt. Si es vol anar pel camí de ponent, des de l’aparcament pujarem a l’església de Sant Julià, que deixarem a la dreta, i desembocarem tot seguit en un revolt de la carretera; a la nostra esquerra, també marcat amb un fitó alt, surt el camí, igualment en direcció nord.
El camí que va per Aurós és més obac, passa pel barranc; el de ponent, passa més enlairat i és més solell.

PUNT DE SORTIDA. Just abans d’arribar a Esterri d’Àneu, surt, a la dreta, la carretera d’Unarre, on arribem després de 4,5 km. Hi ha una mica de lloc on poder aparcar.
AURÓS. Fem uns 150 m per la carretera i, en arribar a un revolt de 180º a l’esquerra, prenem el camí cap a Aurós i Cerbi (N), que està senyalat amb un fitó alt. El camí va per la vora del barranc, és ben visible i està marcat amb pintura força nova de color groc.
En un quart d’hora arribem al poblet d’Aurós, que té el doble d’esglésies que de cases: Sant Joan d’Aurós i Sant Pere d’Aurós (al segle XVI, hi havia tantes cases com esglésies).
CERBI. Continuem pel mateix camí i emprenem la part més dreta de l’excursió, 100m de desnivell després dels quals el camí torna a planejar.
Poc abans d’arribar a Cerbi, travessem el riu d’Unarre per un pontet fet amb tres imponents lloses de pedra.
Arribem a Cerbi, que és el poble més alt de la vall d’Àneu (1430 m), just a l’indret on hi ha la font pública. Cap amunt s’estén el poble i hi ha l’església de Sant Serni.
UNARRE. Travessem Cerbi en direcció a ponent per prendre el camí (en direcció S i senyalat amb un fitó alt) que ens conduirà directament a Unarre. El camí se segueix sense dificultat tot i que està més difuminat i que les marques de pintura són més velles i escasses. Entrem al poble passant per l’església de Sant Julià.

BIBLIOGRAFIA. Núria Garcia Quera: “Alt Pirineu. Parc natural”. Granollers & Barcelona: Ed. Alpina & Geoestel (Els Camins de l’Alba, 9), 2007.