V Caminada de les Carenes 2014 ( Adons - Tremp )
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 19.85 mi
- Elevation gain
- 4,012 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 5,735 ft
- Max elevation
- 5,540 ft
- TrailRank
- 56
- Min elevation
- 1,607 ft
- Trail type
- One Way
- Time
- 7 hours 9 minutes
- Coordinates
- 5348
- Uploaded
- April 14, 2014
- Recorded
- April 2014
near Xerallo, Catalunya (España)
Viewed 2686 times, downloaded 68 times
Trail photos
Itinerary description
Una caminada ben organitzada, molt recomanable per les magnífiques vistes de les que gaudim durant tot el tram que carena les serralades. Si trieu la ruta curta i només que estigueu una mica preparats no es fa especialment dura.
Podeu trobar més informació a:
http://www.tremp.cat/index_web.php?idwc=czoxNToiY2FtaW5hZGFjYXJlbmVzIjs=
Waypoints
Waypoint
4,266 ft
Adons
Adons és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça. Pertany al terme municipal del Pont de Suert. Antigament pertanyia al terme municipal de Viu de Llevata. Té 4 habitants. Es troba a 1.356,3 m. d'altura, en plena vall d'Adons, al nord de la serra de Sant Gervàs. S'hi accedeix des de la N-260, al sud-est de Viu de Llevata: una pista cap al sud-est, asfaltada el primer tram, hi mena.
Summit
5,228 ft
La Creu de Ferri
La Creu de Ferri és un coll a 1.602,6 m. alt. del límit dels termes municipals de Tremp, del Pallars Jussà, dins de l'antic municipi ribagorçà d'Espluga de Serra, i del Pont de Suert, dins de l'antic terme de Viu de Llevata, de l'Alta Ribagorça. Així doncs, tot i que aquesta collada pertany geogràficament del tot a la comarca ribagorçana, administrativament separa el Pallars Jussà de l'Alta Ribagorça. Està situat al nord-est de la Collada de Corroncui, a l'extrem de llevant de la Serra de Sant Gervàs. És a llevant de l'Avedoga d'Adons.
Summit
5,534 ft
Camporan
Camporan és una serra que fa de termenal entre els termes municipals de Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell) i el Pont de Suert (antic terme de Viu de Llevata); per tant, aquesta serra és també termenal entre el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça. Al seu cim de la Capcera, al nord-est, arriba també el terme municipal pallarès de Senterada. És, de fet, la continuació cap al nord-est de la Serra de l'Estall, i, al mateix temps, la seva continuïtat cap al nord-est el constitueix la Serra de Coscollola. El Serrat de Sant Roc surt de Camporan davallant-ne cap al sud-est. És una serra curta, a penes un quilòmetre, i té als seus peus, al sud-est, la Baga de Setcomelles i la capçalera del barranc de la Torre. Al nord-oest, la capçalera de vall on hi ha l'ermita de Sant Nicolau, on es forma el barranc de Sant Nicolau.
Ruins
3,266 ft
Corrals de Gurp
A ponent del poble de Gurp hi ha la cinglera de la Roca dels Corrals, que pren el nom del fet que hi ha unes construccions fetes a les cavitats que forma la mateixa roca, que en distintes èpoques foren habitades i, més modernament, fetes servir de corrals. Actualment, pel seu difícil accés, han deixat de ser utilitzades, però serven restes de parets i, circumstancialment, es fan servir per a hostatjar ramats d'ovelles i cabres.
Waypoint
3,045 ft
Gurp
El poble de Gurp és un poble del Pallars que fou cap del terme de l'antic municipi de Gurp de la Conca, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca, la part de l'antic terme de Gurp de la Conca que comprèn els pobles de Gurp i Santa Engràcia havia de passar de Tremp a Talarn, amb la qual cosa l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials deixaria de ser migpartida entre dos municipis diferents. Així doncs, Gurp hauria passat a formar part del terme municipal de Talarn, mentre que Sant Adrià i Tendrui s'haurien mantingut en el de Tremp. És a 918 msnm, a la capçalera del barranc de Seròs (formada al nord-est del poble pel barranc dels Lleons i al sud-oest pel barranc de Grau), sota d'un espadat amb presència de diverses cavitats d'interès espeleològic de la serra de Gurp. Aquest espadat està format al nord-est per la Roca de les Vedrines i al sud-oest, per la Roca dels Corrals, que constitueixen els vessants sud-orientals de la Serra de Gurp, de 1.437,8 msnm. El nom del poble és, més pròpiament, Gurp, sense cap afegitó. De la Conca s'afegia a Gurp a l'hora de designar aquell antic terme municipal que incloïa, a més de Gurp, Sant Adrià, Santa Engràcia i Tendrui. El poble de Gurp conserva actualment[2] una dotzena de les seves cases dempeus, la majoria habitades en caps de setmana (només tres tenen població permanent). Casa Amat, Casa Borrell, Casa Faquina, Casa Mena, Casa Pasqual, Casa Servent (antiga rectoria), Casa Taverner i les antigues escoles són algunes de les que es conserven senceres. A uns 200 m. al nord-est de la població hi ha el barri del Raval, a ran del camí del Molí i al peu de la cinglera de la Roca de les Vedrines. Era un barri format per mitja dotzena de cases (Casa Isabel, Casa Jaumot, Casa Jep, Casa Pere i Casa Xix-xic), de les quals només en queden tres dempeus. Més enllà, en la mateixa direcció, es troba la capella romànica de Sant Martí, prop de la raconada anomenada Forat del Toscar, on hi ha les restes del Molí de Gurp. Seguint el mateix torrent aigües amunt hi ha la mina d'aigua que proveeix l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials i les restes d'unes instal·lacions militars, entre les quals un xalet abandonat. A ponent del poble hi ha la cinglera de la Roca dels Corrals, que pren el nom del fet que hi ha unes construccions fetes a les cavitats que forma la mateixa roca, que en distintes èpoques foren habitades i, més modernament, fetes servir de corrals. Actualment, pel seu difícil accés, han deixat de ser utilitzades, però serven restes de parets i, circumstancialment, es fan servir per a hostatjar ramats d'ovelles i cabres. A migdia, a cosa d'1,5 km., prop del lloc de Montibarri, hi ha les ruïnes de l'església romànica de Sant Miquel de Gurp, prop de la Borda de Figuera. Més a prop del poble hi ha també les restes de les Bordes de Seix, amb les restes de l'ermita de Sant Elies. L'església del poble, romànica és dedicada a sant Sadurní. Era sufragània de la parroquial de Santa Engràcia, tot i que actualment està agrupada a Santa Maria de Vilamitjana (on resideix el rector), juntament amb Talarn i la mateixa de Santa Engràcia.
You can add a comment or review this trail
Comments