Valflaunès: Cingles i balcons de l’Hortus

La zona de l'Hortus és un altiplà calcari que al vessant sud presenta una bonica cinglera amb vistes a tota la plana de Montpeller i el conegut pic Saint-Loup. En aquesta sortida es proposa fer un recorregut gairebé complet per tota aquesta cinglera. El punt de partida és el coll de Jouilles, a la carretera que des de Valflaunès porta a Pompignan. Aquí hi ha una àmplia esplanada per aparcar.

Es comença la ruta cap el sud-est pel mig del bosc i en terreny calcari. De seguida s'arriba a un mirador que ens posa en situació, es veu tota la llargada de la cinglera i des d'on és molt fàcil veure el mar. Cal tornar una mica enrere i prendre un corriol a la dreta que comença a pujar una mica. De fet aquesta serà la tònica de la primera part de la sortida, petites pujades per terreny calcari i múltiples miradors.

La ruta recorre tota la cinglera cap al sud-oest i just en el moment que gira més cap a l'oest, la pujada s'intensifica i s'arriba al cim de l'Hortus, que no té cap tipus de senyal. Des d'aquí es té molt bona vista del pic Saint-Loup i la vall que els separa.

A partir d'ara comença la baixada per un terreny pedregós, bastant ben balisat, però que hi ha trams de bosc on cal seguir bé la traça. Al final d'aquest tram hi ha la pujada al castell de la Roquette o de Viviourès. Cal fer un curt anar i tornar per visitar-lo, cosa que val molt la pena perquè tot i que està derruït presenta elements molt interessans, com finestres amb festejadors, un matacà, entre altres.

Just a sota del castell, cal girar a l'esquerra, passar entre les construccions adjacents, i iniciar una bona baixada per un corriol dret i pedregós, que de seguida desemboca en un altre de molt bon fer que cal prendre a l'esquerra. Aquest corriol, bastant ràpid, desemboca en una pista ampla.

Es pren la pista cap a l'esquerra, es passa una portellera i aviat es comencen a veure les vistes de la cinglera de l'Hortus que impressiona bastant, juntament amb diverses coves. El tram de pista és bastant llarg, uns quatre quilòmetres i com sempre passa amb les pistes és avorrit, però ràpid. La pista acaba en una altra portellera i l'enllaç amb la carretera D17E6.

Aquí cal prendre la carretera i iniciar la pujada cap al punt de sortida. És un tram curt, de pujada i més entretingut que la pista. Ara bé, la carretera és estreta i bastant transitada, per tant, cal anar amb molt de compte.

És una ruta que presenta una dificultat mitjana-baixa, potser és una mica llarga, però no presenta cap desnivell de consideració ni tampoc cap pas tècnic. Per aquest motiu la qualifico com a fàcil. Pel que fa a l'orietanció, aquí ja és una altra cosa. No hi ha cap rètol orientatiu, només unes marques de pintura que es perden bastant i balises de pedres a la baixada de l'Hortus. Per aquest motiu, recomono molt portar un bon track per evitar problemes i sorpreses.