Vall Closa. Serra de Pàndols.

31 de març de 2021

Entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938, la Vall Closa de la Serra de Pàndols, al terme municipal del Pinell de Brai, va ser la rereguarda de les tropes republicanes a la Batalla de l'Ebre. En aquesta zona escarpada de Pàndols hi van fer estada nombroses tropes de la Lleva del Biberó i de les Brigades Internacionals, eren el relleu de les tropes del proper front de guerra. En una de les coves que visitarem hi va haver el lloc de comanament del Batalló Lincoln, el 58è de la XV Brigada Internacional.
Trinxeres, refugis, coves i grans panoràmiques d'aquesta serra, que va viure un dels episodis més cruents de la nostra història recent.

Aproximació: la ruta parteix del mateix poble d’ El Pinell de Brai. Darrera del Celler cooperatiu del poble, "La catedral del vi", hi ha un ampli aparcament on podem deixar el cotxe.

Itinerari: Sortim de darrera del celler cooperatiu per la carretera d'accés en direcció oest. Creuem la carretera a l'alçada del carrer del Pilonet i en direcció nord-est avancem cap a la serra dels Horts. Anirem trobant cartells indicadors durant tota la ruta, anomenada "circular de les Trinxeres" o de la Vall Closa. Aviat trenquem a l'esquerra per pista i novament a l'esquerra prenem un sender que ens baixa cap al fons del barranc del Pinell o de la "Teuleria" que tenim a la nostra esquerra. Un cop al llit del barranc empalmem amb un camí més ample que creua per sota la C-43, pel pont de la Carbonera. Un cop creuat i per la dreta remuntem per un corriol i seguim un sender que va paral·lel a la carretera, passant a tocar d'una gran fàbrica de refractaris. Creuem el barranc i remuntem fins a grans terrasses de conreu abandonades. El dia s'ha llevat emboirat i rogenc a causa de la pols en suspensió.

Per l'esquerra veiem les restes del corral de Bernabé. El sender segueix el dibuix del barranc per la seva vessant esquerra a certa alçada. Els indicadors ens van mostrant sempre la direcció que cal seguir. Al sender trobem les restes d'una barraca de filat, que els soldats també van fer servir per aixoplugar-se aquell fatídic estiu del 38. A una entrada de barranc, un indicador per l'esquerra ens assenyala el pujador a una gran balma sota la Roca Llorenya que també devia ser refugi de les brigades. Al capdamunt del cingles de la cova, s'aixequen els contraforts encimbellats de la Serra de Pàndols al seu extrem més oriental.

Un altre cop al sender el tornem a seguir sempre amb el barranc a la nostra dreta. Aviat passem sota una gran proa de roca, que assenyala l'entrada de la Vall Closa de Verano, a l'altre costat de barranc s'obre la Vall Closa de Gaspar, a la dreta la Punta de l'Àliga, i els vells bancals i corrals als seus peus. Innombrables cingles i cavitats, cosides de vies d'escalada, configuren aquesta curiosa i vertical raconada de la Serra de Cavalls, que té com a topònim "el Callejon". Ens quedem a l'entrada de la Vall Closa de Verano, a la part de Pàndols, on ja s'entreveuen forats excavats als talusos de terra on els soldats amagats podien defensar l'entrada de la vall. Un gran cartell explicatiu ens assenyala també un corriol que surt per la dreta i ens porta a visitar les restes de la caseta de Verano, i s'enfila cap als cingles de dalt per visitar la cova de comanament de la Bridaga Lincoln. Sembla ser que fent referència al president nordamericà, ja que els soldats i el comanament eren americans. Des de la cova es té una visió estratègica del barranc que remunta cap a Gandesa, i que separa les serres de Cavalls, enfront, i Pàndols.
Desfem camí uns metres, però ara resseguim la base de la paret de l'Obaga de la Teuleria i per un corriol baixem directes al fons del barranc un altre cop, on retrobem el sender de l'itinerari. Ara el seguim per la dreta remuntant la Vall Closa fins a una zona de grans blocs al barranc, que evitarem per l'esquerra, resseguint la base d'un cingle molt alt. Al fons de la vall i per l'esquerra trobem una cova a la base de la paret a la que es pot accedir per una estreta boca i que ens regala gran quantitat de formacions a una sala de grans dimensions.
Creuem a l'altre costat del barranc on trobem un corriol que remunta cap al Puntal de l'Ós, l'únic punt que ens permet sortir del fons de l'encaixonada vall. Un cop a dalt i per l'esquerra tornem a trobar nombrosos forats defensius als talusos de terra. Un metres més endavant arribem a una zona plana entre bancals margenats i un pinar esclarissat que va ser la zona de descans de les tropes, on es van construir tota mena de cabanes i caus per poder descansar, esperant el moment d'incorporar-se al front.
El sender remunta el petit barranc del campament i a dalt trobem, a tocar d'una gran cisterna i les retes d'una vella caseta feta amb pedra en sec, el monòlit de les Brigades Internacionals, que van construir els mateixos soldats durant la guerra, en memòria dels seus companys que van caure al front. Reconstruït l'any 2000, les restes de llaunes i diferents materials dels mateixos soldats, i una gran bandera republicana, acompanyen el monòlit que ens recorda aquell episodi tant cruel viscut per aquestes serres.
El sender remunta ara cap al nord fins al capdamunt de turó rocós, excel·lent mirador de la serra de Cavalls i de la propera Mola d'Irto, un immens bloc de roca on s'entreveuen les restes de l'ermita de Sant Marc.
Ara el sender planeja cap a l'oest, mantenint el penyasegat a la nostra dreta. Aviat empalmem amb el GR 171, que puja del barranc de la Teuleria i es dirigeix per l'esquerra cap a Pàndols. El sender ens deixa ara a un magnífic mirador de la Vall Closa, a tocar de les restes d'una gran barraca de pedra en sec, i ressegueix tot el contorn de la Vall Closa per la part superior de les cingleres que la tanquen, entre restes de trinxeres que s'entreveuen entre la vegetació.
Deixem endarrera la Vall Closa i sortim a un mirador de la Serra de Pàndols. Al sud-est s'entreveu entre les bromes el Pinell de Brai, cap al sud-oest l'ermita de Sta. Magdalena i la cota 705, lloc crucial i estratègic de la Batalla de l'Ebre, on s'erigeix el Monument a la Pau.
El mirador, al capdamunt d'un penyassegat i amb vistes excel·lents, compta amb un gran panell descriptiu, i la situació de cara a migdia convida a fer una parada per reposar forces.
En aquest mateix punt deixem el GR 171 i prenem un corriol que careneja en direcció est, cap a l'extrem més oriental de la serra de Pàndols, passant per la cota 581 on també hi ha restes de trinxeres i arribant fins a la punta de la carena on trobem una gran bassa d'argila. Aquí el sender gira quasi 360 graus per la dreta, per trobar la boca d'una canal per on transcorre el sender que ens permet baixar, evitant les grans cingleres. Des de sota, el sender comença a baixar cap a les planes de les Muntaneres. Deixem el corral de les Muntaneres a la dreta i trobem una pista, la que remunta cap a les Coves del Carnisser. La seguim per l'esquerra baixant i deixant a la vora de la pista i a l'esquerra un vell maset enderrocat, al costat del Barranc de Pàndols. La pista va baixant suament per retrobar la C-43, que tornarem a creuar per sota del Pont de les Carboneres. En aquesta zona de barranc i excavades a les parets terreres seguim veien trinxeres defensives. Ara seguim el llit del barranc del Pinell cap al poble fins a creuar, també per sota, la N-230, que entra al poble. Prenem la pista de l'esquerra i pugem cap als primer carrers del Pinell. Som al carrer del Pilonet que seguirem per la dreta per visitar la fantàstica façana del celler cooperatiu, conegut com "La Catedral del Vi", obra de Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, construït entre els anys 1918 i 1922, d'estil modernista. Enfront del celler, al carrer del Bonaire hi ha la preciosa font de la Teula i els safarejos del poble.
A la part del darrera del celler retrobem l'aparcament, punt final de la ruta.

Un excel·lent itinerari, apte per a tots els públics, que ens permet gaudir del paisatge salvatge de la Serra de Pàndols i ens convida a la reflexió, en alguns dels escenaris de la fatídica Batalla de l'Ebre.

Salut i muntanya!!!