VALL D'ÀSSUA I EL BATLLIU

Estem en uns moments difícils i una de les recomanacions de prevenció de contagi del covid es mantenir la distància social, per tant hem buscat una zona poc freqüentada, la Vall d'Àssua i el Batlliu. Des de fa temps teníem pensat fer aquesta ruta que recorre alguns dels indrets on va viure, treballar, caminar, passar bones i males estones la Conxa, protagonista de Pedra de Tartera, l’obra de Maria Barbal, avui ha estat el dia per fer-ho. Hem seguit part de l’itinerari 4 de paisatge de novel.la.
Anem al Pallars Sobirà, a la vall d'Àssua, una conca solitària i calmada, amb uns llogarets encisadors i ple de racons encantadors; i al Batlliu un territori on dominen els prats de muntanya, els boscos i els llogarets encinglerats. L’activitat principal és la ramaderia per això hi ha antics camins de ferradura que encara s'utilitzen per traslladar el bestiar i accedir als prats de pastura.
Sortim des de Altron, llogaret amb el que es va inspirar l'autora per descriure el poble de Pallarès, al qual arriba una Conxa adolescent per servir a casa d'uns parents. Seguim el camí natural de la Vall d'Àssua, passem per davant de la Formatgeria la Peça d’Altron i anem cap a l’obaga d’Altron, caminant entre murs de pedra seca coberts de molsa i vorejats d’arbres tenyits dels impressionants colors tardorencs, camins històrics plens d’encant. Creuem el ombrívol barranc de Puinero i ascendim per la costa dels Bodoluixos, planegem pel camí dels Rellos. Des del camí tenim una espectacular vista dels poblets de la vall.
Al arribar al barranc del Tiesso trobem un pal indicador, ens desviem a esquerra per la pista del Bago, agafen algunes dreceres marcades i passem per la borda de Botiguer. Arribem a un camp on s’acaba la pista al mig hi ha una cabana de pedra en sec, anem a buscar el carreró de les Trases, una mica perdut. Aquest tram és confós, no hi ha camí marcat, anem seguint intuïtivament, alguns cops trams de corriol força desdibuixats, altres camp a través. Quant comencem a pujar tenim uns magnifiques vistes de Llessui i darrere treuen el cap emblemàtic Montsent de Pallars i el Montorroio amb la punta enfarinada. Un cop a la Collada de Solati estem tant distrets buscant el millor pas que no me’n recordo de marcar el waypoint, ho faig 100 metres més endavant. Entrem a la zona del Batlliu, passem per les bordes d’Olp un extens mosaic de prats en l'altiplà, amb bordes de pastor, carrerades i murs de pedra seca, un racó pintoresc. Baixem per la pista de les Bordes cap al poble, agafant algunes dreceres, arribem al nucli de la Força, enlairat sobre Olp.
Baixem cap als rentadors d’Olp, anem cap a la plaça on hi ha l'església parroquial de la Mare de Déu de la Candelera, anem cap a la carretera Enviny, on hi trobem el desviament per anar a l’ermita de sant Josep, un mirador excepcional que ens ofereix una imatge aèria de Rialp, Sort, la vall del Noguera Pallaresa, la Torreta de l’Orri i la imatge del Montsent i el Montorroio. Retornem a Altron per un bonic camí amb murs de pedra seca coberts de molsa pel mig d’un bosquet de roures, aurons, lledoners, cireres que ens ofereixen un espectacle cromàtic. Al arribar al poble ens atansem fins a la plaça Major i veiem l'església de sant Serni. Hem tingut un dia fabulós, temperatura molt agradable i molt bona visibilitat. Ens a quedat moltes ganes de tornar a venir a aquesta zona a fer algunes de les moltes rutes possibles que hi ha