Vall de Baiasca. Circular entorn Arestui

1.Inici de la ruta

Inici de la ruta on s'agafa el camí ral cap a Arestui i Baiasca. L'inici es troba en una corba obaga de la carretera que puja cap a Arestui.

2.Antic camí ral cap a Arestui

Els camins rals eren els camins públics principals que arribaven a les poblacions abans no es construïssin pistes o carreteres.

3.Prats de dall

Anem creuant Prats de dall mentre el camí apareix i desapareix emmascarat pels prats.

4.Girem a la dreta

Intersecció de camins en un prat ben solà. Fem un gir a la dreta pronunciat i, poc desprès, tornem a girar a l'esquerra per recuperar el camí ral i encarar-nos cap a Arestui. En aquest punt serà on farem la volta circular i a on sortirem a la tornada.

5.Ja es veu Arestui!

Pugem tot travessant el darrer prat i enllacem amb la pista que va de la carretera principal a la Borda de Cabiró. No s'agafa la pista, es continua pel camí antic vers Arestui que ja el podem veure al fons.

6.El camí ral

El camí ral en esplendor. Un mur de pedra seca imponent marca el camí. Els camins rals eren camins públics utilitzat per a les comunicacions generals i de més trànsit. Posava en comunicació poblacions importants encara que a les regions de muntanya hi ha camins de bast considerats camins rals.

7.Sajolida silvestre

Durant diversos punts del camí es pot gaudir d'herbes aromàtiques com la Sajolida silvestre. De la sajolida silvestre se'n diu que té propietats antisèptiques, aromatitzants, carminativa, expectorant i que és bona bona per a la digestió. Les seves virtuts són superiors a les de la sajolida de jardí. Com a infusió s'ha dit que és un remei pels còlics i un guariment de la flatulència i per altres afeccions intestinals o pels dolors de la menstruació, però no es prescriu en dones embarassades. L'oli essencial medicinal inhibeix el creixement de Candida albicans. La collita es fa a l'estiu quan és florida i es pot usar fresca o assecada. L'oli essencial es fa servir per combatre l'alopècia. En medicina herbal tradicional la sajolida de jardí es considera afrodisíaca i, al contrari, la sajolida silvestre seria anafrodisíaca (inhibidora del desig sexual).

8.Intersecció de la serradora i Arestui

Intersecció de camins on, si anem a la dreta aniríem a parar a la serradora d'Arestui però ens enfilem a l'esquerra vers el poble.

9. Arribada a Arestui

10. Arestui

Arribem a una intersecció amb la carretera d'Arestui i agafem unes escales que entren al poble a mà esquerra per iniciar un petit recorregut per aquest bonic indret.

11. Passejant per Arestui

Arestui és un poble del terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà, que forma una Entitat municipal descentralitzada. Segons Joan Coromines, Arestui està format per dos ètims iberobascos. El primer, és aritz (roure, per extensió, arbre); el segon, el sufix col·lectivitzador -toi. Per tant, el nom del poble fa honor al seu emplaçament: lloc d'abundants arbres. Troba els 6 gats! ... i després...torba els 50 gats!

12. Església o pista de bàsquet?

Sant Martí d'Arestui Església sufragània (antigament depenia de la parròquia de Baiasca) d'una sola nau, amb façana a migdia i capçalera rectangular al nord. La façana, mig amagada per edificacions adossades, presenta una porta de mig punt dovellada, amb clau o dovella central més alta que les altres, per damunt de la qual s'obre un petit òcul. Originàriament, la coberta era a dues aigües, amb porta i òcul de la façana centrats respecte al pinyó. Posteriorment, el llosat passà a ser d'una sola vessant, transformació visible en l'aparell de la part alta de la façana.A l'esquerra de la nau i sobresortint entre les altres edificacions adossades, es troba el campanar, rematat per un xapitell de llicorella.

13. Safareig públic d'Arestui

Antigament en els pobles s'hi construïen safaretjos públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, pel que encara queden expressions com fer safareig per indicar quan s'està rumorejant o explicant coses de terceres persones. Actualment els safareigs públics han deixat d'utilitzar-se per l'existència de la rentadora a totes les cases, encara que generalment s'han conservat pel seu caràcter lúdic i festiu, convertint-los en fonts i de vegades en abeuradors d'animals. En un matí qualsevol potser t'hi pots trobar a un dels tres germans de casa Monet d'Arestui prenent-hi el sol mentre algun dels altres treu a pasturar el ramat de cabres.

14. Alberg refugi Arestui

A l'alberg, a més de poder-vos-hi allotjar podeu fer una breu parada per fer algun refrigeri durant la ruta . És molt bon punt de partida per a nombroses excursions i activitats a l'aire lliure i per explorar la vall de Baiasca, el Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. http://www.albergrefugiarestui.com/

15. Direcció Baiasca

Després del refugi sortim a la carretera i agafem el caminet que mena direcció Baiasca passant per la serradora d'Arestui.

16. Creuem un petit torrent. Barranc de Cansabridos

Creuem un petit torrent de poca dificultat i el camí segueix cap a la dreta.

17. Entre avellaners i cirerers

Per tornar-hi a plena temporada d'esplendor tardorenca i gaudir dels colors de tardor del PNAP: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/alt-pirineu/visiteu-nos/guia-visita/que-pot-fer/activitats-natura/colors-tardor/

18.Intersecció entre el camí de Baiasca i Llavorsí

Deixem el camí cap a Baiasca (a l'esquerra) i ens encaminem cap a LLAVORSÍ (a la dreta), tal i com indica la fita de Pirineu Viu, recuperant el camí ral de Llavorsí a Baiasca.

19. La serradora d'Arestui

Tallar els troncs per convertir-los en taules, bigues o taulons era la missió de les serradores, les instal·lacions destinades a transformar la fusta que funcionaven amb la força de l’aigua i que van utilitzar-se durant els segles XIX i XX. L’entorn era bàsic per al funcionament d’una serradora. Així, era imprescindible la proximitat d’un riu, que permetria fer funcionar la instal·lació a través de l’energia hidràulica, i d’un bosc, que proporcionaria la matèria primera que calia manipular. Les serradores, o molines, com es coneixen al Pallars aprofiten la força de l'aigua i el gir de la roda per moure un collferro i una cameta que transformen el moviment rotatiu en moviment longitudinal alternatiu que fa pujar i baixar la fulla de serra per a poder serrar longitudinalment els troncs o rolls.

20. Apagallums

Algun boletet de la zona...i algun qua altre més bonic hi havia però no us direm on són... ;)

21. Font del Prat de la Molina

Molina o molinassa que en Pallarès és sinònim de serradora, queda clar, doncs, que és la font del prat prop de la serradora.

22. La Borda de Cabiró

Les bordes eren cabanes o barraques, normalment utilitzades per a tenir la palla, el fem, les eines de conreu i construïdes de pedra i fusta. Normalment, la planta baixa de la borda serveix per a allotjar-hi el bestiar i la part alta per a emmagatzemar-hi el fenc recollit a l'estiu i els estris agrícoles. Als Pirineus i zones circumdants, especialment al Pallars i a Andorra, una borda és una casa de ramaders, en contrast amb una masia o casa de pagesos que es dediquen al conreu de la terra. Es tracta d'una edificació rústica aïllada, normalment de dues plantes, sostre de pissarra i murs de pedra. També es troben bordes a les zones pirinenques d'Aragó i del País Basc. Moltes bordes han estat abandonades com a conseqüència de la decadència de les pràctiques agrícoles tradicionals i dels canvis en la forma de vida en les zones rurals durant la segona meitat del segle XX.

23. Deixem la pista i anem a l'esquerra

Poc després de deixar la borda, trobem un peti desviament a l'esquerra, un petit corriol que ens menarà cap al prat assolellat que ens hem trobat a l'inici i completarem la volta circular.

Evitem la esllavissada

En aquest punt el camí s'enfila per un desviament creat per evitar l'esllavissada del camí ral que anava pla, vorejant el riu. És un caminoi improvisat i senyalitzat amb les marques grogues del parc però amb fort pendent i, en certes èpoques de l'any, una mica inestable i on es pot relliscar fàcilment si no mires on poses els peus. El waypoint està posat al final del camí, si vens des d'Arestui i a l'inici del desviament, si vens des de la serradora.