Vall de Bianya. De St Pere Despuig a Sta Llúcia de Puigmal per les Rompudes i Pont de la Rovira

La ruta connecta dues ermites de la Vall de Bianya (St Pere Despuig i St Martí de Solomal) amb Santa Llúcia de Puigmal al Ripollés. L'anada es fa per la carena del Ferró, les Rompudes i la Collada de les Cambres fins arribar a la Pedra d'Aigúa i Sta. Llúcia i la tornada per la vall de la riera de Santa Llúcia de Puigmal fins al Molí d'en Solà i Sant Pere Despuig.

És una circular una mica exigent per la llargada, però no pel desnivell ni pel nivell tècnic. Gairebé tot el recorregut es fa per pistes boscoses i ombrívoles i és especialment atractiva la 2a part de la ruta, la baixada per la Riera fins al Pont de la Rovira i la continuació fins a Sant Pere.

INICI
A l'església romànica de Sant Pere Despuig, on hi ha una petita esplanada per deixar-hi uns quants vehicles. Per accedir-hi des d'Olot, cal agafar la N-260 en direcció Ripoll/Camprodon. Passat l'Hostalnou de Bianya, a uns 100 metres, surt a l'esquerra una petita carretera local (GIP-5222) que porta a Sant Pere Despuig (indicat)

ITINERARI
Des de l'església de Sant Pere Despuig baixem fins a la cruïlla (WP01) i anem cap a la dreta per la pista asfaltada cap a Sant Martí de Solomal (indicat). Al cap de 800 metres, arribem a una cruïlla de camins. (WP02). Per la pista del davant, travessant la riera, ens acostem a l'ermita de Sant Martí de Solomal, (WP03), que la podem visitar per fora i veure'n el cementiri i la rectoria. En acabar, desfem el camí fins a la cruïlla de camins, ja que ens caldrà agafar la pista que porta cap a la explotació ramadera de la Boada (WP04). Abans d'arribar, passem la riera de Sant Llúcia (WP05) (de vegades seca en aquest tram) i arribem als exteriors de Can Boada. Primer anirem cap a la dreta (WP06) i de seguida cap a l'esquerra, per enfilar la pista de bosc que puja la Serra del Ferró (WP07)

A partir d'aquest punt comença una pujada d'uns 450 metres on haurem d'anar seguint, gairebé sempre, la pista principal. Al WP09 cal estar atents i seguir per la dreta. Al punt WP10 també cal anar a la dreta, però molt ràpidament anar a l'esquerra (el camí ja t´hi porta). També cal fer atenció a la cruïlla del WP11, on cal seguir la pista cap a l'esquerra en un revolt pronunciat (recte surt una pista en mal estat i es perdedora). Seguint la pista, arribem de seguida a la Collada de les Cambres (WP13), una cruïlla de 5 camins i un bon lloc lloc per descansar, doncs a partir d'aquí gairebé tot el que queda és de baixada.

Des de la Collada, enfilem el camí que ens ve més al davant, depreciant la resta, que en baixada pronunciada ens porta fins a la primera cruïlla (WP14) on cal anar a l'esquerra i avall. Molt aviat trobem la segona cruïlla (WP15), on cal anar a la dreta per la pista que diu "Camí particular" i amb senyal de Prohibit. Cal dir que, a peu, el pas per la pista no es pot prohibir ni limitar, doncs és un camí obert per les dues bandes; a l'oest va a Santa Llúcia i més endavant al Coll de Santigosa i per l'est a la Vall de Bianya. El motiu de limitar el pas, segurament es deu al fet de que estan rehabilitant la casa de les Cambres (WP16) (durant molt anys en ruïnes) i que està ubicada just a la vora de la pista.

Seguint la pista arribem a la Pedra d'Aigüa (WP17), una preciosa cascada sobre una pedra plana a la Riera de Torrents (seca el juliol del 22). Seguint la pista, arribem en pocs minuts a l'ermita de Santa Llúcia de Puigmal , una ermita romànica de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) esmentada al segle X i molt reformada en segles posteriors. Cal fer esment del preciós i ben conservat paller que hi ha al costat.

Sortim de l'ermita pel mateix camí que hem anat i al cap de pocs metres trobem un corriol a la dreta amb "pal informatiu" (WP19) molt detallat dels indrets on es pot anar. Ens cal seguir en direcció "Pont de la Rovira" pel camí marcat amb pintura groga. Quan el camí s'obre al costat d'una torre de llum, cal anar amb cura, doncs el corriol es perd entre els camps segats. Cal enfilar bé (WP20) i el camí ja no te pèrdua fins a l'arribada. Passem per la riera de Torrent (WP21) i aviat arribem al Pont de la Rovira (WP22), on canviem de riba. En aquest lloc trobareu dos gorgs aptes pel bany. El de riu avall és molt bonic, però de difícil accés. El de riu amunt també està molt bé i amb un accés més fàcil per entrar-hi.

Passat el Pont de la Rovira el camí segueix entre faigs, alzines, roures..i va resseguint la vall de la riera per la riba dreta. Cal gaudir de la pau i el silenci que es respira en aquest tram de la ruta. Després de creuar tres torrents sense dificultats, arribem a la fi del camí (WP24). Aquí comença la pista asfaltada (WP25) que ens portarà fins al Gorg de Planagem (WP26) i més enllà fins a Sant Pere Despuig, on donem per acabada la caminada.

Una ruta molt recomençada per fer tot l'any. A la primavera i a l'estiu no fa calor, doncs gairebé tot és ombrejat i a l'hivern i a la tardor, ben abrigats, es poden gaudir els colors de la natura garrotxina.