Vall de Bianya: Ermites de Sta Margarida, St Miquel, St Andreu Coll i St Andreu Socarrats per Bac d la Torre i Clot d Fontals

Ruta ben bonica e interessant sortint des de l’Hostalnou de Bianya (Garrotxa) en la que desprès de visitar l’església de Santa Margarida de Bianya (s.IX) ens enfilarem pel bonic bosc del Bac de la Torre fins l’aturonada ermita de Santa Miquel del Mont (s.XII, 793m), bon mirador de la contrada. Continuarem davallant fent pas per l’ermita de Sant Andreu del Coll (s.XII) i el Castell del Coll (s.XII) fins el mas de Can Joanet, on tornarem a pujar passant pel mas de Ventolà fins coronar la Muntanya de Sant Valentí (698m), bon mirador de la vila d’Olot. Per tancar el cercle davallarem per la Baga de Sant Valentí, ens endinsarem en la magnífica fageda del Clot de Fontals i visitarem l’ermita de Sant Andreu de Socarrats (s.XII). A més, passarem per fins a 5 fonts ben arranjades i visitarem un molí i alguns arbres de bon tamany.

***RECORREGUT: Hostalnou de Bianya (Aparcament al costat del Camp de Futbol)-Plaça Joaquim Burch-Plana del Colomer / Pla del Pujals-Font del Colomer-Molí del Colomer-Plana del Colomer / Pla del Pujals-Església de Santa Margarida de Bianya-Els Roures-Font de la Torre / Picnic-Bac de la Torre-Font de Can Xec-Caire de la Torre-Collada de Bastons-Cal Menut (ruïnes)-Muntanya i ermita de Sant Miquel del Mont (793m)-Antiga Pedrera de Sant Andreu-Font dels Saiols / Picnic-Ermita de Sant Andreu del Coll-Castell del Coll-Can Joanet-Ventolà (mas)-Can Rotllat (ruïnes)-Turó de Sant Valentí (698m)-Cal Sal (ruïnes)-Baga de Sant Valentí-Clot de Fontanals-Ermita de Sant Andreu de Sovelles / Mas de Sovelles / Font / Picnic-La Canova-Camí al costat de la C·26-Can Quità-Ajuntament de la Vall de Bianya-Hostalnou de Bianya (Aparcament al costat dell Camp de Futbol).

***RESSENYA: Ruta realitzada el 5-05-2019. Arribats a Hostalnou de Bianya deixem el vehícle en un ampli aparcament habilitat al costat del camp de futbol. Iniciem la caminada anant a l’E per una vorera al costat de la C-26 passant per la tenda d’embotits “Can Dorca” (fan bona pinta) fins arribar de seguida a la Plaça de Joaquim Burch. Aquí prenem una pista asfaltada a la dreta (S) que ben aviat ens porta a una cruïlla de camins senyalitzada entre el Pla del Colomer (a l’esquerra) i el Pla del Pujals (dreta). Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” que encetem seguint la pista recte (S) cap a “Olot” tot planejant fins arribar poc desprès a la Font del Colomer, que a dia d’avui raja i on trobem una taula i bancs de pedra. Al costat de la font també trobem el Molí del Colomer (encara en bon estat). Desprès de fer un cop d’ull al gran casal del Colomer desfem el camí fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i ara prenem un camí-pista a la dreta (O, senyals grocs) cap a “Santa Margarida de Bianya” que ràpidament tomba al SO tot voltant els camps del Pla del Pujals i de seguida s’incorpora a una pista asfaltada, pista que seguim en la direcció que portem (SO/O, senyals grocs) obviant els trencalls que ens surten als costats (van a cases particulars) fins arribar a l’església de Santa Margarida de Bianya (s.IX), documentada des de l’any 858. Passem a tocar del cementiri i de la casa de la Ferreria i prenem un sender (senyals grocs) que surt a l’O gairebé planejant i travessa un bonic bosc de roures on trobem alguns exemplars de molt bon tamany (Els Roures). Passats aquests roures arribem a una cruïlla de camins senyalitzada on anem cap a “Sant Miquel del Mont” pel camí-pista que continua recte (O, senyals grocs) encara entre roures fins arribar poc desprès a la Font de la Torre (a dia d’avui raja), on trobem un petit picnic amb taula i bancs de pedra. Passada la font el camí ràpidament tomba al SO/S i, tot seguit, els senyals grocs ens conviden a deixar el camí-pista i agafar un sender fressat a l’esquerra (S, senyals grocs) que comença a pujar tot endinsant-se en l’ombrívol bosc del Bac de la Torre tot resseguint el Rec de Can Xec. Aviat començen a aparèixer els faigs i poc desprès ens desviem a la dreta apenes uns pocs metres per un corriol fins el llit del Rec del Xec, on trobem la Font de Can Xec, a dia d’avui seca i on també trobem un petit picnic de pedra. Reprenem el fressat sender tot pujant i inmediatament trobem una bifurcació senyalitzada: anem cap a “Sant Miquel” tot agafant el sender de la dreta, que sempre entre roures i faigs puja amb tendència a l’E fins apropar-se al Caire de la Torre (una carena poc definida), punt on el sender regira al S i continua pujant fins acabar sortint a la cruïlla de camins no senyalitzada de la Collada del Bastons. En aquest coll prenem la pista-camí de l’esquerra (NE, senyals grocs) i, tot seguit, deixem aquesta pista i prenem un sender fressat a la dreta (E, senyals gorcs) que remunta directe resseguint una poc definida i emboscada carena fins arribar a les ruïnes de Cal Menut. Passat Cal Menut arribem a una pista, just quan aquesta dibuixa un revolt, pista que obviem i prenem un sender a la dreta que continua pujant directe (E, senyals grocs) per l’amplia carena fins al capdamunt de la Muntanya de Sant Miquel del Mont (793m), coronada per la bonica ermita de Sant Miquel del Mont (s.XII), val a dir que hi ha documentada una capella anterior des de l’any 958. Tot i la modesta alçada la vista és més que bona. Baixem a l’altre banda per un sender (E, senyals grocs) que continua resseguint la carena (ara més definida) tot davallant fins un collet, on deixem un sender a l’esquerra i seguim davallant en la direcció que portem (E, senyals grocs) tot deixant el fil carener i decantant-nos pel vessant solei d’aquesta, ara enmig d’un espès bosc d’alzines fins arribar a una petita clariana on el sender esdevé un camí una mica més ample i regira cap a la dreta. Tot just girar a la dreta deixem el camí i prenem un sender a l’esquerra (senyals grocs) força erosionat i costerut que fa drecera i ens retorna al camí poc més avall, camí que reprenem davallant suaument (E, senyals grocs) passant al costat de l’antiga Pedrera de Sant Andreu i travessant desprès una pista secundària fins arribar a la Font dels Saiols, ubicada a l’ombra de dos grans plataners (a dia d’avui la font no raja) i on també trobem llocs per seure. El sender continua davallant suaument (E/SE, senyals grocs) passant a tocar d’un roure monumental i no triguem a arribar a la raconada de la bonica ermita de Sant Andreu del Coll (s.XII), documentada des de l’any 953 i envoltada d’alzines i roures de bon tamany. Des de l’ermita el sender (senyals grocs) continua a l’E i de seguida sortim a un camí més ample, camí que prenem a l’esquerra i avall (E/SE, senyals grocs) fins arribar tot seguit a una bifurcació: seguim el nostre camí recte (E/SE, senyals grocs) i aviat passem al costat del Castell del Coll (s.XII), un casal fortificat que van convertir en masia entre els segles XVIII i XIX. Des del castell seguim davallant pel camí (E, senyals grocs), de seguida rebutgem una pistota a la dreta i desprès un camí indicat a l’esquerra (el camí més habitual que baixa a Hostalnou de Bianya) i, a la següent cruïlla senyalitzada (tot seguit), seguim les indicacions cap a “Sant Valentí” i “Mas de Ventolà” tot agafant una pista-camí a l’esquerra (senyals grocs). Inmediatament rebutgem un sender que baixa a la dreta cap a Olot i seguim per la nostra pista-camí (E, senyals grocs) fins arribar a Can Joanet (indicador). Aquí seguim cap a “Mas de Ventolà” tot agafant una pista-camí a l’esquerra (N, senyals grocs) que puja fent algunes llaçades voltant els bonics prats i feixes del Mas de Ventolà. Poc més amunt rebutgem un camí a la dreta i el camí-pista que portem tomba a l’O tot pujant i gaudint de bones vistes fins arribar al Mas de Ventolà. Des del mas la pista-camí (senyals grocs) tomba a l’E i continua pujant ara travessant el vessant solei de la muntanya entre alzines fins arribar a una zona amb clarianes herbades, on rebutgem un camí herbat a l’esquerra i tot seguit trobem una bifucació senyalitzada per un petit cartell de fusta: anem cap a “Sant Valentí” pel camí-pista de l’esquerra (NE, senyals grocs), que fa un lleuger “puja-baixa” entre alzines i roures que aviat ens fa passar al costat de les ruïnes de Can Rutllat. A partir d’aquí el camí esdevé un sender que davalla lleugerament al E/NE fins arribar de seguida a un collet emboscat on s’hi forma una bifurcació: aquí deixem els senyals grocs (continuen recte pel sender més fressat) i prenem un corriol prou fressat a l’esquerra (NE, fites) que s’enfila de valent uns 50m de desnivell enmig d’un bosquet espès fins coronar la Muntanya de Sant Valentí (698m), un turó petit coronat per un oratori amb una notable vista sobre la vila d’Olot. Baixem fortet a l’altre banda (SE) per un corriol clar entre alzines i roures fins desembocar en una cruïlla de camins: prenem el corriol de l’esquerra (N) tot recuperant els senyals grocs que abans havíem deixat. El corriol davalla sinuós enmig del bosc fins arribar a un punt alrededor de la cota 600m on cal estar atent per trobar l’entrada d’un corriol a l’esquerra. En aquest punt deixem els senyals grocs i el corriol fressat que portem i prenem un altre d’inici poc evident a l’esquerra (NO) que s’endinsa en boscos d’obaga amb roures i avellaners davallant suau. Aviat el corriol esdevé força clar i el seguim al NO fins arribar al mas de Cal Sal, ubicat en un racó obac i literalment menjat per la vegetació. Des del mas seguim per un camí més ample que amb tendència a l’O va travessant la Baga de Sant Valentí enmig d’una fageda amb alguns roures fins trobar la marcada capçelera del Clot de Fontals, punt on el camí que portem gira a la dreta i vol davallar al N. Aquí cal deixar el camí ample que portem (que també ens portaria avall fent marrades) i prenem un corriol poc fressat (e deixat fites) que davalla (NO) fent llaçades d’antic camí vell cap al fons de l’ombrívola i feréstega clotada enmig d’una magnífica fageda. El corriol, tapat per la fullaraca, costa una mica de seguir, pero val a dir que això més que restar-li punts encara li dóna al Clot de Fontals una sensació d’endinsar-te en un racó especial on poca gent i passa, aquella sensació de descoberta que a alguns tant ens agrada. Poc més avall, quan gairebé som al bell mig d’aquest marcat clot, el corriol (fites) es separa una mica del mateix i continua davallant al N sempre pel vessant dret d’aquest i dins de la fageda fins que acabem trobant un camí-pista (crec que és el camí-pista que em deixat per baixar pel clot). Prenem aquest camí a l’esquerra fent apenes uns metres a l’O i, quan som de nou a tocar del fons del clot, deixem aquest camí-pista i prenem un corriol a l’esquerra (N, fites) que continua davallant dins de la fageda, segons baixem cada vegada fent un traçat més directe i separant-se paulatinament del fons del Clot de Fontals fins acabar desembocant en una pista abandonada, que seguim de baixada en la direcció que portem (N, fites) i dins del bosc fins sortir a la bonica ermita de Sant Andreu de Socarrats (s.XII), ubicada al costat del mas de Sovelles i on trobem també una font que raja fresca i abundant així com un petit picnic a l’ombra d’uns roures. Des de l’ermita prenem un camí a l’esquerra (O) que inmediatament ens porta a una pista, pista que seguim en la direcció que portem (E) tot voltant el mas de la Canova, que anem deixant a la nostra esquerra. Aquesta pista, desprès de passar un pas barrat pero habilitat per que passin els vianants, ens porta de seguida a abastar un carrer cimentat al costat d’una altre casa, que seguim a la dreta (N) fins arribar de seguida a la carretera C-26, just a l’alçada d’una rotonda. Tal com arribem travessem la carretera i, a l’altre banda de la mateixa, abastem un sender senyalitzat amb senyals grocs que surt amb tendència a l’O i continua paral·lel a la carretera tot planejant mentre anem voltant camps. Més endavant el sender finalitza i seguim per una pista (senyals grocs) que s’allunya una mica de la C-26 i continua a l’O fins sortir al costat del mas de Can Quità, punt on prenem un sender (O, senyals grocs) que torna a anar paral·lel a la carretera un breu tram fins entrar de seguida al nucli urbanitzat de l’Hostalnou de Bianya i el punt d’inici.

***NOTA: Majoritàriament la ruta transita per corriols i senders fressats i senyalitzats, nomès el tram davallant pel Clot de Fontals és fa un xic perdedor per la fullaraca que tapa el camí.