Vall de Bianya, ruta de les Tres Ermites: Sant Martí de Solamal, Sant Pere Despuig i Santa Margarida de Bianya.

Anem fins a l'Hostalnou de Bianya (Vall de Bianya), per fer la ruta de les Tres Ermites.
Aparquem al costat del camp d'esports municipal, davant del gran mas La Riba, actualment seu d'una farmacèutica.
Poc després deixem la carretera i anem fins a la Riera de Bianya, sense aigua malauradament. La travessem i just a l'altre costat ja veiem una marca de pintura groga d'Itinerànnia que ens envia per un corriol que va vorejant la riera.
Seguint el curs de la riera, passem pel costat d'una plantació de plàtans i uns camps fins que, fent un gir a l'esquerra, passem pel costat dels masos de Can Palanca, Ca l'Enric i les Antigues Escoles.
Travessem la carretera i enfilem la pista asfaltada en direcció a la primera ermita d'avui.
SANT MARTÍ DE SOLAMAL.- Aquesta església és citada per primera vegada l’any 979, en una acta testamentaria del comte Bisbe Miró de Besalú, que la dóna a Sant Pere de Camprodon. Originàriament Romànica, el segle XVI es va ampliar amb una capella lateral a cada costat i, més tard, al segle XVIII, es va aixecar el campanar de torre, substituint l’original d’espadanya.
Continuem cap a la segona ermita, passem pel costat d'un ramat d'ovelles del Centre de Genètica de l'Ovella Ripollesa, i anem passant a prop de bonics i ben cuidats masos.
SANT PERE DESPUIG és la segona ermita. L’any 964 es va consagrar l’església de “Sancti Petri, constructam in territorio de Bianya… in loco qui dicitur Puig”. Aquesta és una de les primeres notícies que es tenen del temple. Centúries més tard passà a dir-se Sant Pere Espuig o Despuig. En el segle XVIII la disposició inicial de l’església va ser capgirada, donant-li una orientació de nord a sud. Això fa que hi hagi ben poques restes de l’edifici romànic del segle XII, posterior al consagrat en el segle X.
Baixem del turonet a on hi ha l'església i girem a l'esquerra. Anem seguint la pista asfaltada fins a arribar a la cruïlla de La Torre i hi passem pel davant. La Torre de Sant Pere o, també, Torre de Bianya, manté la fesomia original del segle XV. Un casal fortificat de planta rectangular i una torre de defensa de quatre pisos, amb el teulat a quatre aigües. Actualment és una Residència – Casa de Pagès.
Passada La Torre ens endinsem en una roureda i podem contemplar un magnífic exemplar de roure monumental.
Seguint per aquesta roureda arribarem a la tercera ermita d'avui.
SANTA MARGARIDA DE BIANYA, ja existia en el segle IX i fou donada l'any 858 pel compte Guifré el Pilós al monestir de Santa Maria de Ridaura. A partir del segle XIII va passar a estar sota la tutela del monestir de Sant Joan les Fonts, fins que en el 1357 va ser annexionada a Corona. El 1936 l'església va ser incendiada i es perderen retaules barrocs i altres peces artístiques que hi havia. L'any 1978 s'hi feren obres de restauració.
I vista aquesta, tornem cap a l'Hostalnou per una còmoda pista i donem per acabada la caminada.
La major part de la ruta es fa per camins asfaltats.