Vall de Camprodon: Volta circular Font Rubí-Camprodon (Ripollès)

Vall de Camprodon: Volta circular Font Rubí-Camprodon (Ripollès)

Ruta circular molt agradable, per entorns molt diversos, que ens porta des de Font Rubí a Camprodon i tornada. L'anada la fem pel mig de zona boscosa i amb molta ombra, i la tornada, amb pluja intermitent i amenaça de tempesta, per una via més directa per la carretera de Camprodon a Font Rubí.

Sortim de la casa rural de Font Rubí i ens dirigim a la part més alta de la urbanització pel carrer de la Devesa Nova. Poc abans d’arribar a la part més alta, tot just passats els contenidors de reciclatge, agafem el corriol senyalitzat de l’esquerra que ens porta a l’ermita de de la Mare de Déu de les Neus. Ja la coneixem d’altres anys i, per tant, no ens acostem i passem pel corriol del costat (deixo una foto del 2016 per identificar-la).

Deixem l’ermita enrere, passem per sota la línia d’alta tensió i sortim al carrer del Pi Solitari. Seguim en direcció oest i al final del carrer veiem una tanca que barra el pas. La passem pel costat esquerre i comencem la pista cimentada en direcció a Camprodon.

Seguim aquest pista cimentada durant 800 metres, aproximadament, fins trobar una nova tanca metàl·lica i un cartell de perill per bestiar pasturant. Passem la tanca i seguim baixant per la pista que travessa el bosc de Ribamala.

Uns 500 metres després arribem a una cruïlla no senyalitzada ple de grans pedres en un marge de la pista. Per la pista de l’esquerra aniríem al Mas Blanc. Nosaltres deixem la pista cimentada i seguim pel camí de terra que baixa per la dreta. Seguim aquest camí fins creuar un torrent, avui sec, ple de grans blocs de pedra per evitar que grans avingudes facin malbé el terreny.

Poc després de travessar el torrent, arribem al Mas enrunat de la Tosquera. Hi ha una tanca de filferro que no hem de travessar perquè nosaltres no seguirem pel camí que portàvem sinó que passant per darrere de l’edifici enrunat trobarem una font (d’aigua força freda) i seguirem pel corriol fressat que s’enfila amunt. A la part alta del corriol travessem una nova tanca de fusta i arribem al Coll de la Creueta. És un petit collet “urbanitzat”, amb alguns bancs de pedra, un pal indicador de les rutes (aquest camí coincideix amb un tram del “Camí”, ruta de senderisme cultura català, i amb una ruta de la xarxa de senders d’Itinerannia) i l’oratori de la Creueta a la part més alta del turó. Un bon lloc per descansar una estona i “entretenir-se” gaudint del paisatge.

Baixem del collet pel camí i entrem a una zona boscosa molt obaga i humida. És un tram encisador, on ja podem veure alguns bolets de temporada. A la sortida del bosc arribem a la pista que, pel Collet dels Vedells, en portaria a l’Ermita de Sant Antoni. Nosaltres no pujarem avui, però si travessarem la pista per acostar-nos al monument a Cèsar August Torras (a 1.058 metres) que es troba en un entorn molt agradable i tranquil de la Roureda del Mas Llandrius.

Tot just arribar al monument comencem a sentir les primeres tronades. Així que nos ens entretenim gaire, alleugerim el pas, i tornem a la pista per baixar en direcció Camprodon. Passem per la Font del Boix, amb taules de pícnic en un entorn magnífic, i arribem a un revolt amb un pal indicador de rutes, el Riu Ritortell i el camp de Golf de Camprodon. Passat el riu ja sortim a la carretera de Camprodon a Font Rubí. A l’altra banda de la carretera trobem un banc de pedra i un pal indicador de la Font del Vern que, tot i l’amenaça de pluja, no volem deixar de visitar. També és una font, al bell mig de la Roureda del Mas Llandrius, que val molt la pena gaudir amb temps.

Tornem a la carretera i enfilem cap a Camprodon pel costat del camp de golf. Abans d’arribar trobem la Font del Botàs, un altre paratge que val la pena visitar una estoneta.

Seguim endavant per la carretera i, poc després, ja entrem a Camprodon pel carrer Llandrius que desemboca a la rotonda de la Plaça de la Vall. Seguim rectes per travessar el pont sobre el Riu Ritort, seguim pel carrer de Freixenet, travessem la zona peatonal del carrer València i arribem a la Plaça del Doctor Robert on, malgrat les fortes tronades, encara no plou. Tot i que la cuina ja està tancada, decidim menjar uns entrepans al Bar Cucut, a la mateixa plaça. Val a dir que vam estar molt ben servits per la cambrera i la gerra de cervesa va entrar d’allò més bé.

Després de dinar, amb les primeres gotes d’aigua sobre els nostres caps, vam decidir que una part del grup pujaria el més ràpid possible a Font Rubí per la carretera i tornaria amb el cotxe per recollir a l’altra part de la família que es quedava fent compres.

Dit i fet, a pas lleuger vam sortir de Camprodon per la mateixa carretera del golf, en direcció a Font Rubí. Vam passar novament per la Font del Botàs i una capelleta propera excavada a la roca i, xino-xano, però sense mullar-nos, vam arribar a la casa de Font Rubí, sans i estalvis. Només posar el peu a la casa, va caure un bon xàfec. Això és diu respecte pels caminants.

Com ens havíem compromès, un “voluntari” va agafar el cotxe i va tornar a buscar a la família a Camprodon. Però això ja és una altra història.

Una gran volta, per entorns molt bonics i diversos: prats, boscos, bolets, rius, fonts, golfs i tronades. Molt recomanable i totalment assequible. Això si, no oblideu mai els impermeables.

Salut i bona caminada !