Vall de Coma elements patrimonials i miradors zona central

Ruta vall de Coma 3. Elements patrimonials de la vall de Coma: Oratori de Sant Quintí, Pedra dels francesos, capella de Sant Quintí, barraca de cal Sant Boi, barraca de vinya 1 del Jovellar, pou i roure del Jovellar, menhir de la Roqueta, mas Palà de Coma i capella de la Sda. Familia, caseta de Palà de Coma i forn, teuleria, font del Camilo, barraca d’entrada gòtica, dolmen de la barraca dels Moixonaires, despoblat medieval de Palà Vell i torre de guaita de Palà Vell. Cardona. Bages

Interessantíssima ruta de llargada mitjana que ens permetrà visitar diversos elements patrimonials i així descobrir una part de la riquesa que amaga la zona entre la carena de Sant Quintí i la part mitjana de la vall de Coma, que és l’ampla i carismàtica vall que va de Bergús fins el Cardener .

Descripció de l’itinerari:
Deixem el cotxe al qm. 5 de la carretera BV-3001 que va de Cardona al Miracle, a l'alçada del trencall al mas El Mujal, o al trencall de la dreta, per on començarem la caminada.

Agafem la pista que s'enfila amunt a la dreta, deixem un trencall a la dreta i seguim, i quan fa un tomb de 180 graus l'abandonem per trencar a la dreta. Veiem l'oratori de Sant Quintí. La fornícula on hauria de ser la imatge del sant és buida. Era de fusta, i es va cremar en les guerres carlines; la nova –de guix- es guarda en el mas El Mujal.

Tot seguit trobem la pedra del francès, la qual commemora la batalla que molt a prop d'aquí, a les planes de sota, tingué lloc el 21 d’octubre de 1810 durant la guerra del francès, en la que la nostra gent infligiren a l'enemic invasor comandat pel general McDonald una dolorosa derrota.
Reculem uns metres des de la pedra/làpida i ens enfilem per un salt de la paret seca cap a les runes d’una casa i poc més amunt arribem a l'indret on s'aixecava la capella de Sant Quintí. Es pot apreciar perfectament la seva base. Panell informatiu i codi qr.

En alguns punts d’interès d’aquesta ruta trobarem un panell amb la informació bàsica del punt i també un codi qr mitjançant el qual podrem accedir a informació més completa que ens farà la ruta més amena. L'existència d'aquests panells es deu a la casa rural “espai rural Palà de Coma cal Jovellar”, que ha muntat i il•ustrat petites rutes per fer des de la casa. És de molt agrair que ens en puguem beneficiar.

Baixem pel costat nord i a la pista torcem a la dreta. El camí guanya cota fins el punt més alt del serrat de Sant Quintí en el seu extrem oriental. La vista cap a les planes del migdia i el castell de Cardona és excel•lent.

Aviat agafem un corriol a l'esquerra que va a vorejar un gran camp rectangular. A prop d'arribar al final del camp, seguint una filera de cilindres de palla, franquegem el filat de la dreta per visitar una magnífica barraca de pedra seca, que sens dubte presidia la vinya que ara és conreu de cereal. Es tracta d'una sòlida construcció quadrada, alta, amb caramull i ràfec. A la llinda de l'entrada a migdia hi ha gravada la data 1905; fa doncs cent setze anys que es va coronar. És admirable com aquestes senzilles construccions aguanten tan bé el pas de les estacions.
Seguim
La pista per on descendim de la serra només s'empra ocasionalment. És bastant dreta. Tingueu precaució. Mireu de portar sabates de bona sola grip. (De ben segur hauríem baixat millor pel corriol existent, però en la part superior està mig perdut. No descarto encalçar-lo un dia per tal de recupera'l)
Assolim la carretera de la vall de Coma i la seguim avall. Trenquem a l'esquerra quan el camp ens ho permet i ens dirigim cap al mas de cal Jovellanet i la seva remarcable explotació agro-ramadera. Passem de llarg. Un tros amunt, després que ens haguem omplert la mirada amb la mar de camps, depassem una gran bassa.

Arribem al costat del bosc de la costa i ens desviem a la dreta per anar fins una altra barraca de vinya. L'interès d'aquesta -anomenada barraca de vinya 1, ja que la 2 és més enllà- és parar esment en la gran importància que el conreu de la vinya tingué en aquesta vall sobretot des del segle XVII. (hi ha referències que aquí aquest conreu ja existia al segle X) Val la pena visitar el codi qr.

Tornem a la pista i sobrepassem ara Cal Jovellar, mas reconvertit en l'Espai Rural Palà de Coma. Cal agraïr els gestors d'aquest espai la tasca de documentació i senyalització que han fet per la contrada, que ofereixen als hostes de l'espai rural, i que tanmateix està a disposició de qualsevol excursionista com nosaltres sempre que anem proveïts amb un smartphone i l’aplicació de lectura de codis qr.

Seguim i a la dreta trobem el pou del Jovellar sota d’un gran roure. Disposa també de panell amb codi qr

Arribem a una cruïlla i ens desviem a la dreta cap el mas La Roqueta. No cal arribar-hi; molt a prop del camí una mica desviat a l'esquerra trobem el menhir de la Roqueta al costat d'un estanc d'aigua, sota l'arbreda. També disposa de panell amb codi qr.

Retornem i seguim fins el gran mas Palà de Coma, de llarga i densa història, que ha sabut arribar al segle XXI, tanmateix ben transformada, però encara es veu sortir el fum del foc a terra per la xemeneia.
L'admirem per fora i ens fixem en que té una capella adossada al cos del mas. És advocada a la Sagrada Familia. A la llinda d'entrada hi resa una bonica llegenda en llatí, i la data 1770.

Arribem a la carretera i ens desviem a l'esquerra per donar un cop d’ull a la Caseta de Palà de Coma i la volta d'entrada d'un forn al seu costat. A la llinda d’una de les finestres de la casa que dóna a la carretera s’hi pot llegir 1876.
Fem seixanta metres carretera amunt, i pel primer camí que marxa a l’esquerra deixem l’asfalt; enfilem un camí bastant recta que marxa paral•lel a la carretera. Arribem a un antic forn de teules, ara amb el sostre esfondrat. Ull! Element amb codi qr.

Seguim pel camí de sota, caminem uns cent trenta metres, passem un filat i travessem un pontet. Arribem a la pintoresca font del Camilo.
Camilo Villaró i Monell fou un cardoní que emigrà a l’Argentina a la segona meitat del segle XIX. Quan tornà, ric, s’entretingué en abellir aquest indret. Val la pena d’aturar-s’hi, admirar les obres que aquest personatge emprengué, i fer-hi un mos si ens ve de gust. La font encara raja. Panell amb codi qr.

Revoltem la font pel darrera i pugem per agafar la pista cap a la dreta. Abans d’una corba a l’esquerra veiem un filat espinós suportat amb estaques. El passem i el tanquem. Seguim ara el corriol que remunta la rasa. Sobrepassem una bassa (una mica eixuta) per la dreta i anem remuntant per la rasa.
Anirem veient pins que van sobreviure l’important incendi de l’estiu del 1998. La característica d’aquests és el seu port esvelt i la seva tofa de brancam i fullam a dalt de tot.
Trobem una altra tanca de filferro espinós i fem la mateixa operació. Ara seguim cap a l’esquerra i abandonem la rasa per enfilar-nos per la costa de l’obaga negra. Els efectes de l’incendi s’han deixat notar en el terreny. A l’indret s’hi respira un aire desolat i de nostàlgia d’altres temps millors. A la nostra esquerra s’aixeca el turó de Matamoros . Sembla que hi havia hagut una torre. Després ho comprovarem.

Ensopeguem amb una barraca de vinya preciosa. Ho és sobretot per la seva entrada, que forma un arc gòtic, ogival, únic en la contrada cardonina. L’interior està perfecte. És un bell exemplar d’aquesta arquitectura tan nostra i lligada al conreu de la vinya, el qual havia florit espectacularment a la vall de Coma sobretot des del segle XVII fins l’arribada de la fil•loxera a finals del XIX.

Seguim remuntant i en el punt en que assolim novament la carena de Sant Quintí ens trobem amb el dolmen de la barraca dels Moixonaires. Està molt malmès, tant que gairebé no es reconeix.

Baixem a la pista del Miracle i la seguim a l’esquerra. Fem poc més de tres-cents metres en que a la dreta hi ha un conreu de festuc o pistatxer; aquest és un arbre que resisteix la secada millor que l’ametller. Trobem a la nostra esquerra una bifurcació. L’agafem i deixem momentàniament la pista/camí del Miracle.

El camí al principi és ample, fa un marcat tomb a l’esquerra i es va escanyant. Veiem davant nostre el turó de Matamoros. Primer assolim la collada, on arriba o arribava camí des de la rasa del pi sobrevivent. Remuntem els pocs metres obrint-nos pas entre els romanins i altres arbusts. Dalt, un munt de pedres, vestigi esfondrat de la suposada antiga torre que havia coronat el turó. Tanmateix podem albirar la vall de Coma des d’aquest avançat mirador. Tornem al coll i anem a cercar el pas pel costat mateix de dos alts pins també sobrevivents d’aspecte semblant als que hem vist abans a la rasa. Des d’aquests anirem intuint el vell corriol tot tombant a l’esquerra i avall en direcció nord.
Anem a petar a una pista; és la que hem deixat quan hem passat el primer filat espinós.
El camí des de la collada fins la pista de baix l’haurem d’anar intuint, tanmateix no presenta cap dificultat més enllà de la d’obrir-nos pas entre els arbusts. Són dos-cents metres mal comptats, i haurem contribuït a la recuperació de vells camins del nostre patrimoni, que sempre és una bona obra.

Un cop a la pista la seguim cap a la dreta en pujada i assolim una altra pista. (Entremig hi ha un camí a l’esquerra que ens conduiria baixant a la teuleria. L’ignorem.) Arribem a la cruïlla amb una altra pista.
L’agafem cap a l’esquerra. A tres-cents cinquanta metres arribem a l’indret on havia existit l’original poblat del Palà de Coma ara dit Palà Vell i una torre de guaita; ens hem de remuntar al segle XI. La carta d’establiment d’aquest lloc es va atorgar el 1005, en l’expansió dels comtats catalans. Calia establir població en indrets defensables, amb bon domini visual, per això també hi ha la torre. Són nombroses les restes d’edificacions, i la torre encara sobresurt ben notòria sobre les seves runes. En altres murs en podem admirar algun d'aixecat en “opus spicatum”. La gran pandèmia de l’estiu del 1348 i els successius rebrots de la pesta comportaren el progressiu despoblament del nucli. (Panell i qr.)
Feta la visita hem de recular per on hem vingut, i anar seguint amunt la pista. Aquesta s’aplana, s’ajunta amb la del camí del Miracle i continuem; deixem a l’esquerra dues derivacions i arribem on la pista fa el tomb de cent-vuitanta graus, i que hem abandonat a l’inici.
Sols ens faltarà seguir-la fins on hem deixat el nostre vehicle.

He extret els talls informatius de la pàgina web “paladecoma.com”, que és la pàgina web on s’allotja la informació a la que accedim amb el codi qr present als panells dels llocs d’interès.

La llegenda gravada al portal de la capella de Palà de Coma en llatí:
NON EST HIC ALIUD NISI DOMUS DEI, ET PORTA COELI. GEN. CAP. XXIII. V. XVII. ANNI MDCCCLXX
Traducció del traductor de google:
AQUESTA NO ÉS UNA ALTRA CASA DE DÉU. I la porta del cel. GEN CAPÍTOL. XXIII. V. XVII. L'ANY MDCCCLXX (1870)
Més aviat crec que hi diu que aquesta no és altra cosa que la casa de Déu i la porta del cel, segons el llibre del gènesis...Any 1870. Però em reconec ignorant.