Vall de Llémena-Pla de la Creu-Sant Roc-Cistes-Santa Elena o Lena-el Llepard 2013-07-13 7:55

Vall de Llémena-Pla de la Creu (carretera Les Serres)-Sant Roc-Cistes-Santa Elena o Sta. Lena-El Llepard 2013-07-13 7:55
Avui amb la Cris i en Toni ens en hem anat a la Vall de Llèmena. Ha estat idea d’en Toni, que fa un temps hi havia fet una caminada i volia tornar-hi i ensenyar-nos aquest singular paisatge. Hem passant en cotxe per Girona, Sant Gregori, Llorà i hem arribat al Pla de la Creu, en el camí de les Serres, on hem deixat el cotxe i hem anat cap a munt per pujar pel bosc de l’Arimany fins a dalt de tot del Pla de Sant Roc. El Camí està molt ben indicat amb ratlles vermelles. El tram final es fa a través del Grau del Llop i el Pas de Sta. Maria. Però creiem que és més bonic pujar pel camí que hem baixat (el camí que va a Can Pere Puig), doncs és poden veure millor els cingles de Sant Roc i arriba al mateix pas.
Després hem anat per la dreta fins a l’Ermita de Sant Roc. Un indret molt bonic amb una magnífica vista (just abans ens havíem aturat al Mirador ... un balcó que dona al buit). Lamentablement un dia aquesta ermita caurà, doncs hi ha una enorme esquerda longitudinal. Les fissures a l’ample, transversals, en una volta no son gaire preocupants, però les esquerdes longitudinals, al llarg, sí que ho son. Ens preguntem qui pren cura d’aquesta ermita? A qui pertany?
Un xic després a l’esquerra hi ha un corriol que ens porta a una zona de túmuls i cistes megalítiques [Cistes de Sant Roc – Megalitisme?]. Son espectaculars -per els que ens agraden aquests indrets-, us he posat quatre exemples fotogràfics però de ben segur que al mig del bosc n’hi ha moltes més.
Més endavant hem sortit un xic del camí habitual -hem buscat , sense èxit, el Boix de la Barroca, que hem trobat a Panoramio, però no sabem la seva localització exacta-. Després més a munt hem trobat les ruïnes d’una casa (sense denominació al ICC) i ens hem arribat a l’ermita de Santa Elena o Santa Lena(en aquest cas, està molt ben conservada, probablement pel fet de que es pot arribar en cotxe). Hem trobat una bonica pell de serp.
Hem continuat fins a la masia de El Llepard i hem travessat el Torrent del Sucurrull caminant durant un llarg trajecte per un corriol ple de nummulits [Molt coneguts per estar a totes les pedres de la Catedral de Girona, són fòssils lenticulars grans, caracteritzats pels seus nombrosos enrotllaments, subdividits per septes en diverses cambres. En realitat són les closques fossilitzades del protozou marí Nummulites un tipus de foraminífer. Els nummulits comunament arriben a amidar fins a 6 cm de diàmetre.] En aquesta ocasió conformen una autèntica grava al terra ... hem caminat sobre una catifa de fòssils!! També hem trobat garoines i curculles.
I poc a poc ens hem retrobat al punt del Pas de Santa Maria. Hem baixat, sense cap corriol evident, a l’oest per intentar trobar el Cau Negre (seguint unes indicacions trobades en un track a Wikiloc). Després de trobar una fotografia del veritable “Cau Negre” puc assegurar que no l’hem vist ... però finalment hem trobar un curiós “Cau Negre” molt més petit (1x0,5 metres). L'ICC el situa el “Cau Negre” molt més a l'Oest. Us poso un text de l'Albert Aulines en un treball: “Les evidències pertanyents al bronze final només s’han localitzat en un jaciment [a Sant Roc]: el Cau Negre de Sant Roc (Bosch i Toledo, 1989). Es tracta d’una petita cavitat de 3,5 metres de profunditat i d’entre 68 i 31 centímetres d’amplada situada a la vessant del Brugent del cingles de Sant Roc, a pocs metres en direcció a l’oest de la Balma de la Xemeneia. Va ser descoberta el gener de 1981 per Àngel Bosch i Miquel Vilaró. La campanya d’excavació que hi van realitzar va permetre diferenciar fins a tres estrats, l’últim dels quals era el que presentava la major part del material arqueològic. El registre recuperat consta de formes ceràmiques (sis fragments de tassa de carena alta amb nansa de cinta elevada, un plat/tapadora decorat a l’interior amb acanalts concèntric, onze fragments de tassa carenada, 4 fragments de vas tancat amb vora decorada, 114 fragments d’urna de cos globular i una olleta de cos globular); material metàl•lic (una agulla de bonze fragmentada i moltes tiges fragmentades); material lític polit (un polidor-picador, un polidro sobre rierenc) i material tallat (una peça sobre quars). A partir d’aquestes restes arqueològics, els seus excavadors atribueixen al Cau Negre de Sant Roc una cronologia d’entre 1.200 i 650 anys BP, per tant, pertanyent al període del Bronze Final. I, a partir de la morfologia de la cavitat, les formes ceràmiques, l’urna, la tapadora, els tres vasets accessoris, l’agulla i els objectes lítics, consideren que aquest lloc hauria estat utilitzat com a sepulcre d’incineració.”
Finalment hem tornat a pujar per anar en direcció est fins a retrobar el corriol amb les senyes de color vermell ... i xino-xano cap el cotxe.
Una magnífica jornada que hem acabat a Ca la Mari, que com sempre ens esperava per reprendre forces i poder fer la migdiada!! Gràcies a tots plegats companys!
Salut i Cames!