Vall de Merlant . Porqueres.

Ens trobem amb en Martí al poble de Fares, a la carretera C-150a, i seguim junts en direcció a Banyoles, entre el km. 21 i 22 agafem un trencant a la dreta, passem per la urbanització “Caselles d’Avall”, seguim la carretera, un rètol ens indica Merlant, anem seguint la carretera principal, passem pel costat d’una dona que camina i li demanem informació, ens diu que anem bé, li diem si podrem entrar a la propietat de can Gallifa, ens diu que vigilem que hi ha una alarma. Arribem a la gran masia, a la que volem entrar toca una alarma, l’home que està ensulfatant uns horts al costat de la casa, ens mira, li demanem si podem entrar un moment per veure l’església des de fora, ens diu que és propietat privada, no li fa gaire gràcia, s’entorna cap als horts, en aquest moment arriba la dona, i entrem, donem una ullada pels voltants. Ens explica que cada any hi fan un aplec. Xerrem una mica amb la masovera, li donem les gràcies i marxem. (Després hem sabut que el 16 de juny hi faran l’aplec).
“El conjunt de can Gallifa està declarat bé cultural d’interès local. Es tracte d’una gran masia d’aspecte senyorial. La construcció es va iniciar 1902 per iniciativa de Francesc Gallifa i Gomis, un important industrial del tèxtil. És un edifici de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Les obertures estan distribuïdes de manera regular a partir de l’eix de simetria que marca la porta d’entrada, que presenta un arc de mig punt amb dovelles i una inscripció.”
Continuem amb el cotxe per la pista, apte per qualsevol vehicle, ens parem a una bifurcació hi ha un rètol que marca a l’esquerra l’Ermita, en Martí ens diu que és una Església, i no una ermita, anem a veure-la.
“L’Ermita, té l’advocació de sant Quirze i santa Julita, dos sant, el fill i la mare, que van patir persecució i martiri, i la tradició cristiana els venera junts, celebrem la festivitat el 16 de juny”.
“L’ermita de Merlant és una església romànica, construïda al segle XIII, sobre una església anterior. Va ser propietat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, documentada als segles X i XI. Té una nau amb volta de canó, construïda amb carreus regulars, amb un absis semicircular llis. La portalada presenta un arc de mig punt amb dovelles grosses i un guardapols. Ell campanar, originàriament, era d’espadanya i, posteriorment s’hi va afegir un cos sobre la volta de l’església. Saquejada durant la guerra civil ( van desaparèixer una majestat, una taula, amb pintures romàniques i les campanes), va ser restaurada el 1942 per Francesc Gallifa Rifà, fill de Francesc Gallifa i Gomis.” ( senyor de can Gallifa, mencionat abans). Deixem el cotxe al trencant que va al Soler, casa rural, comencem a caminar per la pista, a trossos ensementada, 1 km. i escaig, fins a la casa, una tanca diu que podem passar però recomana tancar la porta. La casa i l’entorn es veu molt net i cuidat, travessem i sortim per l’altre cantó, també per una tanca.
Estem en una pista, en bon estat, que s’enfila amunt, però primer anem a veure una font que hi ha a prop. Enfilem un corriol, trobem la font, però hi ha una mengera que recull l’aigua, el racó és bonic, però no se sent el rajolic tan agradable de l’aigua de la font. Tornem a la pista, i ara si enfilem amunt, a mesura que anem pujant, es pot veure una amplia vista, es pot veure el Pla de Martís, que va ser camp d’aviació a la guerra Civil. Anem pujant fins arribar a can Ginestar. Una gran casa molt ben situada, amb ermita al costat. Tot i que hi ha un cotxe, sembla més aviat hi venen els caps de setmana. Estem a plena serra de Ginestar. Continuem per la pista, que tot i que es ample, no és apte per cotxes. Anem pujant uns 4 km. entre sol i l’ombra del arbres. Quan arribem dalt, trobem un petit indicador que ens marca la torre de Ginestar cap a la dreta, doncs amb l’espessor dels arbres no es veu fins que hi som.
És una torre iguala a la “Torre dels soldats” que varem trobar a Avinyó.
He trobat aquesta informació, que crec és interessant.
“Torre de telegrafia òptica de Ginestar La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història i usava senyals a distància. La torre de Ginestar corresponia a la línia que anava entre Vic i Girona Els orígens de la telegrafia òptica La telegrafia òptica va néixer a França a finals del segle XVIII, en el període de la Revolució Francesa, amb la finalitat de transmetre avisos o novetats militars. Era un sistema visual fonamentat en les diferents posicions d'uns braços articulats situats sobre un llarg pal de fusta i amb els quals, segons la seva posició, es configurava un codi de centenars de paraules i frases. A cada torre hi havia un operador que, amb unes ulleres per llarga distància, veia la torre precedent i la següent. La seva tasca consistia a observar els senyals que s'emetien amb l'ajuda dels braços articulats i retransmetre'ls a la torre següent.”
Des de la torre, hi ha una excel•lent vista cap al llac de Banyoles, i tota la gran esplanada. Aprofitem per fer una parada i fer un mossec.
Després ens disposem a seguir, carenegem per la serra de Ginestar, un corriol al mig de plantes variades, farigola, lligabosc, estepa, que ja està florida i també varietat d’arbusts.
Carenejant per la serra, com es natural anem fent pujades i baixades, algunes suaus, i d’altres una més pedregoses, trobem alguns plans a ple bosc, semblen boscos encantats, el sotabosc és net i dona una sensació de benestar, comencem a baixar, i en poca estona arribem al Soler, i cap avall fins al cotxe.