Vall de Monestero: de Sant Maurici a l’Espatlla de Monestero per l'Estany de Monestero i la Girada Gran (Pallars Sobirà)

Vall de Monestero: Ruta lineal, d'anada i tornada, des de Sant Maurici a l’Espatlla de Monestero pel Refugi Ernest Mallafré, les Pletius de les Valls, els Cantals, la Coveta, el Prat, l'Estany de Monestero i la Girada Gran (Pallars Sobirà)

Avui, seguint amb les vacances pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, decidim fer la ruta per una de les valls més boniques i menys conegudes del PN, la Vall de Monestero, que fa molts anys que no visitem.

Per pujar a l’inici de la ruta, nosaltres lloguem un taxi 4x4 a Espot que ens deixa a l’Estany de Sant Maurici en uns 20 minuts de còmoda carretera asfaltada. Res a veure amb els sotracs continus que tenim quan fem el viatge amb els 4x4 a Amitges o a l’Estany Negre.

Com hem contractat també la baixada, la tornada la farem amb l’últim taxi que surt del llac a les 19h. (preus i horaris a consultar cada temporada per si hi ha canvis significatius)

Itinerari seguit: Parada de taxis 4x4 de l’Estany de Sant Maurici-Estany de Sant Maurici-Mirador dels Encantats-Bosc i Pont de l’Olla-Refugi guardat Ernest Mallafré-Riu Monestero-Pletiu de les Valls-Passeres de fusta de la Pletiu dels Cantals-Prat de Monestero-Estanyol de Monestero-Estany de Monestero-Pletiu de la Coveta-La Girada Xica-La Girada Gran-l’Espatlla de Monestero, punt de tornada que farem pel mateix camí de l’anada.

Bé, com deia, en un dia esplèndid comencem a caminar des de la parada de taxis en direcció a l’Estany de Sant Maurici per la passera adaptada que creua el prat herbat. Després de gaudir una estona de l’estany i de les vistes als cims de l’entorn, on destaquen els esplèndids Encantats, seguim camí en direcció al Refugi Ernest Mallafré.

El primer tram de camí passa pel magnífic Mirador dels Encantats, des d’on tenim bones vistes als Encantats i altres cims de la zona com la Roca de l’Estany.

Seguim camí i, en una cruïlla amb pal indicador, girem a la dreta per pujar al Refugi Ernest Mallafré per un bonic sender que travessa el bosc ombrívol pel Pont de l’Olla sobre el riu Escrita.

En un no res ja som al refugi guardat on ara no ens aturem, ho farem a la tornada per fer una cervesa. De totes maneres, no deixeu de gaudir de l’entorn del refugi amb els omnipresents Encantats de fons.

Seguim camí remuntant un sender magnífic que puja lleugerament en direcció a la Vall de Monestero. Trobarem un parell de cruïlles amb pal indicador que seguirem sempre a l’esquerra, per començar a remuntar el corriol fressat que marxa paral·lel al riu Monestero, que ja no deixarem en pràcticament tota la ruta.

Durant una bona estona seguirem el bonic camí empedrat que remunta la vall fins que, en sortir del bosc, gaudirem de les primers imatges del Pic de Peguera i del Pic de Mar, entre altres. Aquí el paisatge és realment brutal i només farà que millorar a la resta de la ruta.

Seguim camí amunt i arribarem a les espectaculars Pletius de la Vall i dels Cantals, amb passeres de fusta per travessar el riu Monestero. Segur que en aquesta època de l’any, amb tot verd i moltes flors, esgotareu la bateria fent fotos.

Deixem enrere les pletius i seguirem per un corriol fressat amb estaques de fusta de color groc que, salvant una graonada, en pujarà a una altra meravella de la natura, el Prat de Monestero, un bonic prat de muntanya que us deixarà bocabadats.

Al fons del prat trobaren una zona de blocs de pedra que haurem de travessar sense pressa. Passarem a tocar de l’Estanyol de Monestero, amb molt poca aigua, i després de l’últim tram de roques, arribem a l’Estany de Monestero, primer objectiu del dia.

Aquí trobem l’únic lloc a l’ombra per fer l’entrepà a tocar de l'estany. Les vistes són espectaculars, malgrat que aquest any el llac té molta menys aigua que en altres ocasions. La sequera comença a passar factura.

Després de dinar, la Carme prefereix descansar a l’estany, mentre nosaltres seguim camí en direcció al Coll de Monestero, resseguint el camí de la “Carros de Foc”.

Deixem enrere l’estany, travessem una gran catifa lila de flors d’Epilobi, o Llorer de Sant Antoni, i comencem a remuntar el corriol en direcció a la Pletiu de la Coveta, on tornem a gaudir d’un entorn privilegiat.

Poc a poc, envoltats de neret florit, anem pujant pel corriol fressat en direcció als Colls de Monestero i Peguera.

Aquí comença el tram més costerut de la ruta on, poc a poc, anem guanyant alçada fins l’Espatlla de Monestero, on trobem una cruïlla amb pal indicador. Per la dreta pujaríem al Coll de Peguera i per l’esquerra al de Monestero. Com ja es tard i la Carme ens espera, decidim iniciar la tornada desfent camí a l’estany.

Retrobada la Carme iniciem la tornada final gaudint, ara, de les vistes al nord, amb el Pui Pla i els Pics de Bassiero, al fons.

Finalment arribem al refugi Ernest Mallafré, on descansem una estona fent la cervesa, abans de fer els últims metres a Sant Maurici i donar per acabada la magnífica ruta d’avui.
Una ruta curta i no gaire exigent, sense passos tècnics, amb llocs d’una bellesa brutal i sempre envoltats de cims emblemàtics.

Per tornar una i una altra vegada.

Salut i bona caminada !