Vall del Bac (Garrotxa): antic Hostal de la Vall del Bac - Sant Miquel de la Torre - Sant Andreu de Porreres.

Anem a fer una sortida a la Vall del Bac. Seguirem una ruta d'Itinerànnia.
Venint de Castellfollit de la Roca, anem direcció a Oix i poc abans d'arribar al restaurant Can Bundància trobem un trencant a l'esquerra que posa Vall del Bac.
Aparquem a l'Hostal de la Vall del Bac. Aquest fou un dels hostals més antics de Catalunya (consta com a hostal ja al segle XVII) i punt de parada obligat per a traginers i ramaders. Ara és tancat. Seguim l'indicador cap a Sant Miquel de la Torre. Passem per Cal Ferrer i les antigues escoles de la Vall del Bac i travessem la riera de la Vall del Bac.
Trobem una tanca, passem i tornem a tancar i en un moment arribem a Sant Miquel de la Torre. Es tracta d'una església romànica situada just a tocar de la masia coneguda com la Torre de la Vall del Bac, nom que per si sol ja evoca l'origen de l'edifici: un vell castell medieval que fou patrimoni de la família Bac, família de cavallers que residí i tingué propietats a la zona. L'església es troba en estat deplorable d'abandó.
Continuem el camí que ens fa passar per sota del cementiri, travessem uns prats i ens endinsem al bosc. Després de travessar una riera (el Torrent de la Garfera), comencem el tram més dur de la ruta que ens va pujant fins a la carena del Serrat d'en Guilla.
Creuarem tot el Serrat fins a arribar a la segona ermita d'avui, Sant Andreu de Porreres, que havia estat el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac. La seva primera referència documental és de l'any 946.
Aquesta està en millor estat encara que no us imagineu res de l'altre món.
Aprofitem per dinar a la seva porxada i continuem seguint uns indicadors que ens marquen "GR".
Anem baixant fins a trobar la carretera asfaltada. En aquesta cruïlla jo recomano girar a l'esquerra i seguir la carretera fins a arribar al punt de partida, a l’Hostal de la Vall del Bac.
Nosaltres no ho vam fer així i vam girar a la dreta, seguint la ruta d'Itinerànnia, per fer una petita volta i passar pel pont dels Esquellerincs, un pont d'origen medieval. Per ell passava l'antic camí que des de Castellfollit i per la vall de Colldecarrera, portava a les terres del Ripollès. Actualment el pont quasi no es veu, amagat sota la frondosa vegetació. No val la pena donar aquesta volta.
Els dos últims km de la ruta es fan per la carretera asfaltada, no ens agrada gaire però cal dir que no hi ha trànsit, vas pràcticament sol.