Vall del Corb: Tomb per les Obagues del Riu Corb, de Llorac a Savallà del Comtat (NO RECOMANAT L'INICI)

HOLA,

COM ES POT VEURE EN ELS COMENTARIS DE CAMINADORS QUE HAN PATIT EL TRAM SENSE CAMÍ PER LES OBAGUES, ENS VEIEM OBLIGATS A DESACONSELLAR SEGUIR LA PART INICIAL DE LA RUTA.

EN TOT CAS, LA RESTA ESTÀ PROU BÉ.

ESPEREM PODER TROBAR UN RECORREGUT ALTERNATIU EN BREU.

GRÀCIES!

Aquest itinerari el fem per un indret molt singular i poc conegut, encara.

Ens trobem a la conca alta del Riu Corb, la que va des del seu naixement a Rauric, a prop de Sant Coloma de Queralt, fins a Vallfogona de Riucorb, vila que paga la pena de visitar amb les seves cases de pedra i les constants referències al seu famós Rector de principis del segle XVII, l'escriptor Francesc Vicent Garcia i Torres (a prop hi trobareu el Balnerari,que si no el coneixeu de ben segur que us sorprendrà ... amb un bon punt de melangia).

Des del primer dia que vàrem fer el recorregut per carretera que hem tingut la sensació de que la Vall del Corb es tracte d'una terra amb molta història, des de les èpoques més pretèrites. La seva mida, el seu microclima, la seva vegetació, la distribució dels pobles, ... Per què? Ja ens ho direu si us passa també.

Encara que som dins de la comarca de la Conca de Barberà, geogràficament ens trobem a l'altiplà segarrenc i, de fet, sobre tot a la part de Savallà, en terra dels Comalats.

Llorac, que es el poblet d'on sortirem, queda més o menys a meitat de l'Alta Vall.

Anem a trepitjar l'espai natural protegit (EPN) de les Obagues del Riu Corb.

Anem a gaudir de la natura. Hi trobarem molt de roure i els experts hi podran gaudir de moltes singularitats botàniques, de plantes plantes submediterrànies i euro-siberianes molt poc habituals a casa nostra (Buxus sempervirens, Melampyrum pratense, Melampyrum cristatum, Daphne laureola, Juniperus communis o Amelanchier ovalis, per exemple).

Sortim per la part de dalt del poble, després de visitar per fora l'església de Sant Joan, i quan arribem a una bifurcació, agafem cap a la dreta, cap a l'oest. Seguim el camí de les Parades.
Gaudim del verd dels camps de cereal a la dreta que es mouen com si d'un mar es tractés.

Poc abans de que s'acabi la pista, entrem per un senderó a la dreta que quasi no es distingeix. A partir d'ara i al llarg d'uns 700 metres anem seguint corriols poc marcats i que de vegades costen de veure. Diríem que només hi deuen de passar caçadors de molt tant en tant ... Però quin bosc més fantàstic! És un tram difícil, on recomanem gps, però que passa pel bell mig de l'obaga.

Trobem una pista també poc usada i la seguim, pujant en ziga-zaga, fins que trobem una altre pista també de terra que seguim cap a l'esquerra i que ens du a dalt de les Serres. Tota l'estona per dins de l'obaga.

Quan som dalt, ja veiem Savallà del Comtat, en un paisatge diferent, els Comalats. La visió de les restes del castell (i de les antenes del costat) són un dels referents des de molts indrets de la Conca i més enllà.

Visitem les restes del castell, d'estil renaixentiste. Ens agraden les finestres que hi resten (sembla ser que moltes parts del castell original van ser portades pels seus propietaris al palau que tenien a Perelada). Ens sap greu veure l'estat en que es troben les restes.

Passegem pel bonic poble de Savallà del Comtat, que queda a la part de solana (i per tant arrecerat del vent del nord) i fem la tornada de manera molt més ràpida seguint les indicacions del camí/pista que uneix ambdós pobles.

Per cert, al llarg del recorregut, cada certa estona hem pogut anar veient alguns dels altres nuclis de Llorac, com ara Albió (molt recomanable el seu formatge, Sant Gil d'Albió) o La Cirera.

A Llorac hi podeu trobar el bar-restaurant l'Aixopluc, 977880884 / 977881132. Que tingueu bona taula!

Finalment, si voleu conèixer més d'aquest tros de món, a banda de visitar-lo (i anar, per exemple, als carrers costeruts i medievals de Guimerà), us recomanem llegir el llibre de l'admirat i fill d'aquestes terres (Rocafort de Vallbona) Lluís Foix La marinada sempre arriba i també el Batecs del Corb, molt simpàtic recull de 33 pinzellades de gent que habita la Vall, escrit per en Pau Bori (Sant Martí de Maldà)... que si saludeu, pot-ser us convidarà a una cervesa.

I això és tot. Esperem que gaudiu de l'indret si el visiteu.

Salut i botes.
www.ambotes.com