Vall del Glorieta, niu de l'Àliga, pas de l'Escaleta. Alcover i Mont-ral, Alt Camp

Avui ens disposem a conèixer un bell i amagat indret del nostre país -i no per això poc visitat- que val la pena de recórrer: la vall del riu Glorieta. Farem a més una incursió plena d'emoció cap els cingles de Glorieta, on hi trobem un pas molt estret, que amb l'ajuda d'una escaleta ens permet travessar la cinglera i situar-nos a la Plana de Pejan, sota del bonic poble de Mont-ral. Per un relleix dels cingles anirem cap a ponent per tornar al punt d'origen baixant pel camí natural del Glorieta.

Hem xalat tant pujant com baixant, malgrat fem uns vuit-cents metres de tram comú, entre la central i la cruïlla per anar al pas de l'Escaleta.
Ens hem sadollat els sentits amb l'aigua, de la seva lluentor i la seva remor, i hem transitat per antics camins, antany curulls de trànsit degut a les activitats productives, i avui igualment transitats degut a la necessitat d'omplir el lleure.
Tan se val si remunteu la vall en un sentit o altre de la ruta fins la cruïlla on s'agafa el corriol del pas de l'Escaleta, però cap el pas és recomanable fer el camí de pujada, no pas de baixada; aquest corriol està fitat, i també el veureu fressat, però no és evident. En diversos moments us caldrà explorar a un costat o altre per trobar el rastre o la fita que confirmarà si aneu bé. El més assenyat i recomanable és seguir el trac amb un bon aparell GPS. Aquests aparells a prop dels cingles distorsionen, ja que poden perdre en algun moment el senyal d'alguns satèl·lits. Cal superar alguns grauets que no presenten cap dificultat per a excursionistes avesats, però sí per a qui té limitada la mobilitat.

Aviso que el punt de partida de la ruta -Aparcament del Mas de Forès- és de pagament: 10€. La tarifa s'aplica els mesos d'estiu i els caps de setmana. L'alternativa per no haver de pagar si hi aneu en cap de setmana o els mesos d'estiu seria començar des del pla de Pejoan, però aleshores es comença baixant i la tornada és tota de pujada tret d'alguns trams fins el pontet sota la central.

De l'aparcament seguim gairebé planerament el corriol que marxa pel costat de la séquia del molí de Forès, fins que el camí s'ajunta amb una pista. Allí es bifurca el nostre itinerari; ara seguim el camí que marxa més a l'esquerra, baixant, i tornarem pel que ve de la dreta. Anirem remuntant el curs del Glorieta per la seva riba dreta (tindrem el riu a la nostra dreta). El camí discorre per pista, ja que és per on s'accedeix a algunes propietats que a dia d'avui no sembla que tinguin gaire vida. És ombrívol.
Poc després de depassar una pista de tennis de la propietat de la nostra dreta travessem el Glorieta i comença la pujada cap a la central.
Des de la central baixem a visitar l'idilic indret del Niu d'Àliga. Tornem a la central i seguim remuntant, ara cap a la Bassa de la central. Aquesta instal·lació regulava el cabal que alimentava la central hidroelèctrica. Des de la bassa fem una marrada a l'esquerra on s'obre una panoràmica de la vall. Tornem al camí principal, el seguim cap a l'esquerra i molt poc després, a la nostra dreta, surt el camí del pas de l'Escaleta cap els cingles de Glorieta, l'imposta dels quals podem albirar gairebé inexpugnables.
Aquest camí no és evident, ja que transita per alguns trams rocosos on el rastre no és visible. Cal cercar les fites i orientar-se amb el GPS. En metres lineals, fins el pas n'hi tenim uns tres-cents, tanmateix trigarem ben bé 15 minuts Naltros vam trigar una mica més ja que per error ens vam acostar fins la base d'una paret on hi havia uns escaladors.
El pas té una llargada d'uns 10 metres i una amplada de 50 cm.
Passat el pas seguirem remuntant i revoltant la renglera de cingles fins a situar-nos en un relleix que es va obrint a mesura que avancem cap a ponent.
Aviat serem a la Plana del Pejan, a tocar d'una urbanització. Allí torcem a l'esquerra i comencem la baixada per una pista encimentada. La deixarem per agafar a l'esquerra el camí del Glorieta, que primer comença molt ample i pedregós.
Arribem on una barrera de troncs sembla tancar el pas. Des d'allí baixem a fer un cop d'ull a l'indret de les Fonts del Glorieta, tot i que d'aigua el riu ja en porta, ja que no neix pas aquí. S´hi forma una gran tollada; el lloc és frescal i bucòlic.
Tornem a dalt i depassem la pressumpta barrera, que és per on segueix el camí encara que no ho sembli d'antuvi.
Passem pel costat de l'antiga bassa, ara eixuta i colonitzada pel bosc. Arribem a l'antiga central i continuem fins a la part de sota de la mateixa. Allí prenem el camí que marxa a l'esquerra pel pont. Aquest és el camí tradicional de la vall del Glorieta. Un camí preciós que ens parla de l'antiga explotació agrària d'aquestes terres. Molt aviat passarem entre el mas de Xarrumba i el de Camaprim. Admirarem antigues parets de pedra seca. Més enllà travessem un altre pontet de fusta sobre el torrent del Mas de Miró (a dia d'avui, sec)
Finalment anirem a parar a la pista, que haurem de seguir uns centenars de metres fins l'aparcament on hem deixat el vehicle.