Vall dels Horts

De nou anem a fer un trajecte pel sud de la comarca, al Segrià Sec, format per un conjunt de municipis que s’han unit per col·laborar en un projecte de desenvolupament comú. Aquest municipis tenen uns trets semblants, orografia similar i agricultura de secà, majoritàriament olivera i ametller. Encara que amb l’arribada de les irrigacions massives s'està modificant el cultiu.
Ens dirigim a Llardecans on deixem el cotxe a la plaça de la Bassa Vella, antiga bassa de bestiar reconvertida. Emprenem el trajecte pel carrer del Raval, creuem la C12, seguint la GR 65-5, camí de sant Jaume, sabem que és GR el ICC, ja que no hi cap marca. Ens dirigim a la Vall dels Horts/Vall Major, curs d’aigua que els pagesos utilitzaven pels cultius, en aquesta zona si troben diverses construccions de pedra seca, pous, basses, molins, rentadors, marges...La zona, situada entre Maials i Llardecans estava bastant abandonada, però últimament a estat arranjada i senyalitzat un recorregut.
Al arribar a Lo Comellar deixem el GR i seguim per l’esquerra, anem a buscar el camí de la Mina, prop del mas de Pereta trobem el primer element d’arquitectura popular, la bassa de pedra, una bassa circular amb una escalinata de cargol que s’emprava per poder baixar al nivell de l’aigua i recollir-la. Està envoltada d’un perímetre de seguretat per evitar accidents que no deixa veure bé la construcció. Prosseguim per les Planes de la Mina fins al Mas de Moià, antiga construcció de pedra seca, abans era imprescindible disposar d’una cabana a tocar de les terres de treball per la distància amb el poble, Al costat hi ha una zona de pícnic i prop una paret de pedra seca de més de dos metres d'alçada, amb unes escales per accedir al bancal superior, també té una obertura per amagar les eines. Unes passes més endavant trobem el rentador, un gran safareig, possiblement el més gran d’aquest territori, que aprofita la sortida d’aigua de la mina de la roca. Després arribem a una zona on està senyalitzada com museu a l’aire lliure, un espai delimitat i amb senyalització explicativa, format per diversos tancats, masies i antics horts. Creuem un pont de fusta sobre una canal de pedra seca i entrem a un tancat amb un pou de pedra amb dues piques de pedra i unes canals de pedra.
Seguint el curs de la Vall anem a buscar el camí de Llardecans, on localitzem un grup d’antigues masies i un molí fariner, hi ha un pou de pedra amb una sínia. Seguim cap al camí de Flix, un cop allí ens desviem a l’esquerra seguint les indicacions de la senyalització vertical. Passem per les granges del Sastre i el mas del Metge, agafem el camí de la Comantergue per anar a veure una cabana de volta de grans dimensions encaixada al marge del tossal i el pou dels Aubins, antic pou de pedra situat sobre la riera de la Vall dels Horts, construït en pedra seca i en el qual s’hi poden apreciar els detalls i les diferents parts del funcionament. Continuem cap al camí de Bovera, per anar a veure el pou del molí fariner, però no trobem camí marcat, passem camp a través fins trobar un camí bastant perdut fins a trobar el Pou del molí, construcció es va situar sobre una altra més antiga, la qual es va modernitzar amb un seguit d’equipaments metàl·lics i engranatges. Aquest espai va ser arranjat fa un temps però ara està en estat d'abandó. Retornem al camí de Bovera que coincideix amb el GR i cap a Llardecans, passant per davant la cooperativa Verge de Loreto. Hem tingut un dia fred però radiant amb molt bona visibilitat, hem pogut veure els cims nevat del Pirineu.