VALL D'HORTMOIER.

Una sortida espectacular, fàcil i amb molts al·licients: esglésies romàniques, arbres monumentals, rieres d'aigua transparent i un entorn envejable. La ruta no té cap dificultat tècnica. Els que tinguin vertigen aconsellem no anar a la font de les Escales doncs hi ha un pas sobre taulons una mica complicat, sinó tornar pel camí d'arribada a l'ermita de la Mare de Déu d'Escales fins el Puig i agafar el camí senyalitzar fins a Oix. La ruta coincideix en part amb el Gr i en part amb un PR.

Comencem a Oix, passant per sota de l'església de Sant Llorenç, per sota el Castell i fins a Can Pei, on continuem per una pista que segueix la Riera d'Oix fins arribar al cap d'uns 3 km al Pont trencat. Aquí seguim la pista de l'esquerra i anem cap el congost que forma la Riera de Baget. Aquest congost té la particularitat que a l'altre cantó hi ha el pas dels Liberals que és per on tornarem. El congost és atractiu i amb bonics els gorgs al fons de la riera, amb aigua molt neta.

Seguirem a tot hora pel costat de la riera de Beget, per una pista en la que hi veiem molts avellaners, pollancres i fins i tot castanyers. Al final trobarem una porta i mentre la pista marxa cap a l'esquerra, nosaltres hem de seguir un corriol per la dreta que ens obligarà a creuar la riera. Avui no hi havia cabdal, però en època de pluges cal anar amb compte.

Pocs metres més enllà trobarem un gran prat amb uns roures centenaris impressionants, en diuen el Roures del Rei. Cal anar amb compte per no perdre el camí que va pel costat dret del prat fins a creuar el Torrent del Toll (també sec). Just després del torrent iniciem una pujada però ràpidament hem de seguir un corriol que surt per l'esquerra i que ens enfilarà fins a Sant Miquel d'Hortmoier.

L'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier és una església romànica, amb un enorme campanar d'espadanya, una nau orientada a llevant i un absis sense arcuacions. No es pot entrar però si veure l'interior. Està situada a la part alta d'un prat amb fantàstiques vistes a la Serra de Bestracà.

Sortim des de l'absis de l'ermita cap a la part de llevant del prat on hi trobem una pista que ens portarà a la casa del Ripoll que cal evitar agafant la desviació de l'esquerra sempre seguint la pista. Caminarem per la pista fins el torrent de les Teixoneres, on ens desviarem a la dreta per anar a trobar el GR que ens portarà de dret cap el Pas dels Liberals.

Aquest pas és un camí excavat a la pedra i amb fantàstiques vistes sobre el camí d'anada i la riera de Beget. No sabem d'on ve el nom però intuïm que es deu correspondre amb les batalles de la tercera guerra carlina quan les tropes governamentals varen intentar esquivar Castellfollit de la Roca per socórrer Olot. Es un pas molt curiós amb mur de protecció i tot.

Un cop passat el pas ens trobem al Puig on un cartell ens indica que cal seguir pel camí de l'esquerra en direcció a l'ermita de la Mare de Deu d'Escales, una altra ermita romànica amb una rectoria al davant en unes pèssimes condicions de conservació. No obstant, el l'ermita destaca per la seva alçada i la seva situació, amb un campanar de torreta i una nau de volta amb un absis sense decoració.

Sortim pel camí de la Font, que en suau baixada fins a trobar un torrent. El pas del torrent es fa sobre dos taulons de petita amplada i sense gaire estabilitat ja que fimbregen. Aconsellem als que tenen vertigen baixar fins el torrent i pujar grimpant o tornar enrere fins el Puig i seguir el camí marcat. La font d'Escales és abundant malgrat la sequera.

Des de la font un corriol ens baixarà amb forta pendent fins a la riera de Beget, que creuarem pel millor lloc que trobem per tal de buscar el camí de sortida per l'altra riba. des del punt on nosaltres hem creuat hi deu haver uns 10 metres riu avall, fins un corriol que s'enfila fort i està marcat amb un punt blau i que ens portarà als camps del Bac.

Un corriol molt fresat ens portarà fins una cova de molt fàcil accés de manera que no hem pogut evitar entrar-hi. No hi hem vist animals ni rat-penats. Seguim el camí fins a creuar la riera per anar a sortir al Pont Trencat altre cop. Però no desfarem el camí d'anada sinó que agafarem el corriol que un pal indicador ens assenyala com a Oix pel pont romà.

Primer el corriol ens enfila al Pla d'en Pei i després ens porta al pont romà que ens ha sorprès per la seva elegància. Des d'aquí fins al punt de sortida és un moment, fàcil i tranquil pel costat de la riera d'Oix. Ens ha agradat molt i pensem que ara quan comenci el canvi de color de les fulles pot ser encara millor.