Vall d'Hortmoier: ermita de Sant Miquel i roures monumentals

Comencem la ruta prop de Can Pei, passat Oix a mà dreta. Seguim la pista tota l'estona tot travessant la riera d'Oix un parell de vegades. Després anem guanyant alçada mentre el camí s'encara cap a NW. Veiem la cresta del Ferran a la dreta, i anem vorejant tota l'estona la riera de Beget. Ens descalcem per poder travessar la riera i arribar al pla dels roures monumentals d'Hortmoier. Podem veure ja l'ermita. Tornem per l'altra banda del riu, vorejant-lo, fins que trobem la passera del GR 11, on recuperem el camí d'anada per arribar al punt d'inici. El desnivell surt equivocat, hi ha poques pendents en general.

"L’Alta Garrotxa és terra aspre i feréstega on nombroses espècies vegetals arrelen amb força als indrets més insospitats i enclotats. Però no tot són cingles paorosos, clots escarpats i congostos en aquesta contrada. Entre les poblacions de Beget i Oix, els cingles donen pas a un bonic pla entre muntanyes i la riera de Beget; és el Pla de Plancesilles. En aquest pla és on hi ha dos dels exemplars de roure pènol (Quercus robur) més importants del país: els roures d’Hortmoier.
Hi havia tres imponents roures però malauradament un estava infectat per una plaga de fongs i una forta ventada el va abatre el 1996. Dels altres dos podem dir que les seves colosals mesures són 27 m i 30 m d’alçària respectivament i de capçada mitjana 28,6 m i 31 m. La seva antiguitat es calcula com a mínim en 450 anys.

En una època en què la fusta era emprada per tot, els boscos d’aquesta part de la Garrotxa eren ideals per a fer-ne l’explotació i la bona fusta dels roures era molt utilitzada per la marina espanyola al segle XVIII. Segons l’ordre de 31 de gener de 1748 de Ferran VI els propietaris de boscos no podien tallar els arbres que la marina marcava com a idonis per a vaixells. Segurament per aquest motiu els roures d’Hortmoier (per això també es coneixen com a roures del Rei) van salvar la vida per estar marcats per a fusta de vaixells, fet que posteriorment no es va fer, segurament per la seva situació remota i aïllada. L’any 1988 la Generalitat de Catalunya va declarar-los arbres monumentals."(http://monverd.org/natura/2013/04/24/els-roures-dhortmoier-gegants-de-lalta-garrotxa/)