vall d'incles

Sortint de Soldeu el Tarter, a mà esquerra una carretereta ens condueix fins el fons de la Vall d'Incles. El recorregut en cotxe ja és en si part de l'alicient d'aquesta bonica ruta.
Al final de la carretera cal deixar el cotxe al pàrquing i agafar un caminet que una vegada travessat el pont de Baladosa s'enfila suaument per la banda dreta del riu Juclar.
A mà esquerra un sender es desvia cap al Siscaró però nosaltres continuem fins arribar al pont de pedra del Travenc (1928 metres) que travessa el riu. L'indret és encantador, amb bones vistes i unes tauletes per fer pícnics, barbacoa i una font.
A partir d'aquí el camí es fa més estret i costarut però fàcil de seguir i sense cap complicació. Arribem a una zona amb uns quants salts d'aigua i bones vistes del recorregut que hem fet. Estem ja per damunt dels 2000 metres d'alçada i el paisatge comença a canviar. Una passera de fusta ens facilita el pas i continuem muntanya amunt entre grans roques, fins arribar al magnífic mirador de la Pleta, des d'on podem veure una panoràmica de tota la vall. Una mica més amunt trobem les restes d'una cantina i una obertura per on canalitzaven l'aigua.
Un petit esforç més i ja som al refugi del Juclar(2310 metres), amb bones vistes cap a l'estany i la vall. Nosaltres hem seguit una ruta que s'enfila per les roques, i va vorejant l'estany des de dalt, el camí no sempre és del tot clar però cal estar atent a unes marques grogues que ens van guiant. De seguida veiem l'estany segon de Juclar, força més solitari i salvatge que el primer. Nosaltres hem optat per baixar a fer un mos arran d'aigua i donar per acabat el recorregut, tot i que es pot continuar amunt fins per exemple el coll de l'Alba amb boniques vistes cap al vessant francès.
Hem tornat al refugi per la passera que separa els dos estanys a tocar de l'aigua i a partir d'aquí ja només ha calgut desfer el camí que havíem fet a l'anada.La tornada però l'hem gaudit moltíssim per les boniques vistes que es tenen tota l'estana cap a la vall.
Una vegada arribats al pàrquing hem volgut passejar una estoneta més pel camí de les obagues, que ens ha permès gaudir d'un paisatge més pla, del riu, dels seus meandres , el pont de la Bona vida, la vegetació de rivera i el petit nucli amb 4 edificacions de pedra, han estat un bon final per aquesta bonica sortida.
Un recorregut que tot i la pujada sostinguda és còmode i per tant assequible, està molt ben senyalitzat i no suposa cap risc quan no hi ha neu. Nosaltres l'hem fet amb molta tranquilitat en unes 5 hores i escaig, descomptant les parades.