Vall-llobrega, Castell, Cim Montagut, Can Sabat, Vall-llobrega, 26.07.2017

Pont de la Creu

Bé cultural d'interès local Pont de la Creu és una obra del municipi de Vall-llobrega (Baix Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció. Es tracta d'un pont de petites dimensions (uns 10 metres de llarg i uns 2,5 d'ample) construït en pedra i pavimentat amb petits còdols. Té baranes a les dues bandes, també fetes de pedra. L'accés oest està format per quatre esglaons de petita alçada que arriben fins a la plataforma superior on es troba la creu, en un eixamplament del pont a la banda sud. L'accés est en canvi, tan sols té tres esglaons que també s'entreguen a la plataforma superior que en aquest punt no s'eixampla. El parament dels murs nord i sud és irregular amb pedres de procedència local de dimensions petites i mitjanes. Al mur nord hi ha un petit contrafort que reforça la zona de la barana a l'alçada del darrer esglaó. La irregularitat del parament contrasta amb les lloses que embelleixen la part superior de les baranes i que culminen cadascun dels esglaons, col·locades en posició horitzontal. El pont està format per un sol arc de mig punt. La imposta està formada per carreus rectangulars de la mateixa mida. Aquestes dovelles estan col·locades radialment. La llum de l'arc és de petites dimensions, i no arriba als dos metres. Història No se sap quan va ser construït el pont. Se sap però que ja existia al segle XIII. Forma part del camí ral que va des de Palamós a la Bisbal. Els bisbes s'aturaven en arribar al pont abans d'entrar al poble en processó. Avui dia encara conserva el seu paper dins de la tradicional processió del dia de Rams i el dia de Corpus. El pont tal com el coneixem avui dia és fruit de l'obra de restauració que van dura a terme Marc Pont i Francesc Trujillo l'any 1998, tal com consta a la placa commemorativa que hi ha en un costat. L'any 1950 ja havia estat restaurat i s'hi va col·locar la creu que li dóna nom. La darrera gran transformació però, data del segle XIX. Aleshores es va pavimentar amb còdols i s'instal·là la creu de terme sota la qual figura la data 1894.

Coll de Vila-Romà

Punt entre el cim de Montagut pujant i a l Esquerra baixant fent cap el Castell, o a l´inversa.

Inici pista dreta

Cim de Montagut

El Montagut és una muntanya de 266 metres que es troba entre els municipis de Palamós i Vall-llobrega, a la comarca del Baix Empordà. En el puig es troba el Dolmen de Montagut, que només conserva 3 lloses en el seu estat original i les restes del que havia estat el túmul que el cobria. El desastrós incendi del passat mes de març que calcinà l'entrada natural de Palamós cap a les Gavarres, deixà al descobert una gran quantitat d'elements patrimonials que ens recorden que la vall de Bell-lloc ha tingut presència humana des de fa mil·lenis. L'empremta d'aquesta activitat humana es veu reflectida en el recull de fotografies que podeu veure avui. El dia que vaig anar a fer les fotos, es donà l'agradable coincidència que també hi havia el conegut historiador local Gabriel Martín Roig, amb el qual vàrem poder descobrir algunes inscultures prehistòriques d'uns 4000 anys d'antiguitat que encara no estaven documentades., així mateix, també es van poder veure perfectament altres elements prehistòrics que ja eren coneguts, com les inscultures de Montagut Petit o el mateix dolmen de Montagut. Si voleu més informació sobre aquestes noves descobertes, us comunico que en la propera entrega de la revista del Baix Empordà podreu llegir un article molt interessant de Gabriel Martí Roig on es parla d'aquest tema. A part de vestigis prehistòrics, també es constata la forta activitat agrícola que hi havia hagut en aquest sector al llarg de tota l'Edat Mitjana i fins a la primera meitat del segle XX. L'efecte devastador de les flames deixà al descobert antigues parets i barraques de pedra seca que acompanyen aterrassaments on antigament s'hi plantava vinya, olivera i altres cultius típics mediterranis, els quals havien estat substituïts pel creixement del bosc. La manca d'una gestió adequada d'aquesta massa boscosa, acabà siguent una de les causes de la ràpida propagació de l'incendi. De ben segur, caldria posar en consideració la recuperació d'alguns d'aquests antics cultius, ja que poden esdevenir un excel·lent tallafocs i afavorir una major biodiversitat que no pas la que podem trobar en un bosc atapeït i continu.

Corriol esquerra

Castell de Vila-romà

El Castell de Vila-romà és un castell declarat bé cultural d'interès nacional del municipi de Palamós, proper a la vila de Vall-llobrega (Baix Empordà). Història. Es tracta d'una fortalesa documentada el 1276. El nom de Vila-romà prové d'una antiga vil·la romana que hi havia al lloc de Palau. Els diferents autors daten l'origen de la construcció en èpoques molt diferents. Però el que hi ha de cert és la primera data documental de 1276 quan el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, comprà el castell per 45.000 sous als hereus de Pere Alemany. Pere III el Cerimoniós l'any 1371 l'incorporà a la corona d'Aragó. Sembla que posteriorment també va pertànyer al duc de Sessa, senyor del castell de Calonge. La curta i poc esplendorosa vida de la fortalesa acaba el 1812 amb l'ocupació francesa durant la qual fou volat. Des de llavors els seus murs s'han anat enrunant.. Arquitectura Les runes del castell s'alcen en un replà del vessant meridional de Montagut. Del castell queden notables restes de murs i torres una circular i tres rectangulars. A la part central s'aixeca un mur d'uns 10 metres, segurament el que resta de la torre de l'homenatge de planta rectangular, amb una obertura que havia estat un finestral sota el que hi ha una espitllera i una filera d'opus spicatum. Afegida a la base hi ha una construcció amb volta de canó (cisterna recoberta d'estuc rogenc). Al costat sud hi han els estatges que conserven les arcades de mig punt. L'entrada al recinte devia estar a la banda S-E on hi ha dos torres rectangulars d'uns 7 metres de factura més tardana en la part superior. La torre N-E conserva dos murs d'uns 10 metres amb merlets rectangulars i espitlleres, i a la part baixa es veu l'arrencada d'una volta. Els murs, en general, fan una amplada d'1,20 metres i són fets amb pedra de granit i pissarra sense escairar.