Vallbona, Cal Bota, Castell de Cabrera, cementiri de Capellades, Capellades, Vallbona. 09/01/2022

Download

Trail photos

Photo ofVallbona, Cal Bota, Castell de Cabrera, cementiri de Capellades, Capellades, Vallbona. 09/01/2022

Author

Semitiel

2,337 263 1900

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 6.03 mi
Elevation gain: 1,155 ft
Technical difficulty: Difficult
Elevation loss: 1,115 ft
Max elevation: 1,302 ft
TrailRank: 36
Min elevation: 1,302 ft
Trail type: One Way

Moving time: one hour 18 minutes
Time: 2 hours 13 minutes
Coordinates: 1238
Uploaded: January 9, 2022
Recorded: January 2022

Be the first to clap

near Cabrera d'Igualada, Catalunya (España)

Viewed 158 times, downloaded 2 times

Trail photos

Itinerary description

Sortim de Vallbona en direcció a la carretera C-15 / Cal Bota. Una vegada creuem el riu Anoia i Cal Bota, d'allà fins el Castell de Cabrera ens trobem amb una forta pujada i sense un camí de referència, el que fa força difícil aquest tram i per aquest motiu qualifico la ruta de difícil. La resta de la ruta és fàcil. Una vegada arribem a la carretera ens trobem amb la creu de terme i el Castell de Cabrera ràpidament. Passem per davant de la creu per un terra pedregós que ens fa passar pel cementiri de Cabrera, i continuem pujant fins al carrer de Sitges, on a mà esquerra agafem un corriol molt maco que ens porta quasi fins el cementiri de Capellades. Una vegada al cementiri, la ruta fa baixada pràcticament fins arribar a Vallbona. Baixem fins la Bassa de Capellades i continuem la carretera en baixada fins quan estem a punt de sortir del poble que agafem el camí de la Costa del Manel, que nosaltres farem en baixada. Allà enllacem pel pont amb el camí Ral d'Aragó que ens porta fins a Vallbona, punt d'inici i final d'aquesta ruta.
NOTA: Quan estava arribant a Vallbona, al camí de Can Antoni Solà, em vaig quedar sense bateria al mòbil ! La ruta continua uns metres més enllà just on vaig fer la sortida.

Waypoints

Riu Anoia per Cal Bota.

L'Anoia és un riu de Catalunya, afluent del Llobregat pel marge dret. El riu neix a l'Altiplà de la Segarra en quatre punts en els municipis de Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Montmaneu i Argençola; quan s'ajunten les aigües al municipi de Jorba es pot parlar pròpiament de riu Anoia. A la seva llera hi ha viles com ara Igualada, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i, finalment, Martorell, on desemboca al riu Llobregat. L'únic embassament de la conca és el pantà de Sant Martí de Tous, un petit embassament d'1,3 hm³ a la riera de Tous, però entre 1880 i 1973 s'havia projectat la construcció de la presa de Jorba al mateix Anoia, i fins i tot va arribar a ser inclòs al pla d'Obres Públiques del 1943 i a licitar-se les obres el 1951. Si s'hagués construït, hauria estat de 4,5 hm³ de capacitat i hauria permès regar 1.270 hectàrees. El riu Anoia és un riu bastant contaminat, degut a les fàbriques tèxtils, les quals abocaben residus químics, que van estar en funcionament el segle passat

Cal Bota.

Edifici de grans proporcions situat a tocar del riu Anoia. En origen va ser un molí fariner, posteriorment una fàbrica de mantes i encara més tard una fàbrica de filats que va subsistir fins al 1956. Té planta rectangular i està cobert amb teulada a dos aiguavessos. L'edifici original va ser esfondrat per una rierada l'any 1842. Un cop reconstruït va patir un incendi el 1870 i es va tornar a refer, sempre aprofitant estructures de segles anteriors.

Creu de terme de Cabrera.

Creu monumental del segle XIII-XV, situada a la urbanització del Castell de Cabrera. A la vora de l'antic camí empedrat que duu al castell es conserva el basament i el fust d'una creu de terme gòtica, probablement del segle xiv, que degué ser mutilada amb els aldarulls de l'any 1936. Afortunadament, es conserven algunes fotografies antigues que ens recorden el seu aspecte original.

Panoràmica des del Castell de Cabrera de Vallbona amb la muntanya de Montserrat al fons.

Vallbona d'Anoia és un municipi de la comarca de l'Anoia que té uns 1400 habitants. La Festa del Roser de Vallbona d'Anoia forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.[

Castell de Cabrera.

El Castell de Cabrera és dalt d'un turó a Cabrera d'Anoia (Anoia). És un castell termenat documentat el 1051, construït a fi de vigilar el camí ral d'Aragó, a l'indret del congost de Capellades. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. Se'n conserven restes romàniques de la muralla, al costat de la masia de can Móra i la capella de Sant Salvador. De l'antic castell de Cabrera, posteriorment palau residencial, només se'n conserven uns panys de paret de muralla emmertelada formada de grossos carreus, perforats amb sageteres del clos que protegia la fortalesa. L'aparell és fet amb blocs de pedra amb el predomini de les formes allargassades, només escairats i disposats en filades horitzontals estretes, lligades amb un morter de sorra i calç.

Panoràmica de Capellades des del cementiri.

Capellades és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia. Amb gran tradició industrial des del segle XVIII, compta amb nombroses i molt importants empreses papereres, tèxtils i de components elèctrics i mecànics. És especialment rellevant el Museu Molí Paperer, autèntic referent a escala mundial.

Bassa de Capellades.

És una gran bassa situada al centre de la vila, i constitueix un dels punts d'aflorament natural de l'aqüífer subterrani Capellades-Carme, que té la superfície de tres cops la ciutat de Barcelona. En la prehistòria, el sobreeiximent de les seves aigües va donar lloc als travertins de Capellades, tot formant el Capelló. Aquest espai va donar xopluig a neandertals, i els diferents abrics constitueixen avui dia un dels jaciments arqueològics més importants d'Europa. Aquestes mateixes aigües van servir durant l'Edat Mitjana per fer funcionar molins de farina. Posteriorment, al segle XVIII i canalitzades pel Rec del Corronaire, arribaven als 16 Molins de la Costa, dedicats a la producció de paper. Amb totes les implicacions que l'aigua de la Bassa ha tingut per al desenvolupament de Capellades, és el símbol de la vila.

Font de la Història.

Font de la Història a l'entrada a Capellades.

Costa de Cal Manel.

Camí Ral d'Aragó.

Un camí reial (també anomenat camí ral o camí real) és un camí públic principal, que en el seu temps era l'equivalent a les carreteres. Històricament formava part del patrimoni de la corona o patrimoni reial, d'aquí el seu nom, i estava sota la seva protecció. Eren emprats no només pel rei i els seus exèrcits, sinó també com un eix de comerç per a tots els qui volien portar la seua mercaderia a les ciutats i viles. Hi regia un codi, com el codi viari d'avui en dia, que protegia els vianants i imposava estrictes càstigs als qui no el compliren. A manera d'exemple, hi havia un camí reial entre Girona i Barcelona (amb dues variants) o entre Santa Coloma de Queralt i Tarragona. El Diccionari Alcover-Moll, recull l'accepció camí real, com a derivació fonètica de camí reial, referit als camins del rei, vies principals de comunicació a l'època medieval. En alguns casos, però, també podria relacionar-se amb ral, un arabisme present arreu dels Països Catalans que designava una finca, o fins i tot, amb camí rural. El terme s'utilitza doncs per designar tota mena de camins majors i menors amb més o menys fonamentació documental. Les carreteres nacionals es van fer coincidint en molts trams amb els antics camins reals o reials. Els camins recentment asfaltats sovint encara reben aquesta denominació; d'altres, en reben diversos alhora. En algunes poblacions com Mataró i Castelldefels existeixen carrers amb el nom del Camí Ral que en alguns casos designarien el pas d'aquest antic vial per la població.

Comments

You can add a comment or review this trail