Vallbona de les Monges – Santuari del Tallat – Tossal Gros de Vallbona – Els Omells de na Gaia

Caminada amb sortida des del centre de Vallbona de les Monges, on desprès de visitar exteriorment l’imponent monestir cistercenc, seguim el GR-175 passant primer pel nucli de Montblanquet i tot seguit pujar fins al Santuari del Tallat, que trobem tancat.

Seguim la marxa, baixant del Santuari per enllaçar amb el GR-171 (veure explicació addicional), que seguim mentre anem carenant fins que pugem al Tossal Gros de Vallbona, on gaudim de bones vistes sobre la Conca de Barberà, Urgell, Alt Camp i Tarragonès, observant al fons el mar Mediterrani.

Baixem del cim i en poca estona prenem una pista a la dreta que ens permet davallar suaument fins enllaçar amb el GR-3, que seguim fins a la població dels Omells de na Gaia i tot seguit fins al punt de sortida de Vallbona de les Monges.

Atenció.- El camí de baixada del Santuari de Tallat està barrat al final d’uns camps conreats i per enllaçar amb la pista del GR-171, hem hagut d’enfilar-nos als marges i passar pels borals dels camps.

Monestir de Vallbona de les Monges.-
Té els seus inicis en unes agrupacions mixtes d’ermitans, que després es converteixen en cenobites, organitzats en forma de comunitat doble, els quals viuen sota el bàcul pastoral del seu fundador, Ramon de Vallbona, i observen la Regla de sant Benet. La primera notícia documentada data de l’any 1153.
Al 1175 els homes es traslladen al Montsant i la comunitat, llavors exclusivament femenina, s’incorpora a l’Orde del Cister i té per abadessa Òria Ramírez, vinguda del monestir de Tulebras (Navarra).
Alfons I el Cast i la reina Sança, durant unes setmanes, estableixen la cort itinerant a Vallbona per tal d’impulsar-ne la nova fundació. També els reis Jaume el Conqueridor i Alfons el Savi, amb llurs mullers i corts, s’hostatgen repetidament a Vallbona, i és motiu d’inspiració dels trobadors de l’època.
El Monestir aviat irradià la seva vitalitat amb la fundació d’altres cenobis, entre els quals cal comptar Sant Hilari de Lleida, Bonrepós, a la Morera del Montsant, el Pedregal, prop del Talladell, la Bovera, al terme de Guimerà, la Saidia, de València i Valldonzella, a Barcelona, entre d’altres.
Tota aquesta floració constitueix una prova de la força expansiva de l’espiritualitat de les monges. No podem oblidar que Vallbona és i ha estat sempre un fogar de vida contemplativa i un centre de cultura, de treball i de pregària, encaminat tot al servei diví. Per això, qui vulgui capir el “fenomen” de Vallbona ha de poder participar en algun dels actes litúrgics de la comunitat.
Des del segle XIII, Vallbona té escola monacal, on rebien formació noies pertanyents a la noblesa. A dins d’aquesta escola hi havia l’scriptorium, on un grup de monges es dedicaven a copiar i ornamentar els còdexs. A les seves aules es conreava la gramàtica, la litúrgia, la cal·ligrafia, la miniatura, la música i el teixit i brodat. Text extret de https://www.monestirvallbona.cat