Vallcebre – Camí aeri de l’Artic – Ermita de Santa Magdalena

Preciosa, divertida però també arriscada caminada des de Vallcebre al cim de l’Artic, passant pels cingles de Conangle i tornant per l’ermita de Santa Magdalena. Val a dir, que tot el recorregut pel camí aeri de l’Artic, hi ha trams molt exposats i estrets amb daltabaixos a cada costat, per la qual cosa, aquest recorregut no és aconsellable per a les persones que pateixen vertigen o poc acostumades a fer grimpades. Tampoc és aconsellable, fer aquesta caminada amb pluja o amb el terra mullat.

Comencem a caminar, al centre del petit poble de Vallcebre, seguint un tram de la carretera B-401, que deixem per pujar per unes escales al costat de l'entrada de les mines, desprès de passar el pont del torrent del Forat Negre. Passem per les masies de cal Parro i cal Periques, i seguint un corriol, anem pujant fins al cim de l’Esdevella, senyalitzat per unes roques amb una senyera al d'amunt.

Baixem del cim, creuem dos petits túnels per sota d'aquesta muntanya i arribem al mirador del Telefèric (antic equipament de les mines), on malauradament no podem gaudir de les bones vistes per la boira baixa que hi ha. Anem cap al pla de la Barraca (punt d’informació) i seguint pel camí dels camps del Tabac, anem pujant fins a creuar el coll de la Canalassa.

Passat aquest coll, comença el camí de l’Artic, que aproximadament amb un quilòmetre i mig travessa els cingles de Conangle, amb passos equipats amb cadenes (punt d’inici), graons metàl·lics, baranes i cables, que ens ajuden a anar passant per la cresta de la cinglera, amb petites grimpades i des grimpades, que fan divertida però també arriscada, la travessa. Durant tot aquest recorregut hem pogut gaudir de molt bones vistes a cada costat, ja que finalment, s’ha aixecat la boira.

El camí aeri, s’acaba en arribar al coll del grau de Fumanya, on molt proper a aquest coll, trobem a la dreta, la desviació al cim de l’Artic, a on pugem sense complicacions i podem gaudir de bones vistes sobre el jaciment paleontològic de Fumanya i els sinclinals de Vallcebre. Retornem al camí, baixant cap al desvio del grau del Gat, on hi ha un mirador sobre Figols i la vall de Fumanya.

Seguim baixant i anem cap al grau de la Mola, on girem a l’esquerra per anar a l’ermita de Santa Magdalena, on hi trobem una font dins d'un bloc de pedra. Seguim endavant pel corriol i arribem a la Creu del Cullell, on agafem una pista que passant per la font i safareig de Belians, ens permet arribar ràpidament al punt de sortida de Vallcebre, on donem per acabada aquesta caminada.


Sinclinal de Vallcebre.-

L'emplaçament del mantell inferior del Pedraforca en el seu desplaçament cap al sud va provocar tot de deformacions a gran escala a les roques, un bon exemple de les quals és el gran plec de tipus sinclinal al voltant del nucli de Vallcebre. La presència d'un estrat calcari força resistent a l'erosió, i la seva situació enlairada afavorida per la falla del Llobregat, en realça l'espectacularitat.

Al sinclinal de Vallcebre hi veiem una magnífica successió de les roques que anomenem fàcies (aspecte) garumniana, és a dir, es tracta del materials que es van dipositar durant el trànsit entre les eres secundària i terciària en aquesta zona en concret.

Les roques del Garumnià són el resultat de l'acumulació de sediments en llacs poc profunds i planes pantanoses, en un context climàtic càlid i humit. En aquella època el Pirineu estava iniciant la seva formació i per l'est entrava un braç marítim de l'oceà atlàntic que ocupava el solc pirinenc.

L'àrea de Vallcebre estava situada en una conca interna separada del mar obert, que s’anava retirant de mica en mica cap a l'oest.