Vallclara - Vilanova de Prades - Barranc de Biern (no Viern)
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 8.77 mi
- Elevation gain
- 1,385 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,322 ft
- Max elevation
- 3,084 ft
- TrailRank
-
81
4
- Min elevation
- 2,002 ft
- Trail type
- One Way
- Moving time
- 2 hours 54 minutes
- Time
- 3 hours 48 minutes
- Coordinates
- 2444
- Uploaded
- June 27, 2018
- Recorded
- June 2018
near Vallclara, Catalunya (España)
Viewed 1605 times, downloaded 79 times
Trail photos
Itinerary description
Vallclara - Vilanova de Prades - Vall de Biern
Interessant i atractiva ruta circular per anar des de Vallclara a Vilanova de Prades i retornar al lloc de sortica per l'espectacular Vall de Biern.
Vallclara, municipi de la Conca de Barberà, està situat a l'extrem sud-oest de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, sobre el riu de Milans. Els seus orígens es remunten al segle XII, igual que el seu castell avui en estat ruïnós.
L’estructura urbanística de Vallclara és bàsicament la d’un poble carrer, amb cases antigues ben restaurades, façanes de pedra i portals adovellats. El carrer principal s’estén des del castell fins a la bonica església de Sant Joan Baptista, d’estil barroc. A l’interior destaca l’altar major neoclàssic restaurat. L’existència d’unes antigues muralles resta reflectida en l’anomenat carrer de la Muralla, situat a l’extrem est de la població.
D’especial interès són també el pont vell, d’origen medieval, i la casa Salvat Espasa, antiga casa residencial de la família, d’estil noucentista i que, probablement, va projectar l’arquitecte Pau Salvat Espasa.
A partir de la segona meitat del segle XVIII el poble va experimentar un notable creixement gràcies a l’expansió de la vinya. En aquest moment moltes cases van ser refetes o restaurades.
Vilanova de Prades
Hem de considerar Vilanova de Prades en l'època primitiva com a lloc de pas per la seva situació estratègica i punt de contacte d'unes comarques amb unes altres. El nucli d'habitants d'aquest racó a redós de la Serra la Llena hom creu que seria reduït.
Per documents del s. XII sabem que Vilanova tenia un castell, no d'importància bèl·lica sinó principalment com a lloc de refugi per als qui hi passaven. Recordem que sovint els castells es construïen al llarg dels camins. S'ha de tenir present que el pas per Vilanova era obligat per a molta gent de les Altes Garrigues, de la Segarra, i per anar i venir del Priorat.
Amb l'entrada dels sarraïns, és probable que molta gent de les nostres comarques marxés cap al nord de Catalunya i anés fins a les terres provençals i el Llenguadoc. Quatre segles més tard, amb la Reconquesta, aquest fenomen es tornà a produir, però aquest cop en sentit invers, i molta gent més enllà dels Pirineus tornà per repoblar les nostres terres de l'interior. Es movien recercant una major llibertat de treball i un règim de propietat més just, i això es trobava a la Catalunya Nova. Albert de Castellvell, gran personatge militar i de la noblesa, donà Vilanova per poblar a Pere d'Avellanes, i a Pere de Pinós, sacerdot, la mateixa dominicatura. Aquest fet tingué lloc al febrer de 1163. Al mateix temps, Pere de Naveta fa donació a Pere de Pinós de diferents propietats i béns que foren de Bernat de Barona, el Castell de Vilanova i altres terres de les muntanyes de Siurana.
Alguns pobladors compromesos amb els sarraïns van marxar i llavors es van afincar a la població altres nouvinguts. L'any 1324, Vilanova fou integrada al Comtat de Prades, quan Jaume II el creà a favor del seu fill Ramon Berenguer. Davant l'abundor d'aquest nom toponímic en el territori català, se li posà l'afegitó "de Prades" per evitar confusió i, al mateix temps, denotar la dependència del Comtat.
Font:
http://www.vprades.altanet.org/historia.php
Interessant i atractiva ruta circular per anar des de Vallclara a Vilanova de Prades i retornar al lloc de sortica per l'espectacular Vall de Biern.
Vallclara, municipi de la Conca de Barberà, està situat a l'extrem sud-oest de la comarca, a la vall del barranc de Vallclara, sobre el riu de Milans. Els seus orígens es remunten al segle XII, igual que el seu castell avui en estat ruïnós.
L’estructura urbanística de Vallclara és bàsicament la d’un poble carrer, amb cases antigues ben restaurades, façanes de pedra i portals adovellats. El carrer principal s’estén des del castell fins a la bonica església de Sant Joan Baptista, d’estil barroc. A l’interior destaca l’altar major neoclàssic restaurat. L’existència d’unes antigues muralles resta reflectida en l’anomenat carrer de la Muralla, situat a l’extrem est de la població.
D’especial interès són també el pont vell, d’origen medieval, i la casa Salvat Espasa, antiga casa residencial de la família, d’estil noucentista i que, probablement, va projectar l’arquitecte Pau Salvat Espasa.
A partir de la segona meitat del segle XVIII el poble va experimentar un notable creixement gràcies a l’expansió de la vinya. En aquest moment moltes cases van ser refetes o restaurades.
Vilanova de Prades
Hem de considerar Vilanova de Prades en l'època primitiva com a lloc de pas per la seva situació estratègica i punt de contacte d'unes comarques amb unes altres. El nucli d'habitants d'aquest racó a redós de la Serra la Llena hom creu que seria reduït.
Per documents del s. XII sabem que Vilanova tenia un castell, no d'importància bèl·lica sinó principalment com a lloc de refugi per als qui hi passaven. Recordem que sovint els castells es construïen al llarg dels camins. S'ha de tenir present que el pas per Vilanova era obligat per a molta gent de les Altes Garrigues, de la Segarra, i per anar i venir del Priorat.
Amb l'entrada dels sarraïns, és probable que molta gent de les nostres comarques marxés cap al nord de Catalunya i anés fins a les terres provençals i el Llenguadoc. Quatre segles més tard, amb la Reconquesta, aquest fenomen es tornà a produir, però aquest cop en sentit invers, i molta gent més enllà dels Pirineus tornà per repoblar les nostres terres de l'interior. Es movien recercant una major llibertat de treball i un règim de propietat més just, i això es trobava a la Catalunya Nova. Albert de Castellvell, gran personatge militar i de la noblesa, donà Vilanova per poblar a Pere d'Avellanes, i a Pere de Pinós, sacerdot, la mateixa dominicatura. Aquest fet tingué lloc al febrer de 1163. Al mateix temps, Pere de Naveta fa donació a Pere de Pinós de diferents propietats i béns que foren de Bernat de Barona, el Castell de Vilanova i altres terres de les muntanyes de Siurana.
Alguns pobladors compromesos amb els sarraïns van marxar i llavors es van afincar a la població altres nouvinguts. L'any 1324, Vilanova fou integrada al Comtat de Prades, quan Jaume II el creà a favor del seu fill Ramon Berenguer. Davant l'abundor d'aquest nom toponímic en el territori català, se li posà l'afegitó "de Prades" per evitar confusió i, al mateix temps, denotar la dependència del Comtat.
Font:
http://www.vprades.altanet.org/historia.php
Waypoints
Fountain
3,065 ft
Tree
Intersection
Waypoint
Mountain pass
Panorama
Lake
River
Comments (8)
You can add a comment or review this trail
Una muy buena ruta para salir a recorrer mientras se disfruta y se conoce de estos bonitos parajes, Gracias Josep por compartir el trazado.
Muchas gracias Oscar por el comentario y la valoración de la ruta.
Hola Josep Maria! Bonica ruta.Fa dos anys la vaig fer amb Jaume Blanch. Només una petita precisió: Segons la Secció filológica de l'IEC Biern s'ha d'escriure amb B .
M'agrada molt aquesta rectificació, perquè la desconeixeia totalment, ja que als mapes del Topografic de ICC apareix amb 'V', ja ho he rectificat.
Molt agraït Ramón pel comentari i la valoració de la ruta.
Hola Josep Maria, Recordes si l'excursió té punts complicats o baixades molt fortes i/o amb pedra?
Hola Imma, crec que no hi ha cap punt complicat i la gran part del camí és per pista ben marcada. A la tornada el desnivell es fa de manera progressiva per lo que no és una baixada forta. L'únic que al barranc de Biern una riuada es va endur part del camí i ara és passa per les pedres del mateix barranc. Es pot fer sempre que no baixi aigua, com ara que està sec.
Si la fas que la gaudeixis.
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Moltes gràcies, Josep Maria, per respondre tan ràpid. L’hem feta avui i, tal com deies, no té cap dificultat, ja que transcorre per bons senders i camins. Vull fer una rectificació del que dius: al barranc de Biern, a prop d’on hi ha el waitpont «Pas de les Canals», sembla com si el sender s’acabés (ha perdut amplada per efectes d’una riuada), però vull remarcar que no és així, i si es vol continuar pel sender, es pot fer sempre que es vagi amb compte i arrambant-se bé a la roca; nosaltres ho hem fet així, sense baixar al llit del barranc. La ruta ens ha permès visitar dos bonics pobles de la província de Tarragona: Vallclara, amb cases molt ben restaurades, i Vilanova de Prades. La baixada per la vall de Biern és tota per pista i hem tingut la sort de contemplar, a més dels castanyers i les vistes, dos cabirols. L’excursió ens ha agradat per la solitud que s’hi respira i el paisatge de secà típic d’aquesta part de les muntanyes de Prades, on els conreus (oliveres, ametllers) i marges de pedra seca conviuen amb les masses forestals. Quan hem acabat m’he adonat que hem passat molt a prop de la Punta del Curull, de 1.022 m d’altitud; si ho haguéssim sabut, ens hi hauríem acostat. Moltes gràcies, Josep Maria, per compartir aquesta ruta!!! Espero poder-ne fer moltes més del teu repertori.
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Fer-la en plena tardor és un regal.👍 👍 👍