Valldarques, grau de Sobre-Roca, molí de l'Espardenyer, Boter de Santa Maria. Terme de Coll de Nargó, Alt Urgell

Ruta que combina destacats elements històrics i orogràfics per camins de llegenda. Parteix de Sant Romà de Valldarques, a l'Alt Urgell, gairebé a cavall del Pallars Jussà. Recorrem part per sota la cinglera i també pugem a dalt a la casa Sobre-Roca. Continuem per l'altre costat per a fer la circular, però abans visitem la torra de la Vila, l'interessant molí de l'Espardenyer i l'espectacular "salt" del Boter de Santa Maria. Ja a l'altre costat de la vall visitem Santa Maria de Remolins i amb la panoràmica ens podem fer una idea més precisa de l'imponent indret de Valldarques.

Arribem amb els cotxes fins cinquanta metres abans de l’església de Sant Romà de Valldarques.
Quan estem a punt d’emprendre la ruta arriba una furgoneta amb la parella de la casa dels Vilars a tenir cura de l’església, de manera que podem fer una curta visita a l’interior, que mantenen ben arranjat.
Ens crida l’atenció el bell enllosat de les teulades. Serà una constant en tot el trajecte.
Tot seguit agafem el corriol que pel darrera de Sant Romà marxa sempre per la base de la cinglera, sota els espadats. Seguim aproximadament un quilòmetre pel preciós i històric camí, conscients que de fa segles moltes cames l’han trepitjat.
Trobem la cruïlla per agafar l’amagat i treballat camí que puja –i baixa- la cinglera per aquest únic indret possible. Tot pujant se’ns fa palès –malgrat algunes petites esllavissades- que també aquest fou molt transitat en l’antiguitat. N’admirem els verticals talussos fets amb pedra seca. Arribem a Sobre-Roca, més clar l’aigua. Aquí hi ha la casa sobre-roca. L’indret és espectacular. Si traiem el nas pel fil de la cinglera, a sota hi albirem la Torra de la Vila d’un suposat castell de Valldarques. Les referències no són clares. Baixem pel mateix camí de Sobre-Roca i continuem avall. Travessem una bella i jove roureda i a la dreta trobem el collet que ens condueix fins el putxó de la Torra. Aquí hi esmorzem i fem la visita de les velles pedres.
Seguim avall i ens fiquem a la llera rocosa del riu de Valldarques. Fem uns setanta metres per aquesta i la deixem per la dreta. Som al molí de l’Espardenyer. El visitem a fons. Encara hi queden força elements propis del molí, malgrat l’aigua ja no hi corre.
Ens costa una mica trobar el corriol que des del molí mena al salt del Boter de Santa Maria, que arriba al molí pel sud. No ens queda clar si l’aigua que l’alimentava li venia del riu de Valldarques o del de Santa Maria; potser de tots dos! Gaudim força de la visita. Val la pena evocar els vells oficis en el seu lloc original.
Boter de Santa Maria. És un espectacular baixador per on corre l’aigua, molt llarg i vertical, sense arribar a fer un salt de cascada. L’indret és fresc i amagat, i transmet una serena vibració.
Seguim per un camí o altre fins a sortir novament a l’indret del molí. Si agafem per l’esquerra –sense creuar el curs- arribarem al molí per darrera seu. Si ja hem fet la visita al molí creuem el curs i anirem a sortir a prop d’un camp camí ja de Solans. Són unes cases que ens quedaran a sota. Davant nostre destaca la mola del turó de Serradarques amb els seus espadats, i quan tombem a la dreta tindrem a primer terme a l’altra banda del riu i per damunt de tot l’impressionant tossal del Moro, el qual sobresurt de la línia de la cinglera.
Ens enfilem cap a la dreta per un terreny rost i guanyem una pista, que seguim a la dreta. Aquesta fa una ampla ziga-zaga. Al doblar la segona corba a l’esquerra podem albirar el boter des de dalt. Compte! Ara cal abandonar la pista per un corriol. Travessem el riu de Santa Maria (poca aigua) i pel tallafocs sota la línia elèctrica tornem a la pista, que seguim uns cent-cinquanta metres cap a la dreta. Aleshores la deixem per agafar un corriol desgastat cap a l’esquerre, per terreny rost, que ens mena a l’església de Santa Maria de Remolins.
El més remarcable és el seu campanar. El que queda de la nau i un dels creuers és de bona factura, però molt transformat. Seguim amunt en línia recta i assolim la casa de Remolins.
(A partir del riu de Santa Maria albirarem roures monumentals, alguns ja han passat a millor vida.)
Aquesta casa ha estat arreglada, però l’ús que se’n fa és de cleda pel ramat d’ovelles.
De Remolins prenem la pista d’accés a la casa fins la principal i la seguim a ma esquerra. Passem entre la granja de cal Corredor i Cal Corredor. El que falta per acabar la ruta ho farem sempre per pista. Tindrem vistes extraordinàries de la solana de Valldarques per on hem transitat abans, de les cingleres i de sobre-roca. Arribem a la cruïlla de la pista per on hem passat amb el cotxe i la seguirem a la dreta. Admirem per aquest costat el puig sobre el qual hi ha l’edifici parroquial de Valldarques. Sobrepassem cal Sastre, casa bellament situada en un esperó sobre el riu, i acabem d’arribar fins el punt de partida.

La ruta no presenta dificultats en cap moment. Transitarem per corriols fressats i pistes en el 95% de la caminada.
No hem trobat aigua per beure, tret de la font de Sant Romà, a l’inici mateix. Tanmateix no n’estic segur que ragés.

Des del molí de l’Espardenyer vam fer una petita marrada i vam anar fins el boter de Santa Maria pel caminet que hauria de ser el de tornada del Boter. Per no putinejar-lo més no he modificat el track. Per anar al boter es pot agafar el track de tornada des del boter i, per seguir la ruta cap a Solans, seguir el track d’anada al boter.