Vallès Occidental: Aiguamolls del Molí Vermell, Font i torrent de Can Llobateres i Torre de Ca N’Altimira
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 3.81 mi
- Elevation gain
- 440 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 440 ft
- Max elevation
- 491 ft
- TrailRank
-
87
4.9
- Min elevation
- 313 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- one hour 45 minutes
- Coordinates
- 1136
- Uploaded
- September 27, 2020
- Recorded
- August 2020
near Barberà del Vallès, Catalunya (España)
Viewed 3510 times, downloaded 186 times
Trail photos
Itinerary description
L'objecte de la ruta que us presento és descobrir un lloc molt interessant entre el riu Ripoll i Barberà del Vallés: els Aiguamolls del Molí Vermell.
Es tracta d'un espai en el qual la Sèquia Monar, una antiga i històrica séquia que es nodreix de les aigües del Ripoll, circula al descobert i proporciona aigua de reg a uns horts municipals.
La zona està senyalitzada i s'han disposat passarel•les i escales perquè el visitant pugui passejar i gaudir de l'entorn.
Quan la Sèquia Monar arriba, a lloms d'un aqüeducte, al costat de l'històric Molí Vermell, que va ser el més gran i modern de Barberà, hi ha un desguàs-cascada que converteix aquest racó en l'ideal per a fer una parada a l'ombra i prendre's uns minuts de descans.
Una mica més enllà, seguint l'itinerari, trobarem els Aiguamolls del Molí Vermell construïts artificialment fa 10 anys per mitjà d'una bassa d'aigua naturalitzada i una zona d'aiguamoll on es va instal•lar una caseta per a l'observació d'ocells i algun altre tipus de fauna. Més endavant trobareu la descripció. Només dir que, actualment, l'observatori està tancat temporalment.
Completarem el recorregut visitant la Font de Ca Llobateres i la Torre de Ca N’Altimira.
Llocs d’interés:
SÉQUIA MONAR:
”La séquia Monar (o rec Monar) és la xarxa hidràulica construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l'aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del riu Ripoll al terme de Sabadell. És, doncs, un conjunt de séquies. El nom prové de la paraula moliner en llatí.
Després de les riuades de 1962, la major part es féu malbé i entrà en un procés de degradació irreversible. Ara, els pocs trams que en resten són aprofitats pels hortolans del riu.
L'origen d'aquesta séquia es troba en les comunitats pageses que treballaven i vivien al riu, que construïren les primeres infraestructures hidràuliques. A partir del segle XI, el monestir de Sant Llorenç del Munt i altres senyors feudals hi imposaren el seu domini i per això durant anys s'ha pensat que la séquia Monar era obra d'aquests monjos, però en realitat era més antiga.
Durant molts anys cada molí o cada dos molins tingueren una resclosa i una séquia pròpies. Però els diferents trams es van anar unint. Avui, al Ripoll sabadellenc, encara podem parlar de tres séquies ben diferenciades, concretament les que s'iniciaven al Rieral, sota el molí d'en Mornau i sota el molí de l'Amat.
En els trams més escarpats, l'aigua es conduïa per galeries subterrànies, excavades al terreny. Reben el nom de mines i tenen uns 60 cm d'amplada i 2 m d'altura. Disposen de pous de ventilació o espiralls. Per tal de netejar els llims i la brossa del fons de la séquia, regularment hi ha petites comportes, anomenades bagants o trestelladors. També són freqüents les galeries secundàries.
Al llarg dels segles, l'ús de la séquia Monar s'ha adaptat a les necessitats dels habitants del riu. Inicialment l'aigua movia els rodets dels molins fariners i regava les hortes veïnes. En l'edat moderna, els batans i molins paperers van anar prenent terreny als molins fariners. Les transformacions industrials dels segles XVIII i XIX feren modificar notòriament les velles i antiquades séquies del Ripoll.
La séquia Monar encara té trams útils i visibles al seu pas per Sant Feliu del Racó, uns quilòmetres curs amunt de Sabadell. Aquest tram figura en l'Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Castellar del Vallès.”
MOLÍ VERMELL:
”El molí Vermell és un molí paperer del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental). Es troba al marge dret del riu Ripoll, prop de la masia de Ca n'Ermengol. Havia estat el molí més modern i més gran del municipi. S'hi fabricà paper i hi havia obradors sobretot del ram tèxtil. Actualment està força deteriorat. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Consta d'una nau longitudinal distribuïda en tres plantes, coberta a doble vessant. Té poques obertures a la planta baixa en comparació amb les dues plantes superiors. En aquestes hi ha un total de 23 obertures petites que permetien l'assecat del material que allà s'hi estenia. Situat al mig d'un prat, prop del riu Ripoll, ja que és imprescindible la proximitat de l'aigua per al manufacturat d'aquest producte. Construït en pedra a còdols i totxana i recobert tot amb un arrebossat.
La primera notícia documentada d'aquest molí data del 19 de febrer de 1755 en que Josep Galceran de Pinós, marquès de Barberà, atorgava establiment a favor del doctor Antoni Font i Cerveró de la facultat de prendre l'aigua de la riera del Ripoll, tant per regar com per construir un molí de blat o paperer.
Va anar passant per diferents propietaris al llarg de l’historia fins el 1980. A partir de 1980 i fins avui, el molí està en desús i es va deteriorant dia a dia.”
AIGUAMOLLS DEL MOLÍ VERMELL:
”L’aiguamoll del Molí Vermell es va crear entre octubre de 2010 i gener de 2011, finançat amb l’ajut del Fons Europeu FEDER, un any després de l’aprovació del Parc Fluvial del Ripoll a Barberà del Vallès.
No obstant el projecte es va quedar durant anys paralitzat i sense finalitzar del tot. Un dels grans problemes era que el subministrament d’aigua no estava garantit durant l’estiu, moment en què la bassa s’assecava del tot i els animals no acabaven d’establir-se.
Afortunadament, es va reprendre el projecte assegurant l’aportació constant d’aigua de la Sèquia Monar, plantant una vegetació específica als marges de la bassa, instal•lant illes flotants, plafons informatius i culminant amb la construcció d’un petit observatori d’aus que va estar enllestit el desembre de 2016.
Tres mesos després de finalitzar l’obra, el 21 de febrer de 2017, es va publicar una nota de premsa informant de les actuacions i del nou observatori però passats cinc dies i durant una tarda de diumenge, l’observatori es va cremar en un acte vandàlic.
Sorprenentment i en un temps rècord, es va reconstruir l’observatori, fent així una aposta decidida per afavorir un oci totalment compatible amb la preservació de la natura.
L’aiguamoll del Molí Vermell és un petit espai per la vida a Barberà i l’observatori ens pot oferir petits instants de màgia, de la màgia més pura, la Natura!
Als aiguamolls podeu observar, entre d’altres, les següents espècies d’aus: bernat pescaire (Ardea cinerea), polla d’aigua (Gallinula chloropus), martinet blanc (Egretta garzetta), corriol petit (Charadrius dubius), cabusset (Tachybaptus ruficollis) i blauet (Alcedo athis)”
FONT DE CAN GILI:
”La Font de Can Gili esta situada en el Sot de Can Gili. La masía a la que pertenecía estaba situada encima de la fuente, y como testigos de su presencia tenemos un pino piñonero y unos cuantos ejemplares de almeces que rodeaban la desaparecida construcción.”
“Fa pocs anys va ser arranjada i el seu entorn d’esbardissat. Va ser feta tota de rocs de la zona i l’aigua surt d’un broc i de dins d’una cavitat en forma de capella i cau a la pica. Front seu hi ha un banc i mur, fet també de pedres.”
FONT DE CAN LLOBATERES:
” El torrent de Llobateres és un dels afluents del Ripoll. Se'l coneix també com el torrent dels Àlbers, per la quantitat d'arbres d'aquesta espècie que hi havia; encra en resten alguns. La font és molt antiga, amb aigua de mina, i té una gran tradició a la contrada. Els voltants constitueixen un parc municipal, el parc de Can Llobateres, que voreja el riu i ocupa uns 5.700 m2.”
TORRE DE CA N’ALTIMIRA:
” La torre va quedar al descobert en enderrocar la masia de Ca n'Altimira, també dita La Palomera, a principis dels anys setanta. Aparegué una antiga torre de defensa, bastida amb uns murs molt diferents dels de la resta de l'edifici, sobretot pels materials que els constituïen. La torre és una construcció prismàtica de planta quadrada de 5,30 m de costat i uns 7 m d'alçada encara que probablement seria més alta abans de construir el mas. Els quatre murs són lleugerament atalussats, des de la meitat de la torre fins a la base. Dividida en dues plantes amb una cambra a cadascuna d'elles. Ambdós nivells es comunicaven mitjançant una trapa. L'interior de la planta inferior es troba cobert amb volta de canó engendrada per un arc apuntat i construïda sobre una cintra revestida de canyís amb pedres planes, posades de cantell, formant plec de llibre i rejuntades amb morter de calç bullent i sorra.
A la planta superior hi ha dues obertures. L'una amb arc de mig punt és situada a migdia i podria ser l'accés original de la torre. Té dos arcs de mig punt que formen un cap-i-alt, és a dir, l'intradós, és més alt a l'interior que a l'exterior. La segona, amb arc escarser, s'obre al mur de ponent. A l'interior de la cambra superior s'hi observa una fornícula amb arc de mig punt, amb dovelles de pedra tosca ben tallades, que desguassa a l'exterior per una petita obertura emmarcada amb carreus. Més amunt, hi ha una espitllera tapiada.
A la planta inferior trobem una porta d'ingrés amb forma d'arc de mig punt practicada modernament al mur de migdia.
La datació seria de final del segle XI o a començament del segle XII.”
Salut!
Es tracta d'un espai en el qual la Sèquia Monar, una antiga i històrica séquia que es nodreix de les aigües del Ripoll, circula al descobert i proporciona aigua de reg a uns horts municipals.
La zona està senyalitzada i s'han disposat passarel•les i escales perquè el visitant pugui passejar i gaudir de l'entorn.
Quan la Sèquia Monar arriba, a lloms d'un aqüeducte, al costat de l'històric Molí Vermell, que va ser el més gran i modern de Barberà, hi ha un desguàs-cascada que converteix aquest racó en l'ideal per a fer una parada a l'ombra i prendre's uns minuts de descans.
Una mica més enllà, seguint l'itinerari, trobarem els Aiguamolls del Molí Vermell construïts artificialment fa 10 anys per mitjà d'una bassa d'aigua naturalitzada i una zona d'aiguamoll on es va instal•lar una caseta per a l'observació d'ocells i algun altre tipus de fauna. Més endavant trobareu la descripció. Només dir que, actualment, l'observatori està tancat temporalment.
Completarem el recorregut visitant la Font de Ca Llobateres i la Torre de Ca N’Altimira.
Llocs d’interés:
SÉQUIA MONAR:
”La séquia Monar (o rec Monar) és la xarxa hidràulica construïda i modificada al llarg dels segles per fer arribar l'aigua als conreus, als molins i a les fàbriques del riu Ripoll al terme de Sabadell. És, doncs, un conjunt de séquies. El nom prové de la paraula moliner en llatí.
Després de les riuades de 1962, la major part es féu malbé i entrà en un procés de degradació irreversible. Ara, els pocs trams que en resten són aprofitats pels hortolans del riu.
L'origen d'aquesta séquia es troba en les comunitats pageses que treballaven i vivien al riu, que construïren les primeres infraestructures hidràuliques. A partir del segle XI, el monestir de Sant Llorenç del Munt i altres senyors feudals hi imposaren el seu domini i per això durant anys s'ha pensat que la séquia Monar era obra d'aquests monjos, però en realitat era més antiga.
Durant molts anys cada molí o cada dos molins tingueren una resclosa i una séquia pròpies. Però els diferents trams es van anar unint. Avui, al Ripoll sabadellenc, encara podem parlar de tres séquies ben diferenciades, concretament les que s'iniciaven al Rieral, sota el molí d'en Mornau i sota el molí de l'Amat.
En els trams més escarpats, l'aigua es conduïa per galeries subterrànies, excavades al terreny. Reben el nom de mines i tenen uns 60 cm d'amplada i 2 m d'altura. Disposen de pous de ventilació o espiralls. Per tal de netejar els llims i la brossa del fons de la séquia, regularment hi ha petites comportes, anomenades bagants o trestelladors. També són freqüents les galeries secundàries.
Al llarg dels segles, l'ús de la séquia Monar s'ha adaptat a les necessitats dels habitants del riu. Inicialment l'aigua movia els rodets dels molins fariners i regava les hortes veïnes. En l'edat moderna, els batans i molins paperers van anar prenent terreny als molins fariners. Les transformacions industrials dels segles XVIII i XIX feren modificar notòriament les velles i antiquades séquies del Ripoll.
La séquia Monar encara té trams útils i visibles al seu pas per Sant Feliu del Racó, uns quilòmetres curs amunt de Sabadell. Aquest tram figura en l'Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Castellar del Vallès.”
MOLÍ VERMELL:
”El molí Vermell és un molí paperer del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental). Es troba al marge dret del riu Ripoll, prop de la masia de Ca n'Ermengol. Havia estat el molí més modern i més gran del municipi. S'hi fabricà paper i hi havia obradors sobretot del ram tèxtil. Actualment està força deteriorat. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Consta d'una nau longitudinal distribuïda en tres plantes, coberta a doble vessant. Té poques obertures a la planta baixa en comparació amb les dues plantes superiors. En aquestes hi ha un total de 23 obertures petites que permetien l'assecat del material que allà s'hi estenia. Situat al mig d'un prat, prop del riu Ripoll, ja que és imprescindible la proximitat de l'aigua per al manufacturat d'aquest producte. Construït en pedra a còdols i totxana i recobert tot amb un arrebossat.
La primera notícia documentada d'aquest molí data del 19 de febrer de 1755 en que Josep Galceran de Pinós, marquès de Barberà, atorgava establiment a favor del doctor Antoni Font i Cerveró de la facultat de prendre l'aigua de la riera del Ripoll, tant per regar com per construir un molí de blat o paperer.
Va anar passant per diferents propietaris al llarg de l’historia fins el 1980. A partir de 1980 i fins avui, el molí està en desús i es va deteriorant dia a dia.”
AIGUAMOLLS DEL MOLÍ VERMELL:
”L’aiguamoll del Molí Vermell es va crear entre octubre de 2010 i gener de 2011, finançat amb l’ajut del Fons Europeu FEDER, un any després de l’aprovació del Parc Fluvial del Ripoll a Barberà del Vallès.
No obstant el projecte es va quedar durant anys paralitzat i sense finalitzar del tot. Un dels grans problemes era que el subministrament d’aigua no estava garantit durant l’estiu, moment en què la bassa s’assecava del tot i els animals no acabaven d’establir-se.
Afortunadament, es va reprendre el projecte assegurant l’aportació constant d’aigua de la Sèquia Monar, plantant una vegetació específica als marges de la bassa, instal•lant illes flotants, plafons informatius i culminant amb la construcció d’un petit observatori d’aus que va estar enllestit el desembre de 2016.
Tres mesos després de finalitzar l’obra, el 21 de febrer de 2017, es va publicar una nota de premsa informant de les actuacions i del nou observatori però passats cinc dies i durant una tarda de diumenge, l’observatori es va cremar en un acte vandàlic.
Sorprenentment i en un temps rècord, es va reconstruir l’observatori, fent així una aposta decidida per afavorir un oci totalment compatible amb la preservació de la natura.
L’aiguamoll del Molí Vermell és un petit espai per la vida a Barberà i l’observatori ens pot oferir petits instants de màgia, de la màgia més pura, la Natura!
Als aiguamolls podeu observar, entre d’altres, les següents espècies d’aus: bernat pescaire (Ardea cinerea), polla d’aigua (Gallinula chloropus), martinet blanc (Egretta garzetta), corriol petit (Charadrius dubius), cabusset (Tachybaptus ruficollis) i blauet (Alcedo athis)”
FONT DE CAN GILI:
”La Font de Can Gili esta situada en el Sot de Can Gili. La masía a la que pertenecía estaba situada encima de la fuente, y como testigos de su presencia tenemos un pino piñonero y unos cuantos ejemplares de almeces que rodeaban la desaparecida construcción.”
“Fa pocs anys va ser arranjada i el seu entorn d’esbardissat. Va ser feta tota de rocs de la zona i l’aigua surt d’un broc i de dins d’una cavitat en forma de capella i cau a la pica. Front seu hi ha un banc i mur, fet també de pedres.”
FONT DE CAN LLOBATERES:
” El torrent de Llobateres és un dels afluents del Ripoll. Se'l coneix també com el torrent dels Àlbers, per la quantitat d'arbres d'aquesta espècie que hi havia; encra en resten alguns. La font és molt antiga, amb aigua de mina, i té una gran tradició a la contrada. Els voltants constitueixen un parc municipal, el parc de Can Llobateres, que voreja el riu i ocupa uns 5.700 m2.”
TORRE DE CA N’ALTIMIRA:
” La torre va quedar al descobert en enderrocar la masia de Ca n'Altimira, també dita La Palomera, a principis dels anys setanta. Aparegué una antiga torre de defensa, bastida amb uns murs molt diferents dels de la resta de l'edifici, sobretot pels materials que els constituïen. La torre és una construcció prismàtica de planta quadrada de 5,30 m de costat i uns 7 m d'alçada encara que probablement seria més alta abans de construir el mas. Els quatre murs són lleugerament atalussats, des de la meitat de la torre fins a la base. Dividida en dues plantes amb una cambra a cadascuna d'elles. Ambdós nivells es comunicaven mitjançant una trapa. L'interior de la planta inferior es troba cobert amb volta de canó engendrada per un arc apuntat i construïda sobre una cintra revestida de canyís amb pedres planes, posades de cantell, formant plec de llibre i rejuntades amb morter de calç bullent i sorra.
A la planta superior hi ha dues obertures. L'una amb arc de mig punt és situada a migdia i podria ser l'accés original de la torre. Té dos arcs de mig punt que formen un cap-i-alt, és a dir, l'intradós, és més alt a l'interior que a l'exterior. La segona, amb arc escarser, s'obre al mur de ponent. A l'interior de la cambra superior s'hi observa una fornícula amb arc de mig punt, amb dovelles de pedra tosca ben tallades, que desguassa a l'exterior per una petita obertura emmarcada amb carreus. Més amunt, hi ha una espitllera tapiada.
A la planta inferior trobem una porta d'ingrés amb forma d'arc de mig punt practicada modernament al mur de migdia.
La datació seria de final del segle XI o a començament del segle XII.”
Salut!
Waypoints
Car park
453 ft
01 Aparcament
Barberà Del Vallès
Picnic
Waypoint
River
Panorama
Bridge
Waterfall
Lake
Ruins
Intersection
354 ft
14 A la dreta
Fountain
Comments (10)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Bonica ruta per conèixer el nostre entorn, fàcil de seguir i cap dificultat, apta per a tothonm.
Gràcies per la teva valoració, johnny!
Salut!
Excel·lent tota la informació que apunteu. Així encara es més atractiva l'excursió. Gràcies.
Gràcies a tu jaumesiar!
Un plaer...
Salut
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Gràcies, m'ha agradat molt!
Gràcirs a tu, Gemma!
Salut!
Fantàstica ruta i informacio
Gràcies Maria!
Salut!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
No conocíamos esta zona del Vallés Occidental y nos ha encantado el recorrido y la zona. La alargamos un poco junto al Río Ripoll y disfrutamos. Gracias por compartir. Un saludo
Gracias a ti arosgea!
Celebro que hayáis disfrutado.
Salud!