Vallès Occidental: Passeig pels voltants de Palau-solità i Plegamans

Aquest itinerari comença a l’església de Santa Maria de Palau-solità. Nosaltres hem aparcat molt a prop, al carrer del Camí de Can Riera.

SANTA MARIA DE PALAU-SOLITÀ:
“Aquesta església se situa en un petit nucli de població conegut popularment com la Sagrera, a la vora dreta de la riera de Caldes. L'edifici ha perdut la seva estructura originària, que se suposa que comptava amb una sola nau de volta de canó, capçalera d'absis quadrat i creuer. Les reformes han fet desaparèixer l'absis i el creuer, aixecant al seu lloc la façana principal i obrint-hi la porta d'ingrés. L'edifici actual és format per una nau orientada en sentit nord-sud i dues capelles, situades una enfront de l'altre.
La façana principal presenta una porta d'arc de mig punt adovellat, a sobre seu es pot veure una obertura circular de tipus rosassa, però amb una senzilla reixa a la part exterior. La coberta és a dues vessants amb teula àrab.
El nou campanar, de planta quadrada, presenta tres petites obertures semicirculars en tres de les seves cares; per sobre hi ha una motllura, amb un detall decoratiu, que separa el cos superior. Aquí trobem les obertures de les campanes i, finalment, el coronament fet de merlets de disposició esglaonada.
La pica baptismal fou realitzada en pedra de Girona, segons la visita pastoral del 1508. Està sobre una base quadrada amb treballs esculturats de sanefa ondulada de fistonejat de la que surt un suport de base octogonal que origina un curt pilar de vuit cares a partir del qual s'origina l'element propi del cos de la pica que per la part inferior es troba arrodonit i després va prenent forma octogonal i dóna forma a les vuit cares que corresponen a l'octògon que emmarca la part superior de la pica. En una de les cares, la frontal, hi figura inscrita dins un escut de tipologia quadrilonga ibèrica, la data de realització i al mig una creu sobre la lletra alfa, com a símbol del principi del nou cristià acabat de batejar. S'utilitzà fins a l'any 1870.
A l'altar major de l'absis hi ha el retaule tardogòtic del Mestre d'Artés, realitzat entre 1513 i 1519.
A la capella lateral del Roser hi ha el retaule barroc del Roser, que fins al 1965 es trobava situat a l'altar major. També hi ha un frontal d'altar de ceràmica policromada valenciana realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII.”
Veure més

Al costat de l’església, en un lateral, el que dona al camp, podem veure una bassa pel rec si baixem unes escales (avui hi havia una tanca que ho impedia) accedirem a la Font del Rector. De fet, és una Mina que a través d’un caneló interior dona a l’exterior, per un broc l’aigua a una gran pica i la sobrant a la Bassa que fèiem menció. El mur és ple de rajoles decoratives i un cartell que en fa l’atenció que l’aigua “No és apte pel consum”
Després de la visita i les fotos obligades prenem el camí de Sentmenat i, després de agafar un carrer a la dreta (WP04), passem al costat de la xemeneia de la bòbila de Can Duràn abans d’arribar al cementiri.

BÒBILA DE CAN DURÀN:
“La Bòbila de Can Duran és una obra de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Segons el cadastre la construcció és de l'any 1930. La bòbila es troba envoltada majoritàriament de sòl no urbanitzable amb ús agrícola, i per algunes d'edificacions de baixa alçada del barri de La Sagrera.
El recinte està format per diferents construccions que donaven servei a la cadena de producció industrial de la bòbila (forns, assecadors, edificacions annexes, ...). Totes les construccions tenen les parets d'obra vista i els sostres són de teula àrab o d'uralita. Els cossos dels forns consten d'unes voltes de canó de mig punt de maó cuit, que és on s'apilaven els maons per tal de coure’ls. Els cossos dels forns presenten possiblement un reomplert de terra i un segon mur exterior igualment de maó cuit cobert amb sostre de teula àrab o d'uralita, al igual que les altres construccions annexes. En el recinte presideix en alçada una xemeneia de planta i secció quadrangular, feta de maó cuit i de forma troncopiramidal.
Tot indica que la bòbila és de principis del s.XX, i en concret dels anys 30 (segons dades aportades pel cadastre). La fàbrica actualment es troba abandonada.
La bòbila és una mostra tipològica important de l'arquitectura industrial de principis del segle XX. És un clar exemple dels sistemes constructius i dels materials emprats en la construcció d'aquest tipus d'instal•lacions. No es tracta d'un construcció molt singular, però té un valor històric considerable. El conjunt de la bòbila és interessant des del punt de vista arquitectònic de definició de volums i imatge global del conjunt.”

Deixem el cementiri a la nostra Esquerra i continuem camí per pista fins trovar el trencall del Camí Ral de Barcelona que prenem en dirección a les ruïnes de Can Capella

RUÏNES DE CAN CAPELLA:
“Edifici rectangular de dues plantes i tres crugies, de les quals la central és més ampla. La coberta és a dues vessants amb el carener paral•lel a la façana, sobrealçada. Actualment té un altre cos afegit a un dels costats, portal amb arc dovellat i finestra d'estil renaixentista amb guardapols. Conserva el pati tancat.
És documentada des del segle XI i es troba aïllada entre camps de conreu.”

Continuem per pista, travessem el torrent de Can Turull i arribem a la masia de Can Tarragona.

MENHIR DE CAN TARRAGONA:
“Aquesta pedra té uns 2 m d'altura visible i està situada en la masia de Can Gibert, igualment nomenada Can Tarragona.
Encara que gran i nomenada menhir, realment no ho és. És un senyal col•locat a inicis del segle XIX per a marcar definitivament els límits dels pobles de Sentmenat i Palau-solità i Plegamans.”

Ja estem prop d’altre punt d’interés de la ruta on arribem tot seguint el GR97.

TORRE MARIMON i CAPELLA DE SANT JORDI:
“Torre Marimon és un conjunt i finca agrícola de 115 hectàrees (amb 50 ha de conreus) de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
En l'actualitat l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàriaes (IRTA), de la Generalitat de Catalunya, hi desenvolupa activitats de recerca científica agroalimentària. També s'hi desenvolupen activitats formatives, pedagògiques, esportives i lúdiques.
Conjunt format per un mas de grans dimensions, una torre, una capella i altres dependencies adjacents. El gran casal consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, la qual s'organitza simètricament a través d'un eix central. A la planta baixa s'obre, al centre, la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i, a banda i banda, s'obren finestres d'arc rebaixat. Al primer i segon pis s'obren balcons sense voladís en el mateix eix que les obertures de la planta baixa; els brancals i la llinda són grans carreus de pedra. A les golfes s'obre una galeria d'arcs de mig punt i un òcul a cada extrem. Per sobre de la galeria s'obre altre òcul al centre.
La torre és cilíndrica. La part inferior és més ample que la resta de la torre i la part superior està rematada per una corsera i merlets. Al llarg del cilindre, a diferents alçades, s'obren finestres amb els brancals i la llinda de carreus de pedra. a l'interior de la torre hi ha un depòsit d'aigua.
La capella és d'una nau i absis semicirculars. Exteriorment els mura tenen decoració imitant l'romànic amb arcs cecs i bandes llombardes. A la façana s'obre una porta d'arc de mig punt per sobre de la qual hi ha una petita rosassa. La façana està coronada per un campanar de cadireta de dos ulls.”
Veure més

Continuem travessant un petit bosc i arribem a una pista que segueix la riba dreta de la riera de Caldes, passant al costat de la depuradora de Caldes, i que ens portarà fins el punt d’inici de la ruta.
Tot i així, abans, passarem per la Font de Can Pujol, antic lloc de trobada de la gent de Palau-solità. Destaca a sobre de la font, un pi molt allargat (ara caigut a terra per culpa dels temporals) i per les rodalies hi ha diverses alzines i algun roure.
També hem intentat visitar la Font de Sant Roc, amb la seva bassa doble, però ara està tallat l’accés per una tanca.

Salut