Vallés Oriental: Megalits al Parc de la Serralada Litoral desde Sant Bertomeu de Cabanyes

Aquesta ruta transcorre per indrets prou coneguts per la zona del Parc i segueix, mes o menys, part dels itineraris de les rutes prehistòriques de la Roca afegint, gairabé de pasada, la visita al Bosc Encantat d’Orrius tot reseguint el torrent de Sant Bertomeu.
Val la pena si no heu estat per la quantitat de llocs d’interés que trobarem.

SANT BERTOMEU DE CABANYES:
L'església de Sant Bartomeu de Cabanyes és una de les edificacions més antigues del terme. El topònim Chabanes, està documentat des del 931 i el 1008 i la capella des del 1191, fou administrada pel rector d'Argentona, i després pel d'Òrrius i hi tingueren drets de patronatge els propietaris de Can Cabanyes de Dalt i ca l'Argent.
Es tracta d'una senzilla construcció romànica del segle xi-xiii, que consta d'una nau coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular on té una petita finestra central d'alabastre. Hi ha dos arcs separant el presbiteri. Paviment interior de pedra, amb un banc de pedra al mur sud. Altar de pedra molt sobri. Té un campanar de cadireta d'un sol ull.
A l'interior, en una fornícula al mur nord, hi ha una imatge de Sant Bartomeu.

DOLMEN DE CÉLLECS O CABANA DEL MORO:
Unes fonts el consideren del tipus petita galeria catalana baixa i d'altres una cista rectangular. Es conserva la llosa de capçalera, dues de laterals, dues més petites que devien pertànyer a la galeria, i la llosa de coberta, molt gran. La resta de la galeria ha desaparegut i queden pocs vestigis del túmul: només unes poques pedres darrere del dolmen, a la banda NE. La cambra, rectangular, es troba orientada al sud-oest. Segons el Sr. J. Tarrús, el passadís originari devia fer uns 2 m de llarg i el túmul podia arribar als 8 m de diàmetre.
Descobert el 1929 per l'Agrupació Excursionista de Granollers, el va excavar Josep Colomines i hi va trobar només un fragment de terrissa feta a mà. Després de les excavacions, es va aixecar de nou i se li va donar la disposició actual. És datat entre el neolític final i el calcolític (2500-1800 aC).

PEDRA DEL PLAT DEL REI O DEL MOLÍ:
Es tracta d'una bola granítica de forma més o menys cilíndrica, de 2 metres de diàmetre per 1,5 d'alçària coneguda d'antic per caçadors, boletaires i gent del bosc. A la part superior hi ha una cavitat en forma de cassola i un reguerot de desguàs cap a terra.
No hi ha unanimitat quant als seus orígens ni la seua utilització: podria ésser una plataforma per a sacrificis i descarnació de cadàvers, un molí manual de gra amb l'ajut d'un estri mòbil, un fenomen de meteorització de la roca o una barreja de totes les interpretacions anteriors. De fet, aquestes cadolles són molt abundants a tot el Parc i no hi ha dubtes quant al seu origen natural. El que ho fa especial és la perfecció de les formes i les notables dimensions de la cassola, la qual té un diàmetre de 80 cm.

PEDRA DE LES ORENETES:
És un gran bloc granític d'uns 8 m d'amplada, 3 de llargària i 3 d'alçària, el qual configura una balma de dimensions reduïdes i altres cavitats adjuntes més petites. La roca té una gran quantitat d'alvèols i escletxes d'erosió repartits per tota la superfície. No s'ha establert amb seguretat l'ús que es feia d'aquest indret, però podria haver estat un centre ritual o un lloc de reunió.
Josep Estrada i Garriga, hi va descobrir el 1946 trenta-dos pintures rupestres, d'estil llevantí[o esquemàtic, les quals representen motius molt diversos: figures humanes i antropomorfes, quadrúpedes, dos cèrvids i un reguitzell de traços de difícil interpretació. La datació d'aquestes pintures és difícil de precisar, però els estudiosos situen les figures antropomorfes entre el Mesolític i el Neolític, i la resta cap al Neolític Final i l'edat del bronze.
Han estat visibles fins fa ben poc, però la intempèrie i el vandalisme les han fetes pràcticament desaparèixer durant els darrers 20 anys.

DOLMEN DE CAN GOL II:
És un dolmen del tipu cista petita (tot i que hi ha especialistes que el consideren una galeria catalana petita) i molt modest (1,70 x 1,20 m). Només se'n conserven tres de les quatre lloses verticals que formaven la planta sepulcral i hi manca també la coberta. S'hi observen restes parcials del túmul que el cobria, el qual tindria uns 6 metres de diàmetre. Les cantonades estan orientades als quatre punts cardinals, mentre que l'entrada es troba orientada al sud-est. Hom suposa que fou bastit durant el calcolític (2200-1800 aC). El van excavar Josep Estrada el 1946 i posteriorment Jaume Ventura i Pau Ubach: s'hi van trobar un petit fragment de ganivet, puntes de sageta, ascles de sílex i fragments de ceràmica.

LA ROCA FORADADA DE CAN GOL:
És un gran bloc granític amb una entrada arran de terra, lleugerament ogival, de gairebé un metre de diàmetre. A l'exterior hi ha diverses lloses que es podrien haver emprat com a porta o tapadora del forat d'entrada.
Josep Estrada l'esmenta el 1950 sense atribuir-li una funció clara, però el 1991 un equip d'arqueòlegs la defineixen clarament com a cova artificial sepulcral. Als voltants s'hi ha trobat ceràmica grollera i algunes ascles de sílex, la qual cosa ajudaria a datar-la entre els anys 2700 i 2200 aC. També s'hi ha trobat alguns fragments d'època ibèrica, evidència que el monument fou amortitzat més enllà dels seus constructors.

PEDRA DE LES CREUS:
És un bloc de granit de forma irregular, d'uns 2 metres de costat per 1,50 d'alçària. Té nombroses inscultures en forma de creu (al voltant de 20)i altres signes de difícil interpretació a la part superior i de mides i estils diversos. La majoria de les creus, algunes amb pedestal, són clarament medievals. Hi ha arqueòlegs que s'aventuren a situar algun d'aquests petròglifs en la Prehistòria, ja que durant aquest període la creu s'emprava com a símbol antropomòrfic (com és el cas de la Roca dels Sacrificis de Capmany al Baix Empordà). Tenint en compte l'entorn (en el pendent entre la Pedra de les Orenetes i la Pedra de les Creus es van trobar diversos fragments de ceràmica ibèrica força rodada), dens en megàlits, no és esbojarrat suposar que la pedra es va començar a gravar a la Prehistòria (de fet, els arqueòlegs la daten entre el Calcolític i l'edat del bronze, del 2200 aC fins al 650 aC).

BOSC ENCANTAT:
El bosc Encantat d'Òrrius, bosc de Cal l'Argent son un seguit de figures tallades a la pedra i envoltades de boles granítiques al mig d'un bosc al terme de la Roca del Vallès.
Entre les escultures hi ha tortugues i una massa granítica amb el disseny d'un elefant. Mirant una altra pedra, per la banda de l'esquerra apareix la cara d'un indi americà, mentre que si ens la mirem per la dreta hi veiem ben esculpit un petit moai.
Sembla que tot és l'obra de I. Foscas i A. Gómez, allà pels anys 70 del segle passat.

BASSA DE CA L'ARGENT:
La Bassa de Ca l'Argent no se sap si es concebé com a bassa de rec, com a piscina o com a ambdues coses alhora.
És potser la bassa més bonica de tot el Parc: rodona, d'uns 15 metres de diàmetre, amb una escalinata i bancs a ambdós costats. Hi ha peixos de colors i l'entorn és agradable. L'aigua s'agafa a la llera del Torrent de Sant Bartomeu, uns metres més enllà (en el punt on el torrent es troba amb el camí, hi ha una petita represa que capta l'aigua). Una senzilla canalització a cel obert la duu fins a la bassa, on s'aboca per una robusta peça de pedra. Al costat d'aquesta hi ha les restes de l'ancoratge d'una escala per entrar i sortir de l'aigua.

FONT DE SANT BARTOMEU:
És un doll natural que, amb més o menys cabal, raja tot l'any i és considerat potable. La font és de factura senzilla, però l'entorn és ombrívol i agradable, ideal per a fer una fontada. Cal destacar l'alzina que hi ha gairebé al capdamunt de la font. Quan comencem a baixar des de la carretera pel camí de la font ho fem entre bosc de pi però, ben aviat, en acostar-nos a la font, podem observar el canvi de vegetació a causa de la humitat del subsòl. L'arbrat passa a ser de ribera, amb predomini dels plàtans. Abans d'això, però, cal no perdre's la magnífica estampa d'un pi que hi ha a tocar del camí. Forma un torrent que, a la plana, desguassa al Mogent.

L’informació l’he tret majoritariament de la Viquipèdia.
Espero que gaudiu la ruta.
Salut.