Vallés Oriental: SL-C 89, sender del Puig del Castell de Samalús (Miquel Tarradell)- Ciutat perduda de Lauro - Poblat ibéric
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 2.21 mi
- Elevation gain
- 794 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 794 ft
- Max elevation
- 2,270 ft
- TrailRank
-
63
4.7
- Min elevation
- 1,420 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- one hour 20 minutes
- Coordinates
- 607
- Uploaded
- January 23, 2018
- Recorded
- January 2018
near Samalús, Catalunya (España)
Viewed 1118 times, downloaded 62 times
Trail photos
Itinerary description
De camí cap a la Vall de Vallforners varem decidir fer aquest curt però interessant recorregut a Samalús que ens porta a visitar les restes d’un antic poblat ibèric encara en excavació.
”La sortida d’aquest itinerari senyalitzat comença al pàrquing del Centre Cívic de Samalús, a les antigues Escoles de Samalús, d’estil noucentista, construïdes per l’arquitecte Manel J. Raspall l’any 1919. Aquest itinerari du el nom de “sender Miquel Tarradell”, arqueòleg català (1920-1995), que sojornà en aquestes contrades. En record a ell, i en agraïment a la seva família, que ha cedit part de les finques on avui es troba el jaciment, volem retre homenatge a un dels mestres del coneixement de la cultura ibérica…”
Trobareu els detalls del itinerari en aquest folletó:
http://www.muralles.cat/cms/uploads/fulleto-puig-del-castell-final-samalus.pdf
”El jaciment del Puig del Castell es coneix des de l’any 1955, tot i que la seva importància havia passat desapercebuda fins a l’inici de les excavacions, l’any 2011. Destaca pel seu bon estat de conservació i, encara que tot just s’ha endegat la recerca, el jaciment ja pot ser visitat parcialment per contemplar-ne les seves restes.
Sabem que el poblat es trobava al cim i vessants d’aquest turó, de més de 600 metres d’alçada, ja en el massís del Montseny. Aquesta ubicació no era casual, i es buscava garantir les facilitats defensives que conferien els llocs elevats de difícil accés, així com tenir una visió privilegiada de la plana vallesana.
El poblat va ser habitat pels ibers, que fou una civilització que ocupà bona part de la façana mediterrània peninsular i més enllà, des de mitjan segle VI aC fins la seva dissolució, deguda a la conquesta romana. La tribú ibèrica que ocupà la plana vallesana i la costa central, des de la Tordera al Llobregat, foren els laietans. Vivien principalment del conreu que practicaven a la propera plana, i bona part de la producció anava destinada al comerç, ja fos per grecs, cartaginesos o romans.
De les característiques urbanes del poblat encara no en podem dir res, però sí que comencem a conèixer prou bé la seva imponent fortificació. Al llarg del segle V aC es bastí en aquest turó una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. Aquesta fortificació, estava protegida per nombroses torres, que conferien al lloc, unes característiques defensives espectaculars. Malgrat tot, el poblat fou abandonat definitivament a mitjan segle I aC, i el poblament, ja romanitzat, es desplaçà a la plana.
La importància d’aquest indret també s’ha vist reforçada per la identificació del Puig del Castell amb la desapareguda ciutat de Lauro. Sabem que en aquestes contrades hi havia una ciutat que encunyava moneda ibèrica des de mitjan segle II aC, i malgrat que tothom la cercava es resistia a ser descoberta. El topònim de la propera Llerona, hereu de Lauro, ja feia intuir que ens hi trobàvem ben a prop. I atenent a la dispersió de les troballes monetàries aparegudes a la zona, com al proper tresor de Cànoves, amb la majoria de monedes de Lauro, així com per la referència a les cites històriques que exalçaven el vi produït a la zona de Lauro, ens fan pensar que només calia trobar un jaciment amb el potencial suficient per ser identificat amb la ciutat perduda de Lauro.”
Mes informació:
https://elpais.com/ccaa/2016/08/10/catalunya/1470827585_081727.html
Salut!
”La sortida d’aquest itinerari senyalitzat comença al pàrquing del Centre Cívic de Samalús, a les antigues Escoles de Samalús, d’estil noucentista, construïdes per l’arquitecte Manel J. Raspall l’any 1919. Aquest itinerari du el nom de “sender Miquel Tarradell”, arqueòleg català (1920-1995), que sojornà en aquestes contrades. En record a ell, i en agraïment a la seva família, que ha cedit part de les finques on avui es troba el jaciment, volem retre homenatge a un dels mestres del coneixement de la cultura ibérica…”
Trobareu els detalls del itinerari en aquest folletó:
http://www.muralles.cat/cms/uploads/fulleto-puig-del-castell-final-samalus.pdf
”El jaciment del Puig del Castell es coneix des de l’any 1955, tot i que la seva importància havia passat desapercebuda fins a l’inici de les excavacions, l’any 2011. Destaca pel seu bon estat de conservació i, encara que tot just s’ha endegat la recerca, el jaciment ja pot ser visitat parcialment per contemplar-ne les seves restes.
Sabem que el poblat es trobava al cim i vessants d’aquest turó, de més de 600 metres d’alçada, ja en el massís del Montseny. Aquesta ubicació no era casual, i es buscava garantir les facilitats defensives que conferien els llocs elevats de difícil accés, així com tenir una visió privilegiada de la plana vallesana.
El poblat va ser habitat pels ibers, que fou una civilització que ocupà bona part de la façana mediterrània peninsular i més enllà, des de mitjan segle VI aC fins la seva dissolució, deguda a la conquesta romana. La tribú ibèrica que ocupà la plana vallesana i la costa central, des de la Tordera al Llobregat, foren els laietans. Vivien principalment del conreu que practicaven a la propera plana, i bona part de la producció anava destinada al comerç, ja fos per grecs, cartaginesos o romans.
De les característiques urbanes del poblat encara no en podem dir res, però sí que comencem a conèixer prou bé la seva imponent fortificació. Al llarg del segle V aC es bastí en aquest turó una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. Aquesta fortificació, estava protegida per nombroses torres, que conferien al lloc, unes característiques defensives espectaculars. Malgrat tot, el poblat fou abandonat definitivament a mitjan segle I aC, i el poblament, ja romanitzat, es desplaçà a la plana.
La importància d’aquest indret també s’ha vist reforçada per la identificació del Puig del Castell amb la desapareguda ciutat de Lauro. Sabem que en aquestes contrades hi havia una ciutat que encunyava moneda ibèrica des de mitjan segle II aC, i malgrat que tothom la cercava es resistia a ser descoberta. El topònim de la propera Llerona, hereu de Lauro, ja feia intuir que ens hi trobàvem ben a prop. I atenent a la dispersió de les troballes monetàries aparegudes a la zona, com al proper tresor de Cànoves, amb la majoria de monedes de Lauro, així com per la referència a les cites històriques que exalçaven el vi produït a la zona de Lauro, ens fan pensar que només calia trobar un jaciment amb el potencial suficient per ser identificat amb la ciutat perduda de Lauro.”
Mes informació:
https://elpais.com/ccaa/2016/08/10/catalunya/1470827585_081727.html
Salut!
Waypoints
Car park
Waypoint
1,575 ft
04 Can Flequer
Can Flequer, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Intersection
0 ft
10 A la dreta
A la dreta
Panorama
2,037 ft
11 Mirador del Puig del Castell de Samalús
Mirador del Puig del Castell de Samalús. "Entrem" a la ciutat de Lauro.
Ruins
Information point
Summit
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta curta però interessant.
Es cert, xagaar.
Gràcies pel teu comentari.
Salut!